L'Informe sobre l'Estat de la natura a Catalunya (2020) mostrava un gravíssim declivi de la biodiversitat durant els darrers 20 anys. Avui obro un 🧵per parlar del declivi de #biodiversitat en els espais agraris: una caiguda del 34% en 20 anys! ⤵️
2/12) La història de l'agricultura comença al nostre país fa uns 7 mil anys. En molts llocs els sòls agraris s'han mantingut productius (amb rotacions de conreus i pastura) durant milers d'anys, creant una llarga i rica cultura. Què ha passat, doncs, els darrers decennis?
3/12) Amb l'arribada de la maquinària pesant i el gasoil barat va canviar tot. El model agrari es va industrialitzar i intensificar radicalment. El nou model va prioritzar la productivitat, simplificació, maquinització, la fertilització i els tractaments amb biocides químics
4/12) Com que només s'intensificà l'espai que es va poder mecanitzar, es van abandonar unes 6.000 ha de conreus/any, amb una forta reducció de la població rural activa, que va caure fins al 1,5% actual (amb fort envelliment) abandonant milers de masies i veïnats (ICGC, 2017)
5/12) Ensems, la renda agrària es desplomava entorn 40%, afectant la viabilitat de la majoria d'explotacions petites i mitjanes, sostingudes en models familiars que una política de preus (injustament baixos) han minat i contribuït a desfer, creant +dependència de les subvencions
6/12) A partir dels anys 1960, la política de desenvolupament agrari, juntament amb un màrqueting astut i l'acció eficient de lobby de les empreses agroquímiques, va desenvolupar un model agrari desconnectat dels cicles naturals, basat en fertilitzants químics i pesticides
7/12) La intensificació dels conreus i les pràctiques agrícoles —sobretot de conreus llenyosos— augmenta l’erosió i la degradació del sòl, així com la seva contaminació, deguda a l'aplicació d'excessius fertilitzans químics i purins de la desmesurada cabana ramadera
8/12) La gran maquinària agrícola que exigeix aquest model agrari intensiu, comporta l'empobriment del paisatge: redueix la diversitat de les parcel·les i n'augmenta la mida, elimina vegetació arvense, marges, bosquets, murs, arbres aïllats, recs, compacta sòls, etc
9/12) Les pèrdues de fertilitat i de biodiversitat dels sòls agraris sotmesos a aquest model encara son desconegudes a Catalunya, però son segurament superiors a les de la flora i fauna agràries. El declivi d'insectes pol·linitzadors és especialment greu a la UE
10/12) La intensificació agrària ha augmentat la producció d'alguns productes (destinats a l'exportació) però ha enfonsat la sobirania alimentària del país. Avui dia, a Catalunya importem aprox. 60% dels aliments que consumim
11/12) Fa un segle, cada unitat d’energia invertida en conreus generava 1,7 unitats energia de biomassa alimentària. Actualment s’ha reduït a 0,2 unitats. Avui dia, de mitjana, calen 4,5 unitats d’energia externa (fòssil) per generar-ne 1 de conreus (Cussó 2006)
12/12) Per revertir la pèrdua d'eficiència, de població agrària i de biodiversitat cal impulsar la transició cap un model agroecològic, diversificat, orientat a la #sobiraniaalimentària, aprofitant l'impuls acendent que ja té l'agricultura ecològica i regenerativa
ADENDA: El repte de revertir el declivi de la biodiversitat agrària no és senzill ni té fòrmules màgiques: demana canviar de model, per poder revertir la transformació que han patit els paisatges agraris, recuperar la seva diversitat, fertilitat i resiliència. És factible!
