Ara sabreu tota la veritat i el significat de les paraules d’en Rufián encoratjant la confrontació entre la Catalunya Plena i la “Cataluña Nueva”, El vídeo comença quan li tocaven la botzina i no se n'anava ni amb salfumant; saludant com si fos la Reina d'Anglaterra [ENFILALL] En aquell moment altres companys com en Chema Clavero, l'Antonio Baños i jo, desconeixíem les intencions de Junqueras. Vaig col·laborar a la promoció de Rufián confiant que era indepe. Més tard vam saber que era el tret de sortida de “l'eixamplamenta” per a combregar amb Comuns.

Aquest petit ENFILALL és dirigit especialment a @JuntsXCat, on hi ha gent que em fa patxoca i una altra no tant. Com en saben de lletra, suposo que ja estan al cas, però si parlem de la maltractada democràcia, més val que en sobri que no que en falti. No sóc dels que utilitzen qualificatius gratuïts de caire pejoratiu, però estic en condicions d'afirmar -almenys presumptament-, que Espanya és un Estat amb metodologia feixista i el que ha estat el seu apèndix governamental a Catalunya (ERC), també. Vegem perquè:

No sé si és el dia més apropiat, encara que penso que als que us pugui interessar aquest ENFILALL, no sou dels que estan ara mateix passejant-se amb el cotxe tocant la bocima i cridant: “soy español!” També em servirà a mi per abstreure'm una mica d'aquesta malaurada situació. Tinc l'esperança que m'accepteu com un junqueròleg suficientment homologat. Em mou l’interès de fer palès el meu fonamentat desacord amb la gratuïta i reiterativa reivindicació de Junqueras: Estic segur que no és una bona persona; més aviat tot al contrari.

Durant la meva vida, he tingut poc a veure amb la política (carrera professional, fora de CAT). En jubilar-me vaig voler compensar-ho i em vaig allistar a Súmate; (repte complicat). Vaig participar activament a les eleccions de JuntsxSí (per ERC). Em van enganyar (PETIT ENFILALL) Tinc la ferma convicció que sense unitat no hi ha independència. Sigui per convicció o per estratègia. Junqueras no la vol. És per això que ha fet allò impossible perquè no es compleixi el requisit previ: la unitat de l'independentisme més enllà de la ideologia de cadascú.

Carta oberta a @Esquerra_ERC (ENFILALL)
[lectura 5 minuts i escaig] Malgrat les meves reiterades crítiques, ens seguim mútuament. Un servidor perquè us arribin els meus voluntariosos missatges i vosaltres per a tenir-me més o menys controlat. Normal; no és res pel qual avergonyir-se’n.

Agraït per l'acollida de l'anterior ENFILALL sobre el MHP Jordi Pujol i especialment a qui de manera respectuosa ha manifestat els seus dubtes que m'han valgut per mirar d’explicar-me millor en aquesta 2a. entrega Pujol ve d'una tradició sociocristiana, en la qual la família és pedra angular. Em va emocionar veure com assumia tota la esponsabilitat, malbaratant un preuat patrimoni personal. Tot per protegir una família que al meu parer no era mereixedora d'aquest sacrifici.

No fa pas gaire @salvadorcardus deia que calia rehabilitar Jordi Pujol. Aquí teniu l'ENFILALL més rellevant de tots els que he penjat. Vull compartir-ho amb tots aquells que em feu confiança. Poca opinió i algunes vivències que cal jutjar en el seu context històric. Comencem per separar el gra de la palla. Tots els partits de govern de la Transició, s'han finançat irregularment. És el parany que la part franquista va tendir als partits amb un finançament legal insuficient. La idea era utilitzar els jutges afins per imputar a conveniència.

De moment, el meu acord amb el full de ruta del legítim president @KRLS és total. Faig aquest petit ENFILALL per explicar-me amb tota la humilitat però també amb molta esperança: El proper objectiu segons el meu parer continua sent forçar unes segones eleccions i és evident que Puigdemont segueix tenint la clau per fer-ho. Arribat aquest moment qui ha de fer el do de pit és l'inependentisme omplint les urnes de vots per al president descavalcat pel 155.

Amb aquest ENFILALL, contesto la pregunta del milió aprofitant que aquest vespre no he tingut entrenament de tennis de taula que és el meu remei contra el mal d'ossos

https://twitter.com/ManelSangenis/status/1676223889704091649

En aquest moment no hi ha ningú que pugui pujar a l'estrada i declarar la DUI sense que el mateixos mossos li llencin al moment una xarxa com al Planeta dels simis. Molt menys el MHP i secretari d’en Junqueras (no és una desqualificació és una constatació personal).

Fa 1 any i 3 mesos va morir la meva filla de càncer de mama metastàsic. Vull ser el més curós possible i em sotmeto a la autoritzada opinió de qualsevol metge que es trobi a la sala. Tracto de reflexionar i per descomptat ben capaç d’equivocar-me. ENFILALL Pfizer acaba d'anunciar un vaccí contra el càncer per d’aquí a 10 anys. Fa 50 que escolto la mateixa cançó. La facció conspiranóica assegura que el vaccí ja existeix i està reservat a un grup de persones i personalitats molt restringit.

Rufián (titella del mossèn) ha traspassat totes les línies vermelles i el límit de la meva indignació. Va enviar al president de Súmate @jm_clavero, converses privades per evitar que féssim pinya per frenar els tripijocs junqueristes. Avui he decidit tornar-li la pilota. ENFILALL Súmate va ser el resultat d'una gran pensada i ingents esforços per part de persones de sòlides conviccions. El gens sospitós i experimentat @luisarbuniel va alertar de la colonització junquerista. Va ser denigrat per alguns estómacs agraïts. El temps li ha donat la raó.

