#Taldiacomavui de 1980 el "Ejercito Español de Liberación" (EEL) tirotejà la façana de la seu "Els amics de les arts" de Terrassa.
Era una de les moltes accions que aquest grup parapolicial realitzà entre el 79 i 80.
Aquesta és la història d'una trama feixista al Vallès
Fil
Fins a 30 bales es van disparar, moltes entraren per les finestres del local, fet que va provocar que les 40 persones que eren a l'interior es tiressin a terra per no resultar ferides.
A la paret una pintada: La próxima vez tiramos a matar.
A mitjans de 1978, el Tinent de la Guardia Civil Andrés Bachiller Alcolea destinat a Badia, contacta amb Manuel Reinero Banda un empresari de Polinyà. Més tard s'ajunten quatre Guàrdies Civils més:
➡️Pedro Paz Miguel
➡️Manuel Clemente
➡️Luís Morquilla
➡️Julio González Palomares
Reinero Banda un feixista anomenat el "Comandante", fill i germà de Guàrdia Civil era militant de Fuerza Nueva.
Ell fou el coordinador d'aquest grup armat, que va realitzar en un any 19 accions violentes.
Fuerza Nueva, fou un partit creat el 1976, feixista i ultracatòlic, el seu líder era Blas Piñar.
Durant la transició molts dels seus membres es van veure involucrats en atemptats contra militants d'esquerres. Els Guerrilleros de Cristo Rey, estava format per membres de FN.
Reinero era el cap de FN a Polinyà, es va començar a reunir amb militants ultres, per preparar accions.
La primera acció es pot considerar el tiroteig a casa d'uns atracadors d'una armeria propietat d'un militant de FN a Barberà del Vallès.
El setembre comencen el seu tour de l'odi:
El 21-9 tirotegen la seu del PSOE a Sentmenat.
El 24-9 disparen el bar Carrión lloc de trobada de gent del PCC i CCOO.
El 6-10 cremen el cotxe de l'alcalde de Ripollet (PSUC).
El 7-10 disparen a la seu del PSOE a Santa Perpètua.
11-10 Cremen el cotxe del president de la AAVV Els Merinals a Sabadell.
El 19-10 disparen amb metralladores l'ajuntament de Ripollet i disparen contra la seu del PSUC a Sabadell.
Aquestes accions les firmaven en no de la Triple A.
La Triple A "Alianza Apostólica Anticomunista" fou un grup parapolicial, actiu entre el 77 i 82.
Va actuar molt a Euskal Herria deixant 8 morts i uns 66 ferits.
A Barcelona el 20-9-77 va col·locar una bomba a la seu de la revista EL PAPUS, 1 mort i 17 persones ferides.
En aquestes accions armades i participen també dos policies municipals de Ripollet, el sargent Francisco Reina Leonard i el caporal Daniel Lopez Collado, també i donen suport en diferents graus, uns 12 militants de FN del Vallès.
Aleshores el 8-11-79, comencen els atracaments a bancs per ordres del Tinent Bachiller, calia comprar armes i entregar diners a les seus de FN de Sabadell, Móstoles i Madrid.
10 atracaments en 2 mesos, van destinar 950.000 pesetes a la compra a Bèlgica de 10 metralladores.
No es va poder demostrar mai, si aquells diners enviats a Madrid van servir per que Emilio Hellín de FN organitzés el "Grupo 41 del Batallón Vasco Espanyol", responsables del segrest i la mort de la jove vasca Yolanda González l'1 de febrer del 80.
A principis dels 80 els EEL eren impunes per fer qualsevol acte de violència i amenaçes.
Van enviar cartes, fer pintades a habitatges de militants, crema de cotxes, sempre sota la protecció del Tinent Bachiller. La següent acció seria atacar l' edifici dels Amics de Les Arts.
Una confiança extrema i una manera de fer maldestre, fa que a mitjans de febrer una estona abans d'una manifestació per la Rambla de Terrassa, ompliren el recorregut amb octavetes de EEL amenaçadores pels partits convocants.
La policia els va seguir i detenir.
12 Persones detingudes de tot el Vallès, 12 escopetes, 7 pistoles, una grandada, entre altre material.
Ramón Lloret fill del cap de Protecció Civil i Manuel Cordovilla, dos dels tres Terrassencs detinguts van ser deixats en llibertat.
Reinero Banda, abandonat pel seu partit i companys, fou traslladat a la presó de Carabanchel.
Fins que el 9 de Març del 83, davant l'Audiència Nacional confesa tota la trama ultra i policial del Vallès.
Es practiquen detencions a Ripollet i al quarter G C de Badia del Vallès.
Reinero Banda, conegut ara, com el "El ultra arrepentido", era comdemnat a 53 anys de presó, però el 27-7-83 sortia en llibertat condicional.
El 1985 torna a judici per l'acció contra l'ajuntament de Ripollet junt els dos Policies Municipals.
Aquí es perd la seva pista.
El Guàrdia Civil Andrés Bachiller fou ascendit a Capità i destinat a Euskadi, el 12-12-81 va ser ferit a la cama en una emboscada de ETA.
El 1983 va ser apartat un temps del cos per la denúncia de Reinero.
Bachiller va finalitzar la seva carrera com Coronel i sent el General Jefe de la Guardia Civil de Castilla La Mancha.
