9 d'Octubre, el dia que commemorem el naixement del Regne de València i les seues institucions de govern, que amb el temps donaran lloc a la identitat col·lectiva valenciana. Però cal no oblidar que això es va produir sobre la massacre d'una altra societat i d'això parlarem hui🧵 1) Tothom sap que Jaume I va expulsar una part de la població indígena del Regne de València i que una altra part hi va romandre fins a la definitiva expulsió de 1609, uns 370 anys després de la conquesta. Però com es va arribar a eixa situació i en quines condicions van quedar?

Continuem amb el 9 d'Octubre, i hui parlarem de “la mocaorà”. Un costum molt bonic originari del Cap i Casal, que per sort es va estenent a poc a poc per tot el país. Què és, i quins orígens té? Parlem-ne! El fil🧵és quasi igual que el de fa dos anys, però amb alguns matisos.😉 1) Primer aclarim què és per a la gent que no ho conega bé. La mocadorada és un conjunt de massapans, ara vorem quins, que s'embolcallen en un mocador de seda per al coll i tot plegat es regala a la parella per Sant Donís. Molts consideren que és el Dia dels enamorats valencians.

Ahir es va publicar esta notícia sobre l'excavació d'una necròpolis bizantina a Rojals, a la Vega Baja del Segura, amb diverses tombes col·lectives que pareixen demostrar l'arribada de la pesta justiniana a la costa de la península Ibèrica. Fem un minifil🧵diarilaveu.cat/noticia/12129/… Abans de res, bizantins a la Vega Baja? Açò hi ha gent que ho desconeix, però al segle VI l'emperador romà d'Orient, Justinià, va voler recuperar el desaparegut Imperi Romà d'Occident i es va llançar a conquerir-lo. Va aconseguir tota la península itàlica i la costa de la Ibèrica

És 9 d'Octubre, i com cada any venim a recordar que hui no celebrem cap conquesta, ni encara menys la imposició d'una societat sobre una altra en una llunyana edat mitjana. Hui commemorem el naixement del poble valencià, i el 9 d'Octubre només és una data simbòlica com una altra. Des d'un punt de vista modern, celebrar el naixement dels valencians el dia en què un rei medieval va prendre una ciutat que no era seua, matant i expulsant gent, no és allò ideal. Però fa 684 anys que la data se celebra, i en cada època se li ha donat una significació diferent.

Tots sabem que celebrem el 9 d'Octubre per ser la data d'entrada de Jaume I a la ciutat de València en 1238. Però, tot i celebrar-se oficialment cada any el 4 de Desembre, la que no ha estat mai clara és la data de la presa d'Alacant per part de l'infant Alfons de Castella...👇 Ho explica ací @JorgePay1: alicanteplaza.es/en-que-fecha-c…. I apunta que el dia que se celebra és el 4 de desembre, però no es té clar si la presa va ser en 1244, 1247 o 1248, com tradicionalment es diu.

Continuem amb la setmana del 9 d'Octubre. Sabíeu que en la primavera de 1238 Jaume I se'n va anar de dinarot amb uns musulmans en plena guerra de conquesta? Per a nosaltres pot resultar molt estrany, però té la seua explicació. Vos ho contem hui breument en un fil. 👇 Jaume I estava al Puig, des d'on encalçava València, però els castells de més al nord fins a Borriana encara estaven en mans andalusines i la població refugiada a dins. En aquell precís moment es va rendir el castell d'Almenara, i altres castells del voltant els van voler seguir.

Ara que la Llonja de València torna a lluir esplendorosa després de la reforma de la plaça que ha eliminat els arbres que la tapaven, i que s'ha decidit reobrir-la perquè ja no fem cas a la Covid, és un bon moment per a recordar algunes coses sobre el seu interior. Micro-fil👇 Primer cal recordar que si hui en dia la sala de Contractació ja és espectacular amb les columnes helicoïdals, quan es va acabar de construir encara ho era més amb el sostre pintat imitant el cel. Quan es va restaurar la llonja es van poder reconstruir els colors originals així.

El 2 de gener commemoren a Granada la conquesta dels Reis Catòlics (l'equivalent al 9 d'octubre valencià), i molts aprofiten per a reivindicar-ho com la culminació de la Reconquista. Ens servirà d'excusa per a explicar algunes coses que van quedar pendents al fil de l'altre dia🧵 En l'altre fil dèiem que la Reconquesta no va existir com a procés històric i que és una invenció del segle XIX, perquè no hi ha continuïtat entre el regne dels visigots i la societat feudal que va conquerir al-Àndalus segles després, per tant no estaven recuperant cap territori.

Des de fa uns dies s'està parlant molt de Reconquista a Twitter, i alguns ens heu preguntat per què no diem res sent divulgadors de l'edat mitjana. Però és que ací no s'està parlant d'història, s'estan produint discussions ideològiques. Fem un fil explicant-ho, sense entrar-hi. Per a qui no ho haja seguit, tot arranca amb un article publicat en un conegut diari de Madrid on s'explica que "la Reconquista sí que existió" perquè ho diu un informe realitzat per una fundació amb una marcada línia ideològica d'extrema dreta.

