1) En l'art de la guerra, els romans deien: qui vol agafar dues llebres a la vegada, al final no n'agafa cap! Carles Puigdemont, quan va dir que "ara els catalans cobram per avançat", va demostrar, primer, que es nega a acceptar que la nació catalana som
2) una colònia d'Espanya; i, segon, es nega a reconèixer que Espanya ens fa la guerra per terra, mar, aire i el subsòl.
La lògica de la guerra poc té a veure amb un proveïdor que vol cobrar per avançat a un venedor. Un metge que no encerta en el diagnòstic mai
3) no encertarà en el remei!
Anem a pams: com a president del Consell de la República elegit per l'Assemblea de Representants, l'objectiu prioritari i gairebé únic de Puigdemont, en el qual hauria de concentrar totes les energies i esforços, és fer efectiu el mandat de l'1-O,
4) aixecar la suspensió de la DUI i consolidar la República Catalana. Quasi res va dir aquell! Poca broma!
En comptes d'això, que fa Puigdemont? Idò dispersa les forces tot i perseguint diverses llebres a la vegada: l'ús del catàlà, basc i gallec al parlament espanyol, el català
5) llengua oficial al parlament europeu, una amnistia i pactar amb Espanya un nou referèndum d'autodeterminació.
Ja me direu que té a veure tot això amb l'objectiu i única raó que dóna sentit a l'existència del Consell de la República!
Puigdemont vol agafar, no dues
6) llebres a la vegada sinó més de mitja dotzena, amb la qual cosa ja té assegurat el fracàs. Basta veure el merder i la divisió interna que ha provocat entre els propis independentistes el despropòsit de pretendre que es puguin parlar les llengües indígenes en el parlament de
7) la metròpoli i de l'enemic.
Només avui tenim els articles de Partal a Vilaweb i de Villatoro a elmon, que cal sumar a les declaracions de la presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, i un nombre sense fi d'articles i declaracions: Costa, Guia, Albano-Fachín, Rahola, Colomines, etc.
8) En una guerra absolutament desproporcionada entre David i Goliat, el gegant es pot permetre el luxe i la fatxanderia de dispersar les forces i obrir mil fronts de batalla però el petit té l'obligació de prioritzar, de seleccionar molt bé un sol objectiu i concentrar tota la
9) força possible llançant la pedra contra el punt dèbil de l'enemic.
Així David va poder derrotar Goliat: evitant el cos a cos, a la mitja distància, amb determinació, sense vacil.lar i amb una concentració i precisió. diabòlica.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Fa un mes vaig plantejar l'opció del "tamayazo" en una enquesta a X. I això passa quan tens un rei o un dictador com Franco. Ho va contar el general espanyol, F.-Monzón a les memòries (2011). L'any 1966, quan era capità i estava destinat al servei de
2) contraespionatge de l'exèrcit de Terra, es va entretenir a consultar els arxius que tenien al carrer Menéndez Pelayo. Va quedar aborronat quan va descobrir que "Había dosieres de todo el mundo. Cosas de Nicolás Franco, de Jiménez Alfaro, de Arburúa...". Un dia en què el Cap de
3) la Divisió d'Intel.ligència, general Martos Lalane, va passar per les oficines, el capità H.-Monzón, tot innocent, va demanar-li: "Mi general, todas estas cosas que hay aquí, ¿las sabe el Caudillo? Se me quedó mirando y me dijo: Capitancito, ¿es usted tonto o solo lo parece?
1) Francina Armengol Socias (Inca, 1971), l'arma enverinada de Sánchez per intentar destruir l'independentisme de Junts i del president legítim. Carles Puigdemont. Meritxell Batet i Lamaña (Barcelona, 1973), néta del general Batet que va bombardejar el
2) Palau de la Generalitat l'octubre de 1934 amb el president Companys dedins, ha estat l'arma mortífera amb què Sánchez s'ha carregat els diputats catalans presoners polítics d'Espanya, per prohibir l'ús del català al congrés de diputats espanyol i també per expulsar un diputat
3) de Podemos i habilitat pels jutges colpistes del TS. Una prioritat constant de qualsevol colonialisme és combatre un colonitzat insurrecte amb un altre colonitzat col.laboracionista, assimilat i traïdor. La història n'és plena d'exemples, per exemple, l'arma d'Espanya per
1) El nostres dirigents autonomistes fa segles que viuen instal.lats en una contradicció insuportable com és voler ésser els Bismarck que volen reformar Espanya i a la vegada els Simón Bolívar que volen alliberar Catalunya. Els Prats de la Riba, Cambó, Macià, Companys, Pujol,
2) Mas, Duran i Lleida, Trias, Giró, Tardà, Aragonès, Sampol.. són això: polítics colonitzats mentalment per Espanya que no saben on han de fer l'ou i que al matí protesten airadament perquè Espanya se fica en els afers interns de Catalunya i a l'horabaixa fiquen el nas en els
3) afers interns d'Espanya i volen donar lliçons, tot i atribuint-se una superioritat ètica i moral sobre els espanyols, dient-los com han d'organitzar el seu estat. Aquest comportament esbojarrat només s'explica des de la psicopatologia colonial i de l'esclavitud. En paraules
1) El que dóna força, confiança i cohesió a un moviment són els principis i la coherència. Quan no hi lideratge, ni principis ni coherència, impera el caos, els tots contra tots i aleshores hi ha més víctimes per foc "amic" que per foc "enemic". En una
2) guerra és fonamental identificar l'enemic, delimitar el camp de batalla, les trinxeres i la zona de ningú. Un principi bàsic de manual que s"ha vulnerat ja des d'abans de l'1-O del 17 és que AMB L'ENEMIC NO S'HI PACTE. Una de la raons que expliquen la desconfiança
3) cap a ER, Junts i CUP és precisament no haver respectat aquesta norma elemental en qualsevol guerra.
Dijous, 22 de juny , El Punt Avui publicava una entrevista extensa on Xavier Trias, entre d'altres coses, deia: "Jo creia sincerament que el PP estava
1) L'executiva de Junts desautoritza Laura Borràs i se tira en braços d'ER, la CUP i del PSOE, el partit dels GAL i del cop d'estat del 155. Nogueras diu que Junts serà "implacable" a Madrid quan la realitat és que Junts només són valents i "implacables" vilaweb.cat/noticies/junts…
2) davant la llista més votada pels ciutadans de Ripoll. A on arribarem?
Com ja era previsible, els unionistes d'Els Comuns ja han sortit als mitjans per reclamar a l'executiva de Junts la destitució de Borràs com a presidenta del partit.
3) Fa 15 dies, Joan Granados, un dels fundadors de CDC amb el carnet núm. 3 del partit va dir: "Si estem en guerra no podem ficcionar la pau. M’explico? No podem fer veure que hi ha pau. Que és el que fem. Dir la pau, i això s’ha acabat. I no s’ha acabat." I, és clar que no s'ha
2) duia 14 anys resident a Barcelona a qui va acusar de col.laborar amb el servici d'Intel.ligència del Marroc i de fer feina per CDC amb l'objectiu d'atreure col.lectius de marroquins cap a la independència de Catalunya. Aquest mateix CNI dirigit per Sanz Roldán el 2016 envià
3) el confident marroquí amb antecedents de tràfic de drogues, Abdelbaki és Satty, a Ripoll per adoctrinar un grup de joves marroquins amb la finalitat de provocar una colla d'atemptats de bandera falsa gihadista amb un poder de destrucció i de mort cents de vegades superior als