Thread by @peppuigiboix

En el propers dies aniré publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . Avui el primer . . .

I-1/12 En uns espais com els que conformen les bioregions situades en la conca mediterrània, es fa difícil determinar quins són els espais ‘naturals’ als quals donar la categoria de ‘protegits’. També es fa difícil argumentar perquè un determinat espai ‘natural’ frueix del . . .

I-2/12 . . . qualificatiu de ‘protegit’ i un altre no i perquè un determinat espai ‘natural’ frueix d’un determinat nivell de ‘protecció’. Aquesta dificultat radica en què tots els espais de la conca mediterrània han estat sotmesos des d’antic a l’acció humana. Els humans hi . .

I-3/12 . . . han interactuat i n’han fet ús, per aprofitar els béns comuns naturals que els respectius ecosistemes els oferien de forma gratuïta. I ho han fet per proveir-se dels serveis que fan possible la vida a la Terra. I justament ha estat l’ús que se n’ha fet d’aquests . .

I-4/12 . . . béns comuns el que ha portat moltes vegades a l’exhauriment del be comú natural (extraient-ne quantitats superiors al seu ritme de reposició) o al destarotament del sistema natural en el si del qual es feia l’aprofitament (superant la capacitat de càrrega). . .

I-5/12 . . Al nostre país la situació heretada dels anys de dictadura franquista i de la promoció del desenvolupisme sense límits que va fomentar, es va traduir en greus agressions als sistemes naturals, culturals i socials. Recuperada la democràcia, . . .

I-6/12 . . . i en mantenir-se i fomentar-se els estils de vida basats en el creixement il·limitat (a l’estil d’aquella manera de fer i de comportar-se pròpia del que a casa nostra s’ha conegut com la de l’hereu escampa), es va anar introduint una política . . .

I-7/12 . . . proteccionista d’espais aïllats (espais mantinguts més o menys conservats) i/o d’espais emblemàtics (aiguamolls, deltes de rius, . . .). El resultat ha estat petites illes més o menys netes dins d’un ampli territori ben menystingut i massa maltractat. . .

I-8/12 . . . Aquestes polítiques, hereves de les primerenques concepcions de protecció, iniciades al llarg del segle XIX per àmbits culturals anglosaxons, avui s’han fet obsoletes. Ja es va reconèixer al IV Congrés Mundial de Parcs Nacionals i Àrees Protegides (Caracas, 1992) . .

I-9/12 . . . I avui, es qüestiona obertament. Fins i tot el Relator Especial sobre Drets Humans i Entorn ho diu obertament al Policy Brief No. 1: Human rigths-based approaches to conserving biodiversity: equitable, effective and imperative (agost 2021). .
ohchr.org/Documents/Issu…

I-10/12 . . . També el recent Primer Congres per descolonitzar la conservació (Our Land, Our Nature!), celebrat a Marsella, va acabar fent una crida a posar la gent al cor de la conservació.
ourlandournature.org

I-11/12 . . . Per tot això, partim de la premissa que el que cal protegir no són únicament els espais, sinó que cal protegir també els béns comuns que els sistemes naturals dels dits espais posen a disposició dels humans. Perquè, en definitiva, els serveis que ens donen . . .

I-12//12 . . . aquests béns comuns possibiliten la vida de qualsevulla societat. La protecció d’aquests béns comuns s’ha de basar en criteris de sostenibilitat del be comú, de forma que se’n permeti la seva producció i reproducció continuada, així com el seu ús. . .