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Felicitacions @ajuntamentbas i @les_valls per la magnífica participació assolida ahir en l'acte de @CanTronaCCN Va fer palès l'interès que aquesta obra viària (debatuda des de fa 20 anys) desperta a la vall. Obro 🧵per compartir algunes impressions i reflexions ⤵️
2) Una sessió informativa molt ben organitzada, malgrat que l'assistència va desbordar l'auditori i la sala docent de @CanTronaCCN. És d'agrair la qualitat de l'exposició que van fer els responsables de @territoricat i sobretot l'enginyer director del projecte, Gost⤵️
3) Es va destacar el fet que no s'hagués preparat una versió divulgativa d'un projecte (de milers de pàgines) incomprensible per al +99% de la població) i també que aquest fos el primer acte informatiu públic a la Vall d'En Bas, ara que ja està a la darrera etapa del tràmit ⤵️
Ahir @les_valls va organitzar un acte a @CanTronaCCN (Vall d'en Bas) on vaig participar, amb Mireia Jiménez, conduït per Moisès Mont, per parlar dels impactes a l'aqüífer derivats del túnel projectat a la plana per @territoricat en la variant de Les Preses. Obro🧵de resum ⏬
2/14) Hi van assistir més d'un centenar de persones de la comarca, sobretot de Vall d'en Bas i Les Preses. Moisès Mont va explicar que com que @territoricat no informava públicament del projecte de túnel que podia tenir impactes greus, havien decidit fer-ho des de @les_valls
3/14) Un servidor va contextualitzar els projectes actuals de les variants d'Olot i de Les Preses, en els impactes de fragmentació que les infraestructures han causat al Parc Natural Zona Volcànica #Garrotxa, i va resumir les principals fites i reptes dels darrers 30 anys 👇
🔴Amb la tràgica catàstrofe a la comarca de l'Horta Sud de València, molta gent a Catalunya ha pres consciència de la importància del "risc d'inundació" i es pregunta 1) si on viu o treballa té risc d'inundació i 2) si l'ajuntament ha fet el pla de prevenció. Obro🧵informatiu ⏬
2) L'any 2017 @govern va aprovar el Pla INUNCAT que identifica els sectors inundables, i obliga als aJuntaments a elaborar els seus plans d'actuació per reduir el risc ⏩ interior.gencat.cat/ca/arees_dactu…
3) Segons @aigua_cat 521 municipis de Catalunya (55% del total) estan legalment obligats a tenir un pla de protecció civil per risc d'inundació. Avui, més de la meitat no compleixen, sigui perquè ja tenen el pla caducat (237) o perquè encara no l'han redactat (60).
1/6) Obro🧵Arran dels estralls de les revingudes al País Valencià: 1) QUÈ HEM FET? Obres hidràuliques inadequades: 1) canalitzat rius 2) soterrat i entubat rieres i torrents 3) urbanitzat planes inundables que eren zones de laminació 4) construït motes ran de lleres, etc🔽
2/6) QUÈ PASSA? Quan cauen xàfecs forts ⏩ desborden les revingudes, amb fluxos densos i potents, arrenquen motes, superen canalitzacions, enrosseguen construccions i infrastructures temeràries en àrees inundables, etc. Es multipliquen els danys i costos socials (morts-ferits)🔽
3/6) COM REACCIONEM? Demanant "declaracions de zona catastròfica" exigint compensacions econòmiques extraordinàries als governs (que paguem entre tots) i/o les asseguradores, demanant noves obres hidràuliques "protectores" (en els llocs de més risc) = Agreugem els errors 🔽
📢🗓️Demà diumenge 21 acaba el termini per fer aportacions als Estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya👉 Per aquelles entitats que dubten si val la pena fer-ho, o volen tenir més elements, he redactat aquest 🧵(1/15)⤵️ participa.gencat.cat/processes/CPPA…
2/15) Quan fa dues dècades es van crear les agències de l’Aigua (2000) i de Residus (2003) ja es volia crear una Agència del Patrimoni Natural, que caigué víctima del bloqueig dels lobbies contraris. Cada intent posterior ha topat amb la mateixa oposició ferotge, un i altre cop⤵️
3/15) És clar que la gestió de l’aigua i dels residus a Catalunya va millorar molt durant els primers anys, després de crear les agències, però que actualment deixa força que desitjar. Tanmateix, qui dubta que sense aquestes dues agències estaríem molt pitjor ?⤵️
Aquest llarg (i sorprenent) fil de @junqueras ofereix algunes reflexions i propostes interessants, que comparteixo, al costat d’errors i d'ambigüitats que poden crear confusions, alhora que conté omissions significatives que voldria fer notar. Amb ànim constructiu obro🧵⤵️
2) Parla de «superfície forestal» com a sinònim de superfície de bosc -reiteradament- una confusió recurrent. Enlloc parla de prats, landes, brolles, estepes, rocams, etc. que també son «superfície forestal» segons la nostra Llei forestal. Vegeu▶️
3) És fals que Catalunya sigui un dels països europeus amb un % més alt de superfície de boscos. Les dades +actuals donen una proporció similar a la mitjana europea (41%). Per tant, hi ha molts països europeus amb més superfície de bosc, i molt més productius. Vegeu⤵️