🪡SIRIA🪡 Intentaré posar en ordre algunes de les claus, al meu entendre, i sobretot sensacions. Ha sigut una setmana que semblen anys, i el que queda és encara més gegant, però som-hi:
1. Acabem de presenciar la caiguda de més de 50 anys de dinastia al-Assad a Síria. En 10 dies, sí, però també després de més d’una dècada de guerra. Moltes coses han canviat, algunes estaven sent obviades en els últims anys. Factors domèstics i factors internacionals.
2. DOMÈSTIC: el suposat control del règim estava buit per dins, i això explica l’enorme felicitat davant la seva caiguda per un gran espectre de població siriana. Sí, inclosa bona part de les minories. Socioeconòmicament el païs no s’aguantava. Corrupció + reconstrucció nul•la
3. A nivell militar, Assad s’havia mantingut al poder gràcies a una campanya de violència necropolítica abismal i a la dependència de poders internacionals (Rússia Iran Hezbollah).
4. Això significa que “el règim” era un conglomerat de milícies, moltes depenenents dels sponsors, i sovint amb poca cohesió. La situació a Alep era un bon exemple.
5. Així, a nivell domèstic, el control era una Il•lusió. “Politics as if”, com deia Lisa Wedeen. Tot estava sota control, però res ho estava.
6. Mentrestant, l’oposició liderada per HTS ha tingut molt temps per preparar-se, jugar les seves cartes, pensar un programa de govern i guanyar experiència. Clarament es veu que saben el que fan. Idlib era un simulacre.
7. INTERNACIONAL: Molt ha canviat en l’últim any. La dependència absoluta d’al-Assad en vers els seus patrons era assumible quan tot “anava bé”. Però ni a Moscou, ni a Tehran, ni al Líban estan per sostenir a ningú. Tots hem vist el perquè.
8. El gran tema internacional és, clarament, Turquia. Res d’això hagués sigut possible sense la llum verda turca (això no vol dir que ho expliqui tot). Si hi ha algú content és Erdoğan. Rússia no tindrà més remei que coordinar, igual que Iran, però cal veure cap a on va això.
9. El moviment d’Israel d’aprofitar la conjuntura i ocupar territori sirià és de manual. Ocupo i després dic que qui ataqui estarà causant una guerra. El rol d’Israel a partir d’ara és important i caldrà estar-ne pendents.
10. Però el més important de tot no és això. El més important de tot és el que significa pels sirians i sirianes el que ha succeït. No hi ha res que superi el fet de saber que milions de desplaçats i refugiats poden tornar a casa.
11. Fins i tot, alauites a la costa, drusos a Sweida, cristians a Alep estan de celebració. Ho estan perquè ja n’hi havia prou. I ara s’obra una escletxa, petita i plena de dubtes, però potencial per a construir una Síria on siguin co-fundadors del país, no un instrument.
12. Bona part de l’esperança radica en el fet que HTS i Jolani estan actuant de manera “adequada”. Èmfasi en la protecció de les institucions, pluralisme, transició cívica i civil, i respecte diplomàtic. Repeteixo, han après i venen preparats.
13. Això vol dir que els sirians volen/volem islamisme? No necessàriament. Vol dir que tot anirà bé? La por envers el que vindrà és evident, però l’esperança també. El trencament amb el passat és productiu políticament, independentment del futur.
14. Els reptes son majúsculs: com articulem una transició? Deixaran els poders regionals que únicament els sirians decideixin el seu futur? Què passarà amb el règim? I els kurds, com s’acomoden a aquesta realitat amb Turquia més empoderada? Caurà Síria en un escenari iraquià?
15. Mai no oblideu l’agència dels actors. Síria no és un taulell. Per desgràcia, gran part de la història del país ha vingut articulada per les decisions dels actors internacionals. Però el que ha succeït i succeïrà també s’explica pel poble sirià. Escolteu-los sempre.
16. Em deixo mil coses, però ara mateix no puc pensar gaire més. Els propers dies tindrem temps de posar les idees en ordre allà on faci falta. ❤️🩹
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
