#Taldiacomavui de 1980 el "Ejercito Español de Liberación" (EEL) tirotejà la façana de la seu "Els amics de les arts" de Terrassa.
Era una de les moltes accions que aquest grup parapolicial realitzà entre el 79 i 80.
Aquesta és la història d'una trama feixista al Vallès
Fil
Fins a 30 bales es van disparar, moltes entraren per les finestres del local, fet que va provocar que les 40 persones que eren a l'interior es tiressin a terra per no resultar ferides.
A la paret una pintada: La próxima vez tiramos a matar.
A mitjans de 1978, el Tinent de la Guardia Civil Andrés Bachiller Alcolea destinat a Badia, contacta amb Manuel Reinero Banda un empresari de Polinyà. Més tard s'ajunten quatre Guàrdies Civils més:
➡️Pedro Paz Miguel
➡️Manuel Clemente
➡️Luís Morquilla
➡️Julio González Palomares
Reinero Banda un feixista anomenat el "Comandante", fill i germà de Guàrdia Civil era militant de Fuerza Nueva.
Ell fou el coordinador d'aquest grup armat, que va realitzar en un any 19 accions violentes.
Fuerza Nueva, fou un partit creat el 1976, feixista i ultracatòlic, el seu líder era Blas Piñar.
Durant la transició molts dels seus membres es van veure involucrats en atemptats contra militants d'esquerres. Els Guerrilleros de Cristo Rey, estava format per membres de FN.
Reinero era el cap de FN a Polinyà, es va començar a reunir amb militants ultres, per preparar accions.
La primera acció es pot considerar el tiroteig a casa d'uns atracadors d'una armeria propietat d'un militant de FN a Barberà del Vallès.
El setembre comencen el seu tour de l'odi:
El 21-9 tirotegen la seu del PSOE a Sentmenat.
El 24-9 disparen el bar Carrión lloc de trobada de gent del PCC i CCOO.
El 6-10 cremen el cotxe de l'alcalde de Ripollet (PSUC).
El 7-10 disparen a la seu del PSOE a Santa Perpètua.
11-10 Cremen el cotxe del president de la AAVV Els Merinals a Sabadell.
El 19-10 disparen amb metralladores l'ajuntament de Ripollet i disparen contra la seu del PSUC a Sabadell.
Aquestes accions les firmaven en no de la Triple A.
La Triple A "Alianza Apostólica Anticomunista" fou un grup parapolicial, actiu entre el 77 i 82.
Va actuar molt a Euskal Herria deixant 8 morts i uns 66 ferits.
A Barcelona el 20-9-77 va col·locar una bomba a la seu de la revista EL PAPUS, 1 mort i 17 persones ferides.
En aquestes accions armades i participen també dos policies municipals de Ripollet, el sargent Francisco Reina Leonard i el caporal Daniel Lopez Collado, també i donen suport en diferents graus, uns 12 militants de FN del Vallès.
Aleshores el 8-11-79, comencen els atracaments a bancs per ordres del Tinent Bachiller, calia comprar armes i entregar diners a les seus de FN de Sabadell, Móstoles i Madrid.
10 atracaments en 2 mesos, van destinar 950.000 pesetes a la compra a Bèlgica de 10 metralladores.
No es va poder demostrar mai, si aquells diners enviats a Madrid van servir per que Emilio Hellín de FN organitzés el "Grupo 41 del Batallón Vasco Espanyol", responsables del segrest i la mort de la jove vasca Yolanda González l'1 de febrer del 80.
A principis dels 80 els EEL eren impunes per fer qualsevol acte de violència i amenaçes.
Van enviar cartes, fer pintades a habitatges de militants, crema de cotxes, sempre sota la protecció del Tinent Bachiller. La següent acció seria atacar l' edifici dels Amics de Les Arts.
Una confiança extrema i una manera de fer maldestre, fa que a mitjans de febrer una estona abans d'una manifestació per la Rambla de Terrassa, ompliren el recorregut amb octavetes de EEL amenaçadores pels partits convocants.
La policia els va seguir i detenir.
12 Persones detingudes de tot el Vallès, 12 escopetes, 7 pistoles, una grandada, entre altre material.
Ramón Lloret fill del cap de Protecció Civil i Manuel Cordovilla, dos dels tres Terrassencs detinguts van ser deixats en llibertat.
Reinero Banda, abandonat pel seu partit i companys, fou traslladat a la presó de Carabanchel.
Fins que el 9 de Març del 83, davant l'Audiència Nacional confesa tota la trama ultra i policial del Vallès.
Es practiquen detencions a Ripollet i al quarter G C de Badia del Vallès.
Reinero Banda, conegut ara, com el "El ultra arrepentido", era comdemnat a 53 anys de presó, però el 27-7-83 sortia en llibertat condicional.
El 1985 torna a judici per l'acció contra l'ajuntament de Ripollet junt els dos Policies Municipals.
Aquí es perd la seva pista.
El Guàrdia Civil Andrés Bachiller fou ascendit a Capità i destinat a Euskadi, el 12-12-81 va ser ferit a la cama en una emboscada de ETA.
El 1983 va ser apartat un temps del cos per la denúncia de Reinero.
Bachiller va finalitzar la seva carrera com Coronel i sent el General Jefe de la Guardia Civil de Castilla La Mancha.
El EEL era format per:
5 Guàrdies Civils
2 Policies Municipals
12 Militants de Fuerza Nueva.
Cap va complir més de 4 anys a la presó.
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.