Grup Harca Profile picture
Grup d'historiadors medievalistes per a la divulgació de la Història medieval valenciana i europea, format per @fredericaparisi, @vicentbaydal i @feresquilache.

Sep 27, 2021, 16 tweets

Fa uns dies el @levante_emv va publicar un article sobre el genoma d'un andalusí de Sogorb que va viure al segle XI. L'article diu coses molt interessants, però algunes necessiten matisacions i aclariments. Llegiu-lo si no ho heu fet, i en fem un fil.👇levante-emv.com/sociedad/2021/…

1) En primer lloc és molt interessant perquè el genoma confirma el mateix que l'estudi dels textos fa més de quaranta anys ja venia defensant, no sense reticències: la berberització de Xarq Alandalús, perquè la majoria de la població que hi va arribar després del 711 era amazic.

2) A més, era berber tant per línia masculina com femenina, la qual cosa va en la línia (és només un cas, per descomptat) del que Pierre Guichard va defensar a la seua tesi: que les tribus no es van barrejar inicialment amb la població local, sinó que es casaven entre ells.

3) Tot i això, malgrat que parega contradictori amb el que acabem de dir, l'anàlisi genètica demostra que més enllà de les línies generals de descendència paterna i materna, la meitat de la seua ascendència era població nativa hispanoromana, la qual cosa confirmaria...

4) ...que a l'altura dels segle XI la majoria de l'antiga població nativa, ara totalment arabitzada i islamitzada, ja era indestriable de la població berber i, per tant, s'havien començat a barrejar sense problema, malgrat els impediments culturals de les primeres generacions.

5) De fet, ací caldria aclarir que la ascendència amazic de l'individu analitzat no té per què haver arribat a Alandalús la generació anterior a ell. És possible que portaren ja diverses generacions ací, però no es van barrejar amb els natius fins a diverses generacions després.

6) D'altra banda, és molt significatiu que al director del Centro de Investigación de Genómica Evolutiva li parega "especialmente sorprendente" que la genètica de l'individu no s'assemble en res a la dels valencians actuals, entre els quals a penes no hi ha rastre genètic amazic.

7) És cert que l'altre investigador ho explica després, però que això els cause una sorpresa inicial demostra que els genetistes continuen fent estudis històrics sense col·laborar amb historiadors ni conéixer la bibliografia recent. Un mal endèmic d'este tipus d'estudis fa temps.

8) A dia de hui, la cosa està molt clara per als historiadors. Les diverses expulsions de població andalusina produïdes després de la conquesta de Jaume I va acabar amb més de la meitat de la població nativa, que era una barreja dels berbers i dels antics hispanoromans convertits

9) Els que es van lliurar i van romandre al país, van restar segregats físicament i socialment fins a la seua expulsió definitiva en 1609. Mai no es van barrejar amb els valencians cristians, els descendents dels colons catalans i aragonesos arribats des del segle XIII en avant..

10) ...especialment perquè estaven prohibits els matrimonis entre cristians i musulmans. A més, les conversions dels andalusins al cristianisme, que sí se'n van produir (potser més de les que pensàvem), mai no van ser prou significatives com per a deixar un gran rastre genètic.

11) En definitiva, cal acabar amb tòpics històrics i prejudicis ideològics, acceptant que la conquesta feudal del segle XIII suposà un trencament molt gran amb la població anterior al segle XIII. No sols a nivell social (i cultural, malgrat herències), sinó en bona part genètic.

12) Dit això, que els estudis genètics vagen confirmant el que ja sabem a través de la història i l'arqueologia, obre la porta a que, en un futur, puguen aportar nous coneixements sobre migracions del passat (voluntàries o forçoses) a les que de moment no podem arribar.

13) Cal tindre en compte, no obstant, que la qüestió genètica ha de ser una font d'informació històrica sobre els processos migratoris del passat, sense que ningú vullga buscar en això pureses o impureses racials, ni tampoc desenvolupar ideologies nacionals al gust del present.

14) Per cert, esmentar la “España medieval islámica” per a parlar d'Alandalús, en este context, està fora de lloc, siga collita pròpia dels periodistes o siga copiat d'una nota de premsa. Cal aprendre a emprar els termes correctes per a no falsejar involuntàriament la història.

15) Fins ací el que volíem aclarir i matisar sobre este article periodístic i especialment sobre la recerca que hi ha darrere, que no deixa de ser molt interessant. Gràcies per llegir!

Share this Scrolly Tale with your friends.

A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.

Keep scrolling