No tinc el plaer de conèixer al tal @francescabad, que va pel món presumint de d’indepe des que va fer la primera comunió. S'hauria estalviat aquesta peroració a vessar de sofismes, si hagués estat com un servidor 4 anys a Súmate. (ENFILLAL).
racocatala.cat/opinio/article…
El debat per a mi és més vell que caminar a quatre grapes i es resumeix en una pregunta: Quant i fins on ha de cedir en la seva llengua i cultura Catalunya per a congraciar-se amb els castellanoparlants i aconseguir la seva complicitat en uns comicis?
A Esquerra ho tenen clar. Segons la facció liderada per Rufián i Trinitro, cal cedir-ho tot. A Súmate tenien preparades samarretes de la Selecció espanyola per a enfundar-se en cas que guanyés el mundial. Ja em veus anant a Montserrat a posar ciris, perquè eliminessin Espanya
El sectarisme partidista preten amagar que “l'acció afirmativa” és vital per a una llengua minoritaria assetjada sense respir per una altra amb vocació imperialista. És per això que iniciatives com la del @GrupKoine són essencials per a mostrar-nos el camí de l'excel·lència.
Potser aquesta afirmació tindrà els seus detractors, però analíticament, i a hores d'ara, està més necessitada de la mal anomenada “discriminació positiva” la llegua catalana, que els drets de la dona, que per sort, els darrers anys han fet un pas gegantí.
Podem ser políticament correctes, però no enganyem la gent. Estem davant d'un sumatori zero. El que guanya el castellà ho perd el català i viceversa. La diferència és que el castellà amb els seus recursos pot fer saltar la banca i el català s'ho ha de jugar tot a cara o creu.
Si l’esporguem de sofismes, l'article de l'amic Abat, està dient: Que llancin en una piscina d'aigua salada un tauró i un llobarro i que guanyi el millor. No cal que us digui qui és qui.
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.