Hola, Emilio. Te hablo despacito en castellano porque eres tan corto que hasta tienes problemas para entender y hablar tu lengua materna y, en tu caso, es crueldad severa exigirte cualquier tipo de esfuerzo intelectual: ¿Puedes publicar tu geolocalización de Gmaps del martes?
Emilio, esta es mi hipótesis sobre qué hiciste el martes y te aviso que tengo cierta reputación de adivino por TW. 1) Programaste en la agenda un almuerzo de trabajo con tu amigacho responsable de festejos taurinos 2) Cargasteis el almuerzo en algún buen restaurante a la GV
3) Y luego os fuistes a practicar la caza del conejo 4) Pero os pilló la inundación y os quedasteis aislados 5) Y como cazar conejos requiere mucha concentración y ya estabais pensando en el puente del viernes, tenías los móviles en modo no molestar 6) ¿Me equivoco, Emilio?
7) Si me equivoco, Emilio, es muy fácil demostrarlo: sólo tienes que explicarnos por qué estuviste desaparecido todo el martes y la mañana del miércoles. 8) ¿Qué estabas haciendo, Emilio, que requería tanta dedicación de tu parte? ¿Te falló la escopeta al cazar el conejo?
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Feijóo acaba de cometre el principal error de la seva carrera. S'ha lligat a Mazón (mireu la cara que fa i la por que té). Quan s'adone que l'ha cagada, el farà dimitir per salvar-se ell i que l'assumpte s'oblide.
No estem a 2006. El PP de Vlc no sobreviu a aquest desastre.
1) Les declaracions de Majón de les 13h són una smoking gun de la seva negligència criminal 2) I ell ho ha reconegut al intentar eliminar-les 3) La majoria dels morts són en cotxes intentant tornar a casa a partir de les 18h 4) Com ell va dir que havia de fer la gent
5) Al 2006, el PP controlava tota la administració i totes les institucions valencianes excepte la UV 6) Ara encara ni controlen Apunt 7) Al 2006 no teníem xarxes socials 8) Al 2006 no podies fer en públic una crítica sense que eixiren desenes de peperos a fer-te callat
Un altre aspecte dels assetjadors i babosos en llocs de poder tolerats són les formes d'organització llatines: 1) Socialitzar ho és tot 2) Has d'estar a totes les reunions i totes les birres 3) Tot el dia fent política de café i passadissos 4) Tot el dia fent-te present i visible
5) Si no hi ets, ràpidament ets marginat i substituït 6) Qui té incentius per treballar en aquest context? Homes que no volen ser a casa 7) Al meu departament s'havia d'anar a fer birres amb el cap de departament per fer carrera 8) I acompanyar-lo de birres a bars d'estudiants
9) Si el que volies era anar-te'n a casa amb la teva parella... doncs no eres del club i eres marginat 10) Al final dominen el cotarro els més tòxics: sense parella, no comparteixen vida amb ningú, necessiten la institució per socialitzar, rebre atenció i amor. Unidimensionals
El fil ha tingut molta repercusió perquè centra la crítica amb el problema de l'estètica campy (això que mots anomenen woke).
El campy és un corrent estètic que podriem traduïr com coentor cabaretera: frívol, irreverent, sexualitzat i que juga amb la subversió dels rols socials.
El campy també ha de ser de mal gust i descuidat (no, una drag queen no és campy): barroer però sofisticat.
El director dels JO es feu famòs a França dirigint òperes i ballets campys, perquè a un edifici burgés com una òpera el campy resulta molt valent, transgressor, innovador
Però a un espectacle a l'aire lliure que deu ser de masses... el campy sembla un pretext per no treballar, manca de talent i excés de mal gust.
I el campy és part del problema dels nostres activistes de l'atenció, perquè beuen de la irreverència campy d'internet
Desenvolupem aquest fil analitzant els problemes que planteja la tria del creador artista de la ceremònia d'inauguració: Thomas Jolly, qui no té experiència en teatre de carrer o espectacles a l'aire lliure.
Jolly és un bon exemple de la tradició cultural parisina: té experiència en ballets i òperes.
En fer ballets i òperes molt d'esquerres i vanguardistes.
El problema és que els ballets i les òperes són gèneres elitistes i quan són d'esquerres encara més. en.wikipedia.org/wiki/Thomas_Jo…
Ací cite mon pare, catedràtic d'aquestes coses: el materialisme marxista és el marc de la creació artítsica.
El ballet i l'òpera són elitistes perquè sorgeixen a un espai (edificis creats per l'elit) per ordenar i jerarquitzar l'elit. Per definició, són sempre elitistes.
I temà Jocs Olímpics: el caos quan als activistes de l'atenció els poses al capdavant d'una cosa oficial amb càmares. Una advertència per a l'esquerra per allunyar-se d'aquests llunàtics.
Els Jocs Olímpics són un escenari de màxima tensió internacional entre les potències.
Si no foren un solipcistes egocèntrics preocupats pels seus traumes, sabrien que hi hagué una cosa anomenada jocs de LA al 84 o Moscou al 80. Ara tenim encara un tensió major amb dues guerres obertes: Gaza i Ucraïna.
Davant del potencial risc d'una escalada bèl.lica mundial i l'ús d'armes nuclear no conegut des de la guerra de Corea, França, pel seu paper internacional, hauria d'haver fet un espectacle per a la unió de tots els països malgrat les seves diferències.
Pensamiento imbécil de liberal antidemócrata. 1) En una democracia, no quieres que tu líder sea el top de los tops de los listos y brillantes. 2) En una democracia, quieres que sean como tú, que se expresen como tú, que hayan vivido lo mismo que tú para que te entiendan.
3) En una democracia, necesitas identificarte con los dirigentes, sentir que hay un nosotros en el que todos somos iguales. 4) Es evidente que la mayoría de líderes surgen de las elites y no tienen las mismas experiencias que la gente común: pero la representación es necesaria.
5) Si alguien te dice que X debe liderar por listo, sabemos enseguida que es un antidemócrata que no cree en la igualdad. Considera que él y los listos son una clase superior con derecho a dominarnos y, con razón, los odiamos inmediatamente.