L'Informe sobre l'Estat de la natura a Catalunya (2020) mostrava un gravíssim declivi de la biodiversitat durant els darrers 20 anys. Avui obro un 🧵per parlar del declivi de #biodiversitat en els espais agraris: una caiguda del 34% en 20 anys! ⤵️
2/12) La història de l'agricultura comença al nostre país fa uns 7 mil anys. En molts llocs els sòls agraris s'han mantingut productius (amb rotacions de conreus i pastura) durant milers d'anys, creant una llarga i rica cultura. Què ha passat, doncs, els darrers decennis?
3/12) Amb l'arribada de la maquinària pesant i el gasoil barat va canviar tot. El model agrari es va industrialitzar i intensificar radicalment. El nou model va prioritzar la productivitat, simplificació, maquinització, la fertilització i els tractaments amb biocides químics
4/12) Com que només s'intensificà l'espai que es va poder mecanitzar, es van abandonar unes 6.000 ha de conreus/any, amb una forta reducció de la població rural activa, que va caure fins al 1,5% actual (amb fort envelliment) abandonant milers de masies i veïnats (ICGC, 2017)
5/12) Ensems, la renda agrària es desplomava entorn 40%, afectant la viabilitat de la majoria d'explotacions petites i mitjanes, sostingudes en models familiars que una política de preus (injustament baixos) han minat i contribuït a desfer, creant +dependència de les subvencions
6/12) A partir dels anys 1960, la política de desenvolupament agrari, juntament amb un màrqueting astut i l'acció eficient de lobby de les empreses agroquímiques, va desenvolupar un model agrari desconnectat dels cicles naturals, basat en fertilitzants químics i pesticides
7/12) La intensificació dels conreus i les pràctiques agrícoles —sobretot de conreus llenyosos— augmenta l’erosió i la degradació del sòl, així com la seva contaminació, deguda a l'aplicació d'excessius fertilitzans químics i purins de la desmesurada cabana ramadera
8/12) La gran maquinària agrícola que exigeix aquest model agrari intensiu, comporta l'empobriment del paisatge: redueix la diversitat de les parcel·les i n'augmenta la mida, elimina vegetació arvense, marges, bosquets, murs, arbres aïllats, recs, compacta sòls, etc
9/12) Les pèrdues de fertilitat i de biodiversitat dels sòls agraris sotmesos a aquest model encara son desconegudes a Catalunya, però son segurament superiors a les de la flora i fauna agràries. El declivi d'insectes pol·linitzadors és especialment greu a la UE
10/12) La intensificació agrària ha augmentat la producció d'alguns productes (destinats a l'exportació) però ha enfonsat la sobirania alimentària del país. Avui dia, a Catalunya importem aprox. 60% dels aliments que consumim
11/12) Fa un segle, cada unitat d’energia invertida en conreus generava 1,7 unitats energia de biomassa alimentària. Actualment s’ha reduït a 0,2 unitats. Avui dia, de mitjana, calen 4,5 unitats d’energia externa (fòssil) per generar-ne 1 de conreus (Cussó 2006)
12/12) Per revertir la pèrdua d'eficiència, de població agrària i de biodiversitat cal impulsar la transició cap un model agroecològic, diversificat, orientat a la #sobiraniaalimentària, aprofitant l'impuls acendent que ja té l'agricultura ecològica i regenerativa
ADENDA: El repte de revertir el declivi de la biodiversitat agrària no és senzill ni té fòrmules màgiques: demana canviar de model, per poder revertir la transformació que han patit els paisatges agraris, recuperar la seva diversitat, fertilitat i resiliència. És factible!
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Sabíeu que a Montjuïc hi ha el millor exemple conegut de mineria prehistòrica a l’aire lliure de Catalunya? L'activitat protominera hi va ser (més o menys contínua) des de l’Epipaleolític fins l’època ibèrica, és dir, des d’uns 9000 fins uns 1000 a.C. Ho explico en aquest 🧵⤵️
2/10) Quan es parla del valor arqueològic de Montjuïc hom pensa en el cementiri jueu (que potser va donar lloc al topònim), una important necròpolis que acull +700 tombes dels segles IX-XIV (declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, 2009), més extensa del que hom creia ⤵️
3/10) Ara bé, poca gent sap que el valor arqueològic més important de Montjuïc es vincula amb la presència d’un mineral de la família del quars, el jaspi. Com el sílex, ofereix un tall estellós, agut i net, que el feu molt preuat per fer amulets i eines durant mil·lenis⤵️
El fet que la superfície de bosc estigui en clara expansió a Catalunya, amaga a molta gent una realitat problemàtica: quasi el 19% dels hàbitats de boscos que existeixen al país estan amenaçats d'extinció (=32 hàbitats forestals). Com és possible? Obro fil per explicar-ho⤵️
2/13) Quina és la principal amenaça que tenen els rodals més madurs que resten d'aquests 32 hàbitats forestals? Potser son els incendis forestals? O bé, l'amenaça de la manca de gestió forestal (com reitera el CPF)? O potser es tracta d'una explotació forestal inadequada?
3/13) Un dels problemes greus dels boscos del país no és la manca de gestió forestal? Què passa, doncs? Es segueixen tallant els escassos boscos madurs que resten perquè és (econòmicament) rendible, i no es gestiona la gran majoria dels boscos joves (com caldria), perquè no ho és
El declivi global d'insectes voladors s'estima 75% durant els darrers 50 anys. Les conseqüències podríen ser catastròfiques aviat, atès que els insectes (90% espècies terrestres) fan unes funcions essencials en la xarxa de la vida. Us heu preguntat a què es deu? Obro fil ⤵️
2/7) La història de l'agricultura comença fa prop de 10.000 anys. A Catalunya, fa uns 7.500 anys. Tanmateix, no va ser fins fa uns 70 anys que es va començar a industrialitzar l'agricultura als EUA, i aviat, progressivament, a Europa i la major part del món.
3/7) Després de la Segona Guerra Mundial (1945), les empreses químiques que s'havien desenvolupat amb la guerra, necessitaven nous mercats per als invents militars, de manera que van crear fertilitzants químics i pesticides i en van promoure agressivament l'ús en l'agricultura.
Per complementar els enfilalls que @geologiaub ha dedicat al vulcanisme i la geologia de La Palma (en motiu de l’erupció del Cumbre Vieja), dedico aquest fil al risc volcànic, l’ordenació territorial, l'urbanisme i la protecció de la natura a l’illa. Obro fil (1/18) 👇
2/18) La meitat sud de l’illa de la Palma ha tingut 7 erupcions volcàniques històriques (des de la conquesta per la corona de Castella) anteriors a l'actual. La darrera, ara fa 50 anys justos, al volcà Teneguía. Han estat ben estudiades i cartografiades
3/18) Els poders públics de La Palma coneixien bé el risc d'activitat volcànica. El volcà Cumbre Vieja ha sorgit dins de la zona considerada de ‘màxima probabilitat de localització de centres eruptius efusius, amb vulcanisme basàltic’ ▶️ bit.ly/2ZLgLrc