Els Vilaragut era una estirp de cavallers de l’Alt Penedés que a partir del segle XIII s’instal·laren al Regne de València, amb les senyories d’Albaida, Oliva, Bocairent, Ontinyent, Olocau, Alaquàs, Corbera, i en el XIV arribaren a emparentar amb els reis de Mallorca, però... En l’Interregne de 1410-1412 triaren malament, fent costat a Jaume d’Urgell el Dissortat, i caigueren en desgràcia de la nova dinastia Trastàmara. Així, durant tot el segle XV iniciaren una caiguda als inferns, perdent quasi totes les possessions excepte la vall d’Olocau, que...

Merda! Així dit sembla un exabrupte que deixem anar quan alguna cosa no ha eixit com voldríem. Però la nostra relació amb la matèria obscura -o clareta, segons el dia- és molt més complexa. Hui, més que mai, ens podeu llegir mentre feu eixa altra cosa que ens igual a tots 💩🧶 Òbviament, la paraula ‘merda’ té una connotació negativa. Quan diguem que alguna cosa és una merda ho fem per a fer notar el seu escàs valor, la seua importància o la seua qualitat. Però aquesta visió únicament negativa dels excrements és, fa la impressió, relativament recent.

Hui és #9dOctubre i no pot faltar el fil del Grup Harca sobre el tema. Intentarem donar una visió actual d'esta festa històrica, i tractar algunes de les conseqüències que més es deixen de banda normalment: la situació en la que van quedar els musulmans amb la conquesta. 1) Primer cal fer una distinció molt important: no és el mateix commemorar (recordar), que celebrar (festejar en positiu). Tothom sap que el 9 d'Octubre es commemora un fet històric concret, que és l'entrada de Jaume I a la ciutat de València dies després de la rendició dels...

A voltes les coses no són com pareixen. Ja va explicar ací @blaiserver que Jaume I no va dir mai “Ameu i protegiu totes les persones...”: blog.harca.org/2017/10/17/jau…. Ara sabem que tampoc el rei va signar cap Tractat del Pouet amb al-Azraq a la Vall d’Alcalà. Vos expliquem per què!👇 El conegut Tractat del Pouet és un document amb doble redacció: en castellà (a voltes se n’ha dit aragonés, però és castellà) i en àrab, amb la problemàtica que oferix també una doble datació, el primer en abril de 1244 i el segon en abril de 1245. En ell, el fill de Jaume I...

Fa uns dies @beittam ens demanava si podíem fer un fil sobre l'origen de la mocadorada. És un tema recurrent quan s'acosta el 9 d'Octubre, tot i que no està gens clar, però si ens ho demanen no podem dir que no, així que allà va el fil de hui amb alguns aclariments...👇 #amanar😜 1) Primer cal recordar per als despistats que la mocadorà està formada per dos tipus de dolços: d'una banda la piuleta i el tronador (després vorem què són) i per una altra les fruites. Tots són de massapà, però la piuleta i el tronador van farcits de crema i es couen al forn...

Durant la Germania de València, en 1520, s’organitzà la defensa de la ciutat establint esquadrons dels gremis en diferents punts de la ciutat. Hui estarien ubicats al Tossal, l'av. de l’Oest, la plaça de l’Ajuntament, la de Tetuan i la de la Mare de Déu. Fil amb l’ordenació! 👇 “Los officis han d’estar repartits en cinch parts ab totes ses banderes en la forma següent. En lo Toçal: Perayres, Sparters, Calderés, Tintorés de seda, Blanquers, Armers, Argenters, Sucrés. Los que han de guardar la plaça dels Pellicers: Velluters, Carnicers...

Com hui és Sant Miquel aprofitarem per a fer difusió de tres retaules medievals valencians en els quals apareix este "sant". Pareu atenció que fem un fil d'imatges, començant per esta meravella d'autor desconegut, pintada a Itàlia al XV però relacionada amb la pintura valenciana. En primer lloc este retaule atribuït al pintor Jaume Mateu (deixeble de Marçal de Sas, a qui s'atribuïa abans), pintat molt probablement en la primera meitat del segle XV i que prové del convent de la Puritat de València. Actualment és al Museu de Belles Arts, per compra en 2005.

Fa uns dies el @levante_emv va publicar un article sobre el genoma d'un andalusí de Sogorb que va viure al segle XI. L'article diu coses molt interessants, però algunes necessiten matisacions i aclariments. Llegiu-lo si no ho heu fet, i en fem un fil.👇levante-emv.com/sociedad/2021/… 1) En primer lloc és molt interessant perquè el genoma confirma el mateix que l'estudi dels textos fa més de quaranta anys ja venia defensant, no sense reticències: la berberització de Xarq Alandalús, perquè la majoria de la població que hi va arribar després del 711 era amazic.

1) Hui és festa a bona part d’Europa, Dilluns de Pasqua, i, pandèmies a banda, és moment d’eixir a gaudir de la primavera, a jugar en colla, empinar el catxerulo i, per descomptat, a menjar-se la mona. Però quin és l'origen de la mona? És un costum només nostre? Obrim fil! 👇😉 2) La mona és el ‘brioix’, ‘panou’ o ‘pa socarrat’ tradicional de textura esponjosa amb un o diversos ous durs incrustats, a la qual generalment es dona forma de rosca, cistella o d’animal perquè són sobretot per als infants.