Dos obvietats sobre el desastre de València:
- el model d’urbanisme de la bombolla immobiliària, a més de segregador i un latrocini, és perillós;
- l’operatiu dels bombers fou un desastre que mostra que NO SABEN afrontar un incendi en els edificis fets aquest segle
Podem continuar pegant voltes als temes sense voler reconèixer la realitat, uns perquè els convé i s’hi juguen molt, d’altres perquè prefereixen mirar cap a un altre costat, però com a societat malament anem si nocomencem a dir-nos a nosaltres mateixos quines coses fem malament.
Una de les grans decepcions d’aquests anys de governs progressistes ha estat que no només han estat incapaços de canviar res en matèria urbanística, és que directament han reforçat el model segregador, classista, alienador… i depredador sempre a gust dels promotors.
I el pitjor de tot és que a més són perillosos per una barreja de materials i tipologies constructives… i perquè clarament els bombers no tenen mi mitjans, ni protocols, ni preparació adequades per poder afrontar sinistres a edificis d’aquest tipus, que cada vegada són més.
No pot considerar-se normal (i menys encara un èxit, com s’ha venut) que la gent buide el primer edifici afectat mentres no hi ha bombers i que se salven però que després d’arribar els bombers s’impedís a gent d’un segon edifici inicialment no afectat eixir, per acabar atrapats.
Que aquest fet no s’haja ni esmentat als mitjans ni es plantege una reflexió sobre aquesta anomalia i el responsable dels bombers de València es vante de com “esta vez ha salido todo bien” després una desena de morts atrapats per seguir instruccions és significatiu i lamentable.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Em pense que a tots els valencianoparlants (o a qualsevol persona que haja emprat alguna vegada el valencià a un comerç o a un restaurant) ha passat alguna vegada per situacions com aquestes. Malgrat això, crec important recordar també les coses boniques: 1) Tant a València…
1) Tant a València com a molts llocs arreu el país la reacció més habitual quan empres el valencià a un comerç o restaurant és certa sorpresa per part dels responsables o empleats perquè no és habitual per la pressió en públic en favor del castellà és tan forta que la gent calla
2) Però eixa sorpresa sol vindre acompanyada de bon rotllo. Moltes vegades directament és bon rotllo i resposta en valencià perquè l’interlocutor també parla valencià i està encantat de poder per fi emprar la seua llengua. D’altres, et responen amablement en valencià…