A propòsit dels negrers catalans. Fil ⬇️⬇️⬇️ 1) Va haver traficants d'esclaus catalans? Sens dubte. Ara bé...
Es calcula que el tràfic d'esclaus africans a Amèrica va representar de l'ordre d'11 milions. La majoria de traficants catalans, espanyols, danesos, britànics...
2) No van capturar cap africà. El que feien era comprar els esclaus que, o bé capturaven els traficants àrabs, o bé captius fets pels mateixos africans, ja sigui en incursions, ja sigui perquè les mateixes tribus els venien a altres traficants...
3) El tràfic va començar a acabar-se quan, després d'una campanya molt dura de la societat civil, normalment vinculades a l'església anglicana, el 1833 els britànics van impulsar una llei que prohibia el tràfic.
4) I Déu n'hi dó com s'hi van posar. Van enviar la flota britànica a abordar tot vaixell sospitós de portar esclaus negres, de forma expeditiva (i perdent vaixells i mariners) de manera que en pocs anys, el tràfic es va aturar i l'esclavitud de les plantacions va ser inviable
5) De manera que el 1865, en acabar la Guerra de Secessió, el tràfic es va extingir. Encara hi va haver Espanya que la mantenia legal fins el 1886
6) Per cert. Republicans, anarquistes, fins i tot catòlics eren abolicionistes i consideraven aquesta activitat una ignomínia que calia acabar amb ella com fos. Ara bé, allò que no s'explica...
7) És que fins 1830 hi va haver una altra esclavitud. Una esclavitud de blancs, i de catalans, protagonitzada per l'Imperi Otomà en base a les incursions de nord-africans que, mitjançant la pirateria i les accions de guerra esclavitzaven poblacions senceres
8) A tall d'exemple, al segle XVI la població de Menorca va ser completament esclavitzada, portada a Alger, i repartida per tota la Mediterrània i més enllà. La captura i el tràfic d'esclaus de blancs cristians era una activitat normalitzada
9) Es calcula que 2,5 milions d'europeus van ser esclavitzats, torturats, violats, condemnats a treballs forçats entre 1450 i 1830. I això, amb el domini turc de la Mediterrània, com ens recorda Braudel, va generar una interrupció del comerç i l'economia
10) Fins al punt que va provocar una decadència econòmica, social i demogràfica de la riba nord de la Mediterrània. I la cosa no es va acabar fins que les potències europees van acabar amb el tràfic per la via expeditiva...
11) Això vol dir, enfonsar la flota turca, atacar l'Ikea de l'esclavitud (és a dir, Alger), perseguir a sang i foc els pirates (que actuaven al servei del Sultà), i finalment, envair i colonitzar Algèria, cosa que va fer França el 1830
12) L'esclavitud va continuar, sembla que fins a la segona meitat del XIX. De fet, era una activitat acceptada per la religió, i normalitzada i normativitzada per l'alcorà, com s'ha vist clarament en les guerres actuals amb la presència de grups islàmics
13) En resum. Hi va haver traficants d'esclaus catalans? Sens dubte. Ara bé, per cada traficant (o propietari) català en va haver desenes, potser centenars d'esclaus catalans per la mateixa època. D'això no se'n parla.
14) S'ha de demanar perdó per l'esclavitud? Sens dubte. És una activitat abominable, i encara que nosaltres no som directament responsables d'aquest crim per la humanitat, cal fer actes de reconeixement. Ara bé...
15) No em consta que Turquia o els països del nord d'Àfrica hagin demanat perdó per aquest crim contra la humanitat, que també tenia una connotació de caràcter religiós. I actes de reconeixement i de reparació. El racisme no és una qüestió exclusiva dels europeus.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
FIL 1) per què la Xina s’ha convertit en una superpotència en una generació? Per què els USA semblen entrar en una decadència imparable? Vaig a ser una mica polèmic…
2) A) la política de fill únic, que no només ha permès aturar la dinàmica del sempre desestabilitzador descontrol demogràfic, sinó que ha propiciat que els pares hagin invertit en educació de les noves generacions, les més ben formades de la història
3) per contra, l’obsessió per treballadors barats ha propiciat un cert descontrol migratori que és causa de grans tensions internes dins la societat USA.
