Thread by @miiquel03

Quan critico determinats discursos de l’esquerra, no és perquè m’acosti a la dreta, sinó perquè d’esquerra n’espero rigor i responsabilitat.

En qüestions com immigració i delinqüència, em preocupen els discursos simplistes i, sovint, objectivament falsos.

(1/15)

Analitzar dades implica generalitzar. És incòmode quan parlem de persones, però imprescindible per entendre fenòmens socials.

La clau és si aquestes generalitzacions són representatives i útils per explicar les causes, no si ens resulten còmodes o no.

(2/15)

Quan certa esquerra nega qualsevol correlació entre immigració i delinqüència, no només s’allunya de la realitat empírica, sinó que adopta un discurs moralitzant i ineficaç, que debilita la seva credibilitat i la desconnecta del que molta gent percep.

(3/15)

Negar l’evidència —tant les dades com les percepcions socials— no combat l’extrema dreta. Al contrari: la reforça.

Deixar espais buits de veritat empírica és l’estratègia més eficient per alimentar el populisme reaccionari.

(4/15)

En aquest debat, han prevalgut dues visions oposades i igualment simplificadores:

– Una que veu la immigració com un problema per se.
– I una altra que la considera positiva per definició.

Cap de les dues resisteix l’anàlisi empírica.

(5/15)

Sí, hi ha correlació entre immigració i determinats tipus de delinqüència. Però correlació no vol dir causalitat.

La nacionalitat no explica el delicte. El que l’explica —de manera molt més consistent— és la posició socioeconòmica: la classe.

(6/15)

Molts immigrants viuen en condicions de precarietat i exclusió. Aquesta és la variable clau.
La correlació existeix, no perquè siguin immigrants, sinó perquè són pobres. El mateix passa amb els autòctons en situació de vulnerabilitat.

(7/15)

En estadística, dues variables poden estar correlacionades perquè comparteixen una causa comuna.

En aquest cas, immigració i delinqüència es relacionen perquè ambdues estan condicionades per una tercera variable: la desigualtat estructural.

(8/15)

El gran error de certa esquerra ha estat abandonar l’anàlisi de classe. Sense aquesta eina, és impossible entendre les causes materials de la delinqüència, ni tampoc combatre el discurs racista, que aprofita precisament aquest buit.

(9/15)

Cal reconèixer els fets:

– Hi ha correlació entre immigració i delinqüència.
– És una correlació indirecta i estructural.
– L’origen no és la cultura ni la identitat, sinó la posició social.

Negar-ho empobreix l’anàlisi i resta legitimitat política.

(10/15)

Per això cal recuperar conceptes com lumpenproletariat.
No és una categoria ètnica, sinó social.
Permet analitzar conductes marginals o delinqüents sense caure en essencialismes ni racisme, centrant-nos en les condicions materials.

(11/15)

La variable “immigració” és fàcilment visible (accent, pell, rostre).
La variable “classe” és més abstracta i menys intuïtiva.

Això explica per què el discurs racista és tan accessible: assenyala el que es veu, no el que ho explica.

(12/15)

L’esquerra ha de deixar de negar la realitat i recuperar l’anàlisi materialista.
No es tracta de validar prejudicis, sinó d’oferir explicacions sòlides i transformadores.
La realitat no es combat amb desitjos, sinó amb estructura i context.

(13/15)

Negar la relació entre immigració i delinqüència no frena el racisme.
El que el frena és mostrar que la causa profunda no és l’origen, sinó la pobresa.
I això s’afronta amb polítiques socials, no amb silencis ideològics.

(14/15)

Per si algú ho dubta: sí, hi ha dades oficials que corroboren aquesta correlació indirecta.
I si cal, les exposaré.

Però insistiré sempre: la variable determinant és la classe, i és des d’aquí que cal construir un discurs polític solvent i emancipador.

(15/15)