Diuen que la natura sempre reclama els seus títols de propietat. El que ha passat a cala en Porter, amb la darrera torrentada, és un bon exemple d’aquesta sentència. Com altres platges de Menorca, té un torrent associat, què antes sortia a la mar per una gola natural.+ @AjAlaior
Any 1956, la gola encara era activa i es veu ben marcada dins a l’arena de la platja, també hi havia el canal artificial (mina) per assegurar el drenatge permanent de la zona humida. Tanmateix, en cas d’un torrentada, era la gola qui permetia la sortida ràpida de l’aigua.+
Any 1964, ja ha començat el procés d’urbanització, la sortida natural de l’aigua, la gola, ha quedat anul·lada i s’ha eixamplat el canal artificial (mina) perquè sigui la única sortida de l’aigua cap a la mar.+
Però la mina, no és prou ampla ni està d’acord amb el recorregut natural de l’aigua que davalla pel barranc, quan hi ha una torrentada el gran volum d’aigua no pot passar per la mina, ni la troba, no està al seu camí i va a cercar la sortida natural, l’antiga gola.+
Es llavors quan fa tot el matx. L’aigua passarà per allà on sempre havia passat, hi hagi el que hi hagi per enmig, si el llit de la gola ja no hi és el tornarà a fer i s’endurà tot el que faci falta per fer-ho.+
És interessant observar com darrere la platja, on hi ha la vegetació natural de prat, l’impacte de la torrentada ha estat poc. Açò per fer-nos vidència que una coberta vegetal ben conservada i consolidada és una de les millors eines per esmorteir les torrentades.+
Si s’hagués conservat la gola natural, encara que estigués seca i solament marcada dins l’arena, l’endemesa que hauria fet l’aigua no seria ni la meitat de la que ha fet en aquesta darrera torrentada.+
Segurament, com altres vegades, ara es farà una actuació per deixar-ho tot ben llis, es tornarà a tapar la gola, emperò en la pròxima torrentada grossa l’aigua ho tornarà a obrir, perquè aquest és el seu camí, què és propietat de la natura. Anant contra natura, sempre perds.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Hi queda molt de fil a tòrcer i buits a omplir. Una primera mostra de la diversitat dels tomàtics i tomàtigues cultivats a Menorca: 1 de mèrvil; 2 de penjar llarg; 3 de cirereta (penjar); 4 de pic; 5 de cirereta; 6 de cirereta llarg; 7 de penjar gros; 8 de ferro gros (estendre) +
9 de ferro vermell (estendre); 10 de ferro vermell (penjar); 11 de ferro petit (penjar); 12 de ferro rodó (penjar); 13 de bolla; 14 de pa; 15 de ferro d’Algaiarens; 16 de pera (de ponent); 17 de pera (de llevant); 18 rosadet de sa Vall; 19 d’estendre; 20 d’ensalada:+
21 tomàtiga d’Algaiarens; 22 ensalada des Migjorn; 23 ensalada primerenc; 24 tomàtiga de Menorca. Totes les castes es consideren de cultiu tradicional a l’illa, excepte la d’ensalada (20), un grup heterogeni que s’ha d’esclarir, on hi podria haver varietats locals.+