En el propers dies aniré publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . Avui el primer . . .
I-1/12 En uns espais com els que conformen les bioregions situades en la conca mediterrània, es fa difícil determinar quins són els espais ‘naturals’ als quals donar la categoria de ‘protegits’. També es fa difícil argumentar perquè un determinat espai ‘natural’ frueix del . . .
I-2/12 . . . qualificatiu de ‘protegit’ i un altre no i perquè un determinat espai ‘natural’ frueix d’un determinat nivell de ‘protecció’. Aquesta dificultat radica en què tots els espais de la conca mediterrània han estat sotmesos des d’antic a l’acció humana. Els humans hi . .
I-3/12 . . . han interactuat i n’han fet ús, per aprofitar els béns comuns naturals que els respectius ecosistemes els oferien de forma gratuïta. I ho han fet per proveir-se dels serveis que fan possible la vida a la Terra. I justament ha estat l’ús que se n’ha fet d’aquests . .
I-4/12 . . . béns comuns el que ha portat moltes vegades a l’exhauriment del be comú natural (extraient-ne quantitats superiors al seu ritme de reposició) o al destarotament del sistema natural en el si del qual es feia l’aprofitament (superant la capacitat de càrrega). . .
I-5/12 . . Al nostre país la situació heretada dels anys de dictadura franquista i de la promoció del desenvolupisme sense límits que va fomentar, es va traduir en greus agressions als sistemes naturals, culturals i socials. Recuperada la democràcia, . . .
I-6/12 . . . i en mantenir-se i fomentar-se els estils de vida basats en el creixement il·limitat (a l’estil d’aquella manera de fer i de comportar-se pròpia del que a casa nostra s’ha conegut com la de l’hereu escampa), es va anar introduint una política . . .
I-7/12 . . . proteccionista d’espais aïllats (espais mantinguts més o menys conservats) i/o d’espais emblemàtics (aiguamolls, deltes de rius, . . .). El resultat ha estat petites illes més o menys netes dins d’un ampli territori ben menystingut i massa maltractat. . .
I-8/12 . . . Aquestes polítiques, hereves de les primerenques concepcions de protecció, iniciades al llarg del segle XIX per àmbits culturals anglosaxons, avui s’han fet obsoletes. Ja es va reconèixer al IV Congrés Mundial de Parcs Nacionals i Àrees Protegides (Caracas, 1992) . .
I-9/12 . . . I avui, es qüestiona obertament. Fins i tot el Relator Especial sobre Drets Humans i Entorn ho diu obertament al Policy Brief No. 1: Human rigths-based approaches to conserving biodiversity: equitable, effective and imperative (agost 2021). . ohchr.org/Documents/Issu…
I-10/12 . . . També el recent Primer Congres per descolonitzar la conservació (Our Land, Our Nature!), celebrat a Marsella, va acabar fent una crida a posar la gent al cor de la conservació. ourlandournature.org
I-11/12 . . . Per tot això, partim de la premissa que el que cal protegir no són únicament els espais, sinó que cal protegir també els béns comuns que els sistemes naturals dels dits espais posen a disposició dels humans. Perquè, en definitiva, els serveis que ens donen . . .
I-12//12 . . . aquests béns comuns possibiliten la vida de qualsevulla societat. La protecció d’aquests béns comuns s’ha de basar en criteris de sostenibilitat del be comú, de forma que se’n permeti la seva producció i reproducció continuada, així com el seu ús. . .
1/15 FEM MEMÒRIA
A Cat hi ha la tendència a oblidar fets importants en la lluita contra els que provoquen el desgavell ecològic en el que vivim. Aquest és el cas de la batalla, lliurada als anys 80 contra el gegant FECSA i guanyada per una petita organització ecologista catalana
2/15 El passat 7 de setembre va fer 40 anys (l’any 1984) que @AlternativVerda va exercir l’acció penal popular contra la totpoderosa empresa elèctrica FECSA, presentant una querella per suposat Delicte Ecològic provocat per les emissions de sofre de la tèrmica de Cercs.