No queda del tot clar si el poble jueu es va equivocar en demanar a Pilat que alliberés Barrabás. La història hauria canviat. El que és clar és que una majoria “d'independentistes” s'han equivocat apostant per Junqueras en lloc de fer-ho per Einstein (ENFILLAL) “Bogeria és fer la mateixa cosa esperant obtenir diferents resultats”, (Albert dixit). Això és exactament el que pretén mossèn Junqueras: transitar de nou de la llei a la llei negociant en el marc d'un Estat apedaçat pels hereus d'un dictador feixista.

He estat pràcticament absent de twitter; va aparèixer la baixada després de la mort de la meva estimada filla. De sobte vaig començar a ser conscient de la seva pèrdua. Només pot entendre-ho qui hagi passat per aquest tràngol. Patricia era a més alegria i solidaritat. (ENFILALL). El seu record i el fet que compartíssim les mateixes inquietuds respecte a les prioritats polítiques per a una Catalunya lliure i triomfant, m'ajudaran probablement a mitigar el dolor i em donaran forces per a seguir i complir amb un compromís.

JUNQUERISME i DIADA
El meu testimoni és un crit que arriba fins on arriba. No sóc indepe perquè estimi Catalunya. L'estimo de tot cor i això m'obliga a exercir-ne. Cap persona o organització política està habilitada a frenar la marxa cap a la seva plena llibertat. ENFILALL A Súmate em va tocar el pupil·latge de Rufián. A través seu vaig descobrir el junquerisme i la seva vocació reduccionista. ERC ha passat com el partit més indepe de tots els que es van apuntar al règim del 78 -no és gran cosa-, però és un error confondre Esquerra amb junquerisme

Amb les fal·làcies d'en Junqueras no només es podria escriure un llibre; també una trilogia. La primera li vaig sentir en directe fa anys: "Els escocesos ho tenen magre perquè estan units sota un únic partit; a Catalunya en canvi abastem tant la dreta com l'esquerra". ENFILLAL La pedra de toc entre esquerra i dreta és la utilització dels recursos econòmics i tant aquests com les seves grans directrius fa molts anys que no estan en mans dels Estats i molt menys en les de Catalunya. El marge de maniobra és extraordinàriament minso.

Aprofitant la pregunta del meu mig amic @Berlustinho sobre la polèmica del bisbe de Solsona, deixaré anar un petit ENFILLAL estiuenc, que espero contribueixi a l'assossec de la cristiandat catalana.

https://twitter.com/Berlustinho/status/1430194028432199685

Apel·lo a la col·laboració de la sabiduría popular perquè en Bernat feia referència a la pel·lícula de “El Vicari d'Olot”, però estic gairebé segur que l’àvia em parlava del personatge molt abans d'estrenar-se la pel·lícula el 1981 (justament l’any del 23F).

Per supervivència sociopolítica estem obligats a creure en la democràcia i en conseqüència en la seva criatura malcriada anomenada partit. La qüestió és que en el cas de Catalunya no té res a veure amb això. Tot plegat és una aproximació macabra a aquest model. (ENFILLAL) Només cal remuntant-nos a la burla que per part de l’Estat va suposar la ratificació d'un Estatut, retallat pel Congrés i el TC. Fins i tot cal considerar-nos afortunats atès que el Tribunal de Comptes encara no s'havia sacsejat la caspa i no va cobrar el cava del brindis.

Avui fa 8 dies que va morir la meva filla Patricia. Aquests dies m'he sentit identificat amb un munt de persones que com @JavierM21161125 han passat per aquest tràngol. A més de la meva solidaritat, vull compartir experiències per si poden ajudar algú. (ENFILALL) Aquests dies he plorat el que no he plorat en tota la meva vida. Cada nit abans que el son em venci li dic bona nit "Tata" que era com li dèiem la familia perquè en ser la gran, cuidava de les seves germanes més petites. És com si parlés amb el meu cor.

No vull contribuir a augmentar la crispació. Sempre he estat clar. Sóc molt crític amb el junquerisme-rufianisme perquè a Súmate vaig viure la transformació d’ERC. La seva finalitat és ben clara: renunciar a la lluita per Catalunya a canvi de rèdits partidistes. (ENFILALL) Entenc que la mare de tots els dubtes es circumscriu al que ja tothom coneix com a "farol". Puc garantir que des del principi totes les conselleries s'ho van prendre molt seriosament. Conec gent que van fer un grapat "d’hores extres" a fons perdut.

Avui parlaré d'una constitució “escalfabraguetes”. Perdoneu l'expressió però no n’he trobat una altra que ho defineixi millor. És en realitat la mare dels ous i el seu acatament (junquerisme), la mare de totes les nostres desgràcies. (ENFILLAL). Pels que no em coneguin, sàpiguen que per motius professionals em va tocar fer el “pipa” a Madrid entre mig de gent un pèl especial mentre tot s'amania. El meu cap era Milans del Bosch (nebot). Vaig formar part del comitè d'inversions del rei i del seu bon amic colpista.

Avui toca parlar del paper dels empresonats amb el respecte que mereixen com a persones però sense embuts pel que fa a la seva condició de representants del col·lectiu independentista. La presó no invalida els seus compromisos si pretenen continuar a la política. (ENFILALL). Per que els polítics de "carrera" van optar per la presó? Ningú pot viure pensant que la gestió legislativa de tota una vida ha estat en va. Van creure en un bri de sobirania inexistent i es van aferrar a allò "de la llei a la llei". El cas Junqueras cal tractar-ho a banda.