Mini-fil
1)El que anomenem “guerra civil” eren, en realitat, unes quantes guerres simultànies. Un exèrcit colonial contra una població treballadora, urbana i rural, que eren considerats com a “indígenes”, i tractats com a tal.
2) una guerra política en què el feixisme abraçat per les seves elits reaccionàries lliurava contra les idees de la il·lustració, el liberalisme, la separació església-estat, la cultura, la intel·ligència…
3) una guerra social en què els treballadors, no només desitjaven un ordre completament diferent fonamentat en un repartiment equitatiu de recursos i riquesa, sinó que volien venjar-se d”humiliacions patides (i els assassinats dels darrers anys) la misèria i els desnonaments
FIL 1) El Departament reconeix que les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO d'enguany constaten una important caiguda de resultats que ràpidament atribueixen a la pèrdua de presencialtat durant la pandèmia...
Ara bé...
2) Reconeixent aquest factor, prou important, també caldria exposar que hi ha altres causes que expliquen aquest enfonsament de resultats, especialment a matemàtiques:
Primer: les "innovacions educatives", impulsades des de 2016 han generat un gran caos pedagògic...
3) perquè parlem de metodologies no contrastades, abandó de mètodes que més o menys funcionaven, formació docent que genera més dubtes que seguretats i una mena de gregarisme sectari i obdediència cega a la direcció que són el terreny adobat per cometre errors col·lectius...
Sobre el baix nivell dels aspirants a mestres: FIL 1) És obvi que entre les noves fornades d'aspirants a mestres hi ha un nivell baix de coneixements i no són capaços de superar una prova de nivell de 4t d'ESO
2) Les causes són variades i profundes. La primera, la banalització de l'educació, tant com a fenomen polític, tant com a fenomen social. L'educació no es pren de manera seriosa. De fet, existeix un profund antiintel·lectualisme al nostre país.
3) S'han instal·lat perilloses creences i tòpics: els docents no cal que sàpiguen moltes coses, sinó que expliquin bé; l'emoció és preferible al rigor; la institució està obsoleta amb fórmules del XIX i alumnes del XXI, preparar per la vida, bla, bla, bla...
Sobre el tema ampliació de l'Aeroport
FIL 1) És raonable que es replantegi el paper de l'Aeroport del Prat en un futur econòmic incert. També són raonables les preocupacions per l'entorn. Tanmateix penso que el plantejament general (ampliació) és erroni
2) És cert que, tant com a generador d'oportunitats econòmiques, caldria assegurar que el Prat pogués disposar de connexions intercontinentals. Tanmateix, l'ampliació no les garanteix. Qui decideix posar vols són les companyies aèries, no pas el nombre de pistes.
3) És cert que Barcelona abans de la pandèmia tenia massa vols low cost en base a la sobreexplotació turística. També és cert que no sabem encara si bona part dels vols poden ésser substituïts per noves línies de tren (ho dubto)
May 24, 1980
"I have braved, for want of wild beasts, steel cages,
carved my term and nickname on bunks and rafters,
lived by the sea, flashed aces in an oasis,
dined with the-devil-knows-whom, in tails on truffles.
From the height of a glacier I beheld half a world, the earthly
width. Twice have drowned, thrice let knives rake my nitty-gritty.
Quit the country that bore and nursed me.
Those who forgot me would make a city.
I have waded the steppes that saw yelling Huns in saddles,
worn the clothes nowadays back in fashion in every quarter,
planted rye, tarred the roofs of pigsties and stables,
guzzled everything save dry water.
I've admitted the sentries' third eye into my wet and foul