@AlternativVerda 3/15 Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya) s’havia fundat a la tardor de 1983, i entre els seus objectius hi havia: “reivindicar una economia de la natura que respecti els equilibris ecològics i els recursos naturals”.
1/9 - Aquesta tardor ha fet 40 anys que el Worldwatch Institute de Washington, va iniciar la publicació de State of the World: A Worldwatch Institute Report on Progress Toward a Sustainable Society, que es van publicar, cada any, fins l’any 2017 en.wikipedia.org/wiki/Worldwatc…
2/9 - El Worldwatch Institute va ser fundat per Lester R. Brown l’any 1974, publicant els Worldwatch Papers. En a ser director fins l’any 2000, quan va fundar el Earth Policy Institute (2001). El Worlwatch Institute va deixar de funcionar l’any 2017. en.wikipedia.org/wiki/Lester_R.…
3/9 - En el Overview de la primera edició de l’any1984, Lester R. Brown hi escribia: “La sostenibilitat és un concepte ecològic amb implicacions econòmiques. Reconeix que el creixement econòmic i el benestar humà depenen de la base de recursos naturals . . . “
1/4 - Als inicis dels anys 80 de segle passat hi va haver a Catalunya molt interès en conèixer, de primera mà, l’experiència iniciada pels Die Grünen a Alemanya i la seva relació amb els anomenats, aleshores, moviments alternatius. I ara fa 40 anys s’organitzen unes jornades . .
2/4 - I, l’interès que havien despertat l’explicàvem així:
3/4 - La programació va comptar amb persones de primera fila entre els Die Grünen. Bio Laden, Ufa Fabrik, . . . .
1/29 Fa poc que l’enginyer @joanvilallanars publicava “La mentida energètica: viure a Roma o a Uruk”, desmuntant els arguments que una advocatessa havia escrit, fent-se altaveu d’aquells que són incapaços de mirar el món de cara i veure la crisi climàtica jvila.cat/ca/?p=2849
2/29 El bon amic Joan posava números a les necessitats actuals d’energia (23 TWh) i la generació existent avui (0,36 TWh) a les comarques gironines, comparant-les amb diverses societats del passat. I també estimava la demanda prevista al 2050 (6,57 TWh)
3/28 Un molt bon exercici d’alfabetització energètica al nostre país, tan necessitat de coneixements entorn de l’energia, que ens foren negats ja pel franquisme (que havia creat els seus monopolis en totes les fonts fòssils d’energia) i també després . . . .
A la primavera d'enguany ha fet 40 anys que la revista CEUMT - La revista municipal va publicar l'article L'aprofitament de la força del vent va Catalunya, on es feia una primera valoració del potencial eòlic
Aquí el podeu llegir sencer energiasostenible.org/mm/file/198403…
Va ser possible a partir d'una enquesta feta a tots els municipis de Catalunya i a les unions locals de la @uniopagesos i considerant aerogeneradors de 12 i 24 metres de diàmetre de rotor.
Estimava que la potència disponible podria estar compresa entre més de 5.334 i 7.718 MW
@uniopagesos i l'energia produible podria ser de l'ordre de 18 TWh/any
1/12 A finals de l’estiu de fa ja 20 anys (9/2004) en Werner Weiss, que va ser el fundador d’AEE INTEC – Institute for Sustainable Tecnologies a Gleisdorf (Austria) i una persona pionera, i molt experta, en energia solar tèrmica . . . . @AEE_INTEC aee-intec.at/index.php?lang…
2/12 . . . . . em va convidar a participar en el 7. Internationalles Symposium für Sonnenenergienutzung: SOLAR 2004, on hi vaig presentar la ponència Spain’s Focus on Solar Energy: A Vision from Catalonia. Es pot descarregar a: energiasostenible.org/mm/file/200409…
3/12 En Werner va ser convidat, l’any 2005, a Barcelona per participar en la XIX Conferència Catalana per un Futur No Nuclear i Energèticament Sostenible (XIX CCFSNiES) dedicada a Escalfar aigua amb el Sol. energiasostenible.org/ca/gctpfnn/con…