El EEL era format per:
5 Guàrdies Civils
2 Policies Municipals
12 Militants de Fuerza Nueva.
Cap va complir més de 4 anys a la presó.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Avui fa 20 anys que el jutge Baltasar Garzón, llavors magistrat del jutjat nºnum 5 d’Instrucció de l’Audiència Nacional ordenava detenir sota la Llei Antiterrorista al jove de Torà Jordi Vilaseca.
Començava una operació repressiva coneguda com:
El cas Torà.
[Fil] ⬇️
Tres dies més tard es va detenir a dos altres joves, Jordi Torné i Toni Codina.
A tots ells se'ls acusava d'haver comès diversos atacs amb artefactes incendiaris a oficines bancàries i un repetidor de televisió.
El poble de Torà va ser pres aquells dies policialment.
Ramon Martí, sergent dels Mossos d’Esquadra i José Javier Martín Pujal, àlies “Jordi” el cap de la Brigada d’Informació num. 6 de la Policia Nacional de Bcn, (denunciat diverses vegades per tortures, condemnat per proxenetisme i extorsió) van dirigir l’operació policial.
El 31 de març de 2004, a primera hora del matí va ser trobat a la muntanya de Montjuïc el cos sense vida de Pablo Díez Cuesta, un conductor d'autobús que portava prop de quinze anys treballant a TMB.
Aquesta és la història d'un abús de poder i terrorisme patronal.
[Fil] ⬇️
El Pablo s'havia suïcidat poques hores després de rebre la carta d'acomiadament que es va trobar a la seva butxaca.
El motiu de l'acomiadament era una ridícula i falsa acusació: haver-se quedat amb l'import d'un tiquet (1,10 euros).
Aquests fets van ser considerats pels directius de TMB com una "falta molt greu".
El Pablo, davant els inspectors que van pujar aquell dia a l'autobús durant el trajecte i posteriorment amb els instructors que van investigar el cas, sempre va defensar la seva innocència.
A Terrassa l'any 1998, ja vam tenir un cas d'infiltrats policials dins dels moviments socials, aquell cop, l'actuació del tot il·legal de la policia va finalitzar amb l'aplicació de la llei antiterrorista a un grup de joves de la nostra ciutat.
Us ho explico en aquest fil.
👇👇
La matinada del 9 de desembre del 1997, la Mireia, el Xavi, el Lluís i l'Oriol, van ser detinguts a Terrassa sota la llei antiterrorista, se'ls acusava de varis atacs incendiaris a ETTs i de formar un perillós grup armat anomenat "Acció Radical Catalana".
La clau del cas, van ser un estrany personatge infiltrat que es va fer passar per militant de Jarrai, amb la intenció d'exportar la kale borroka a Catalunya.
Intentant fitxar per Terrassa, joves que els ajudessin a fer sabotatges contra ETTs i bancs.
La matinada del 29 de gener de 2001, un grup de treballadors de Sintel, una filial de Telefónica, van muntar un campament en ple passeig de la Castellana a Madrid, començant una de les protestes més mediàtiques a l'estat dels últims anys.
Fil d'una qüestió de classes.
Sintel, va ser una empresa especialitzada en el muntatge de sistemes de telefonia, fundada el 1975 era subsidiària al 100% de Telefónica i de gestió pública, generant una facturació de 62.000 milions de pessetes anuals.
Sintel va arribar a tenir més de 5000 treballadors/es i fou a principis dels anys 90 quan el govern de Felipe Gonzalez i posteriorment José M. Aznar, van iniciar unes agressives reformes econòmiques i de privatitzacions dels sectors industrials públics arreu de l'estat espanyol.
El 31 de març de 2004, a primera hora del matí va ser trobat a la muntanya de Montjuïc el cos sense vida de Pablo Díez Cuesta, un conductor d'autobús que portava prop de quinze anys treballant a TMB.
Aquesta és la història d'un abús de poder i terrorisme patronal.
[Fil] ⬇️
El Pablo s'havia suïcidat poques hores després de rebre la carta d'acomiadament que es va trobar a la seva butxaca.
El motiu de l'acomiadament era una ridícula i falsa acusació: haver-se quedat amb l'import d'un tiquet (1,10 euros).
Aquests fets van ser considerats pels directius de TMB com una "falta molt greu".
El Pablo, davant els inspectors que van pujar aquell dia a l'autobús durant el trajecte i posteriorment amb els instructors que van investigar el cas, sempre va defensar la seva innocència.
Reinosa, avui fa 35 anys d'aquesta fotografia del fotoperiodista Ángel Colina va donar la volta al món.
Representa la lluita, dignitat, i patiment d'un poble que durant la primavera de 1987 va defensar amb ungles i dents 463 llocs de treball.
Fil d'una qüestió de classes
👇👇
El 7 de març, la premsa publicà un expedient que preveia l'acomiadament de 463 obrers dels 2.000 que treballaven en Forjas y Aceros de Reinosa, coneguda com la Naval.
Els treballadors rebutgen l'expedient, 59 serien prejubilats i la resta, 404 passarien a l'atur.
Enmig de la commoció, els treballadors s'assabenten que Enrique Antolín San Martín, president de Forjas abandona aquell mateix dia el càrrec de president, per traslladar-se al País Basc.