,
18 tweets,
7 min read
Read on Twitter
Vull explicar un assumpte que em va deixar preocupat. FIL ⬇️
Dissabte vaig anar a la #Nitdelsmuseus a Barcelona amb uns amics.
És una nit diferent, màgica pels que estimem la cultura i el patrimoni, és una espècie de festa dels equipaments i espais culturals de la ciutat.
Dissabte vaig anar a la #Nitdelsmuseus a Barcelona amb uns amics.
És una nit diferent, màgica pels que estimem la cultura i el patrimoni, és una espècie de festa dels equipaments i espais culturals de la ciutat.
Vaig molt sovint a museus, però és innegable que aquesta tarda-nit ho vius diferent.
M'agrada que gent que segurament no és tant assídua s'acosti a la cultura amb curiositat per un dia. Molt s'hi enganxen i d'això es tracta.
M'agrada que gent que segurament no és tant assídua s'acosti a la cultura amb curiositat per un dia. Molt s'hi enganxen i d'això es tracta.
Però jo que ja tinc una edat, evito els espais més concorreguts, primer perquè me'ls sé de memòria, i segon perquè tant volum de gent fa que no els disfruti com faig habitualment.
Així que vam optar per fer diferents visites comentades que proposaven els amics del servei d'@arqueologiabcn. Una de les termes romanes del c. Regomir, una altra de la muralla romana tocant a la Via Laietana i finalment no ens vam voler perdre l'esplèndid mercat de Sant Antoni.
Tres visites en total.
Tres visites que van començar en català, la nostra llengua, la comuna de tots els barcelonins i barcelonines, ciutat oberta i acollidora, ciutat on es parlen més de dues-centes llengües i hi conviuen moltíssimes cultures.
De les tres visites que van començar en català, les tres van acabar en castellà.
Amb una mitjana d'unes vint-i-cinc persones a cada visita, en totes hi havia algú de fora, que preferia 'si a nadie le importa' que es fes la visita en castellà.
Què hem de fer en aquests casos? Dir que no? Que s'aguanti? O renunciem, com sempre, al nostre idioma per no molestar al foraster? Foraster dit amb tot el carinyo.
Els guies que ens explicaven els monuments no havien rebut instruccions al respecte. Es notava. Perquè ells començaven en català i quan al minut algú alçava la mà per reivindicar el seu dret a ser explicat en castellà, vulnerant, segurament sense ni adonar-se'n, el meu a ser-ho
en català, ens miraven i esperaven un quòrum dels assistents, que amb un silenci més o menys incòmode, es donava per acceptat.
I aleshores es produïa la ferida. Una ferida més a la nostra llengua. Un altre despreci al català, llengua de tots, que quedava substituïda pel castellà. Per educació, per cortesia, perquè jo podia entendre el que m'explicaven aquells nois i noies en castellà.
Però el foraster no podia (o això deia) fer-ho en català.
I la nostra estimada llengua, moria una mica més.
Vint-i-quatre persones canviàvem de llengua, renunciàvem a qui som per educació, per no molestar, per cortesia.
Un dia a Barcelona no es parlarà català, ni a cap ciutat. Perquè en un món globalitzat, i en un país tan bonic com el nostre, sempre hi haurà algú de fora que vindrà a visitar-nos, i no el voldrem incomodar.
M'ajudeu amb un RT perquè aquesta història arribi a més gent i tothom pugui opinar? Demano un debat respectuós i constructiu.
