A l'Ajuntament de Barcelona, hi ha una gran quantitat d'assessors endollats amb sous fora de mercat, que se'n foten de tots nosaltres. En @elswatdelbarrio ha fet un bon seguiment, creuant perfils d'Instagram. Abans, us saluda el Regidor d'Educació, Pau González Val, 84.532 euros.
Tsun Eduardo Ho, xilè vingut de Madrid per recomanació de Manuela Carmena, Assessor nivell 3 de la Direcció d'Alcaldia, 61.152 euros.
Christopher Casas Martínez, Assessor 3 – Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, 61.152 euros. De Cuenca, es fa dir "Maricón de clase obrera" al seu perfil.
Elia Gran Loustan, Assessora 3 de Regidoria de Salut, Envelliment i Cures, 61.152 euros.
Sandra Salvador Real, assessora 3 de Regidoria de Drets de Ciutadania, 61.152 euros.
Júlia Trias Jurado, cap de gabinet de Regidoria de Drets de Ciutadania, 61.152 euros.
Marc Rius Pinies, cap de gabinet de la 2na Tinència d'Alcaldia, 73.350 euros.
Olga Pérez Estrada, Assessora 3 de Direcció d'Alcaldia, 61.152 euros.
Lucia Morale, cap de gabinet de Tinència 4ta, 73.350 euros.
Beatriz Martinez Alonso, Assessora 3 de Regidoria de Presidència, 61.152 euros.
Us saluda Pablo Ramos García, Conseller d'Horta-Guinardó.
Aitor Hernández Carr, Assessor 2 de Direcció d'Alcaldia, 73.350 euros.
Carlos Macias Caparros, Assessor 3 de la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació, 61.152 euros.
N'hi ha molts més, no hem de canviar-los per endollats d'un altre partit, cal acabar amb la presa de pèl.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Aquest fil explica com s'aplica la síndrome d'indefensió apresa, a la repressió que Espanya administra a Catalunya, beneïda i validada per tot l'espectre polític espanyol. Entendre-ho, ens ajudarà a no caure en el seu parany. El psicòleg americà Martin Seligman va fer
un experiment amb gossos, dividits en dos grups, que consistia en lligar-los amb un arnés i aplicar-los descàrregues elèctriques de manera aleatòria. Com veieu, era un malparit, per fer-ho més vívid us el podeu imaginar amb la cara del "Preparao". Els gossos del Grup 1 podien
aturar les descàrregues prement un botó amb la pota, mentre que els del Grup 2 tenien un botó que no funcionava, per molt que el premessin, el xoc els semblava inevitable. A la segona part de l'experiment, posaven cada gos en una caixa separada en dues parts, per una divisió