Thread by @naranjer

Si viatgeu per Galícia, flipareu.
Tot és sortir de les ciutats i absolutament tothom parla i et parla, en gallec.
I encara més, hi ha una pila de gent, fins i tot no necessàriament vella, que només parla gallec; directament no saben parlar espanyol.👇

Un bon amic va anar recentment a fer unes gestions a un ajuntament, i el funcionari no sabia parlar espanyol; era monolíngüe gallec. I era funcionari!! Va tenir seriosos problemes.
Per què passa això?
Com és que ho permet espanya?
👇

La explicació és que a Ñ consideren Galícia com una regió inocua, desactivada nacionalment i pobra. Ñ no en treu res de Galícia, i no suposa cap perill. Per tant, els deixen estar.
Jo recordo Fraga contestant a preguntes en espanyol en gallec.
I a tothom feia gràcia.

Això seria impensable amb Catalunya o Euskadi.
Aquest convertir-se en "inocu", per que ens deixin estar, ha estat una de les aspiracions tant de Convergència en el seu moment, com d'ER ara.
I és l'error més catastròfic que Catalunya podria cometre.
Especialment ara.

Perquè Catalunya, per molt que faci bondat, està activada nacionalment, és conscient de la seva història i cultura, de les injustícies comeses pels espanyols, però sobre tot de Catalunya, Ñ sí que en treu alguna cosa: diners, moltíssims diners.

Hi ha una dada que per sí sola desfà tot el relat de "fer bondat", d'esdevenir la Galícia del Mediterrani: Ñ, sense els ingressos dels Països Catalans decauria econòmicament al nivell del Marroc. I ho dic literalment. El seu PIB quedaria igualat al del Marroc.

Només això ja impedeix la possibilitat d'esdevenir en una "regió" oblidada d'espanya on poder fer la nostra vida.
Per a Ñ, Catalunya és estratègica.
I com que és estratègica necessita simplement eliminar les ànsies de llibertat i emancipació.

Per molta "bondat" que fem, el nostre destí no serà mai esdevenir Galícia, sinó esdevenir Aragó, una "regió" amb la mateixa història i greuges que nosaltres però completament anorreada i assimilada.
Aquel és el somni humit d'Ñ sobre nosaltres.

I per tant, davant l'anunciada i indissimulada voluntat d'aniquilació que penja al capdamunt nostre, només ens queda lluitar i rebelar-nos, i aquest és l'etern conflicte a que estem obligats, la "conllevancia" orteguiana, la "voluntat de ser" nostra.

Qualsevol altra alternativa ens arrossega al forat de l'espanyolitat definitiva.
No n'hi ha, d'alternatives.
Com a part d'Ñ mai trobareu un funcionari monolíngüe català a Catalunya.
Com a part d'espanya això seria "supremacisme" i "nazisme".
I ja està.