En el propers dies aniré publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . Avui el primer . . .
I-1/12 En uns espais com els que conformen les bioregions situades en la conca mediterrània, es fa difícil determinar quins són els espais ‘naturals’ als quals donar la categoria de ‘protegits’. També es fa difícil argumentar perquè un determinat espai ‘natural’ frueix del . . .
I-2/12 . . . qualificatiu de ‘protegit’ i un altre no i perquè un determinat espai ‘natural’ frueix d’un determinat nivell de ‘protecció’. Aquesta dificultat radica en què tots els espais de la conca mediterrània han estat sotmesos des d’antic a l’acció humana. Els humans hi . .
I-3/12 . . . han interactuat i n’han fet ús, per aprofitar els béns comuns naturals que els respectius ecosistemes els oferien de forma gratuïta. I ho han fet per proveir-se dels serveis que fan possible la vida a la Terra. I justament ha estat l’ús que se n’ha fet d’aquests . .
I-4/12 . . . béns comuns el que ha portat moltes vegades a l’exhauriment del be comú natural (extraient-ne quantitats superiors al seu ritme de reposició) o al destarotament del sistema natural en el si del qual es feia l’aprofitament (superant la capacitat de càrrega). . .
I-5/12 . . Al nostre país la situació heretada dels anys de dictadura franquista i de la promoció del desenvolupisme sense límits que va fomentar, es va traduir en greus agressions als sistemes naturals, culturals i socials. Recuperada la democràcia, . . .
I-6/12 . . . i en mantenir-se i fomentar-se els estils de vida basats en el creixement il·limitat (a l’estil d’aquella manera de fer i de comportar-se pròpia del que a casa nostra s’ha conegut com la de l’hereu escampa), es va anar introduint una política . . .
I-7/12 . . . proteccionista d’espais aïllats (espais mantinguts més o menys conservats) i/o d’espais emblemàtics (aiguamolls, deltes de rius, . . .). El resultat ha estat petites illes més o menys netes dins d’un ampli territori ben menystingut i massa maltractat. . .
I-8/12 . . . Aquestes polítiques, hereves de les primerenques concepcions de protecció, iniciades al llarg del segle XIX per àmbits culturals anglosaxons, avui s’han fet obsoletes. Ja es va reconèixer al IV Congrés Mundial de Parcs Nacionals i Àrees Protegides (Caracas, 1992) . .
I-9/12 . . . I avui, es qüestiona obertament. Fins i tot el Relator Especial sobre Drets Humans i Entorn ho diu obertament al Policy Brief No. 1: Human rigths-based approaches to conserving biodiversity: equitable, effective and imperative (agost 2021). . ohchr.org/Documents/Issu…
I-10/12 . . . També el recent Primer Congres per descolonitzar la conservació (Our Land, Our Nature!), celebrat a Marsella, va acabar fent una crida a posar la gent al cor de la conservació. ourlandournature.org
I-11/12 . . . Per tot això, partim de la premissa que el que cal protegir no són únicament els espais, sinó que cal protegir també els béns comuns que els sistemes naturals dels dits espais posen a disposició dels humans. Perquè, en definitiva, els serveis que ens donen . . .
I-12//12 . . . aquests béns comuns possibiliten la vida de qualsevulla societat. La protecció d’aquests béns comuns s’ha de basar en criteris de sostenibilitat del be comú, de forma que se’n permeti la seva producció i reproducció continuada, així com el seu ús. . .
1/21 El passat 1 de juny feia un llarg enfilall entorn de l’apagada del 28 d’abril, i acabava preguntant: com es pot auto-protegir la societat davant aquestes apagades?
I deia: aquí és on entren en joc les micro-xarxes! En parlarem ben aviat . . .
2/21 Doncs bé, ha arribat l’hora de parlar-ne. Avui, #DiadelSol, som-hi!
Què és una micro-xarxa? Quins elements formen una micro-xarxa? Quines avantatges té? Com protegeix de les apagades?
3/21 Una micro-xarxa no és més que un grup de càrregues elèctriques interconnectades i generació distribuïda dins d’uns límits elèctrics clarament definits que actua com una única entitat controlable respecte de la xarxa.
1/8 Ara que els Mitjans de desinformació acaten l’atac ordenat pel govern sionista contra les instal·lacions d’enrquiment d’urani a l’Iran, el que ens amaguen és que l’Estat d’Israel disposa d’armament nuclear. I des de fa una pila d’anys . . . beyondnuclearinternational.org/2024/12/15/isr…
2/8 Ja fa gairebé 20 anys que un diari espanyol publicava un article amb el titol de ‘El Nelson Mandela israelí’. Sabeu a qui es referia? A Mordechai Vanunu,
3/8 Qui és Mordechai Vanunu? És un tècnic nuclear que va alertar al món (any 1986) que l’Estat d’Israel tenia un programa nuclear per disposar d’armament atòmic. Per això va ser condemnat a16 anys de presó.
Ja fa més d’un més, la península ibèrica va experimentar una apagada, les causes de la qual encara no es coneixen. Segurament esdeveniments com aquest poden tenir relació a l’elevat grau d’interconnexions. Vegem-ho . . .
segueix enfilall
1/n La vulnerabilitat de les xarxes elèctriques interconnectades es va posant de manifest arreu, i recentment a l’Estat espanyol n’hi ha hagut una prova, però també hi ha hagut apagades a diferents països europeus. nationalgeographic.com.es/mundo-ng/apago…
2/n Analitzant el naixement i l’evolució dels sistemes elèctrics es pot veure que, en néixer l’electricitat, amb sistemes de generació localitzats i separats entre ells, es proveïen serveis d’enllumenat i de calor a la societat. historiasdenuevayork.es/2018/02/07/pea…
1/22 el passat 22 d’abril – Dia de la Terra (@EarthDay) vaig presentar aquesta obra
Vols saber per que la vaig escritre? Vols conèixer el seu contingut?
Enfilall de 22 piulades . . .
2/22 Perquè vaig escriure-la?
Ja fa més de 30 anys que l’editorial Barcanova havia publicat Les energies netes
I quan feia 30 anys, vaig decidir fer-ne una autoedició actualitzada i ampliada
Enllaç: online.fliphtml5.com/hzdbu/ycaq/#p=6
3/22 Perquè vaig escriure-la?
Per què, als anys 70s, al món estaven passant coses . . .
Tot allò que t’hagués agradat conèixer sobre l’aprofitament de la força del vent al món i a Catalunya i mai ningú t’ha explicat . . . .
Aviat, aviat, . . . . ben aviat . . . .
- com va re-neixer l'eòlica despres de les crisis del petroli dels anys 70s? quins van ser els actors?
- com va re-neixer a Catalunya? qui ho va fer realitat?
Els Sistemes Convertidors d'Energia Eòlica (SCEE):
- dels molins de vent (aeromotors per disposar de força mecànica per moldre, bombejar aigua, . . .) . . . .
- . . . . a les aeroturbines elèctriques (aerogeneradors per disposar d'energia elèctrica)
On?
Quan?
Qui?
Com?