Thread by @PauSubirs

L'altre dia el company @fcampistol se m'avançava tirant un bon fil sobre el Carnestoltes de #Figueres del XIX però... anem una mica més enllà?

Aquí va una “història altra" sobre els carnavals figuerencs, disposicions, prohibicions i, sobretot, les seves resistències.

La notícia anterior és de 1997, quan l’Ajuntament feia oficial la suspensió temporal de la Rua Nocturna del carnaval figuerenc. Feia anys que es parlava de deslluïment a causa de les batalles d’esprais i d’escumes entre comparses:

Però per entendre el Carnestoltes de #Figueres cal anar indubtablement cap al XIX. Les cròniques parlen d’una celebració bestial a la qual la ciutat es llançava amb fúria i passió. Ho resumeix en Ferran al seu fil:

https://twitter.com/fcampistol/status/1231108689408466944?s=20

És important assenyalar que, abans de festes, era la mateixa Alcaldia qui emetia un ban públic que dictava les normes que regirien la ciutat durant la celebració. Tant en èpoques de consistoris conservadors com progressistes eren bastant semblants:

Traçant cercles, voldria ressaltar especialment la relativa al llançament d’objectes durant el ball de confits, on es prohibia expressament l’ús “d’ametlles i d’altres objectes d’igual o major mida”:

Sembla que era una problemàtica endèmica. Una crònica anònima del Carnaval de 1829 ja diu “...los echaban con tanta fúria y destreza que parecían cañones de madera o serbatanas, desfigurando las hermosas caras de las señoritas”. Joooder.

Per cert, el document el va digitalitzar fa poc l’Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà i és molt, molt curiós... Es pot consultar en línia.

En Campistol ja ha indicat que, a principis de segle XX, el Carnestoltes figuerenc havia perdut pistonada però... quin va ser-ne el motiu?

https://twitter.com/fcampistol/status/1231109889503760384?s=20

Segurament n’hi ha de diversos, i per donar un contrapunt als atacs conservadors també m’agradaria mencionar-ne aquest de l’època on es relaciona directament la crida a lleves del jovent figuerenc amb el declivi del Carnaval.

(Digressió: poc després esclatava la Setmana Tràgica, en protesta a les lleves de guerra al Rif. A Figueres es va declarar la llei marcial després de diversos sabotatges a les vies del tren i als cables de telèfon. Res, #orgullfiguerenc)

Tornant al Carnestoltes, crec que hi ha dos motius pels quals s’explica clarament el seu declivi. El primer de tots és que les societats recreatives com l’Erato i el Menestral havien capitalitzat la festa dins els seus locals...

...un fenomen que va produir-se en paral·lel a disposicions governatives que limitaven la festa i l'ús de màscares a l'espai públic dictades pels governadors civils.

Per tant ens trobem que, des dels anys 1910, les societats recreatives i cabarets figuerencs van convertir-se en l’únic lloc on podia mantenir-se una festa en la qual els ajuntaments podien oferir poc més que sardanes i un ball de confits cada cop menys animat...

També es feia visible el relleu generacional. Uns joves que percebien les societats recreatives com a conservadores s’enfrontaven a uns adults que veien com la joventut no s’interessava per continuar el seu llegat. Cercles.

En aquesta època voldria destacar el paper de l’Odeón. Fa uns anys feia un fil sobre cabarets figuerencs i em va quedar pendent parlar d’aquest, obert per un tal Isidre Marimont al carrer Gatillepis -Gonzalez de Soto- entre 1905 i 1913.

https://twitter.com/PauSubirs/status/938131713242300417?s=20

L'Odeón va saber recollir l'essència original de la festa i l'abolició de les relacions de poder que permet la màscara, convertint-se en el referent del carnaval figuerenc d'aquella època:

L’establiment va tenir una vida breu... però tornem als cercles de la història. Sabeu qui va adquirir aquell local l’any 1922?

Un recentment creat Patronat de la Catequística.

Exacte, @LaCate_Figueres

Podríem dir que entre els anys 20 i 30 el Carnestoltes de #Figueres ja havia desaparegut pràcticament de l’espai públic... però no era ben bé així. Sabeu qui van ser els únics que va mantenir viva la celebració a pesar de les restriccions? Els gitanos.

Potser no hi havia màscares, ni sardines, ni reis Titus... però els gitanos figuerencs van mantenir la tradició popular sota l'aspecte d'una improvisada cercavila ciutadana mentre la festa moria lentament dins les societats.

Així arribem a la dictadura franquista. Llavors sí que ni màscares ni festes ni res...

Semblaven llunyans els records decimonònics o les trapelleries cabareteres de principis de segle, però l’espurna seguia viva. Algunes poblacions de la comarca havien aconseguit mantenir els seus Carnestoltes...

...i a Figueres hi tindria un paper importantíssim la discoteca Charly i el seu propietari, l’Agustí Planas. L’any 1971 va organitzar el primer correbars de la ciutat, en plena dictadura i esquivant totes les disposicions de l’època.

Si bé la festa transcorria majoritàriament dins el local, també hi havia una cercavila amb un esperit semblant al de l’actual #Birraval, i colles disfressades recorrien els bars de la ciutat en una espècie de Carnestoltes mig il·legal:

De nou, i traçant aquests mateixos cercles, ens trobem com una iniciativa particular resisteix a les disposicions governamentals per oferir una festa reivindicada per una àmplia part de la societat figuerenca. Aixó ja és de 1977:

La democràcia semblava que havia de posar les coses més fàcils, però caldria esperar. L’any 1980, el @CLJFigueres encara havia de concentrar-se disfressat a la Rambla i fer cercavila fins al Menestral per pressionar a l'Ajuntament, que finalment cediria l'any següent...

@CLJFigueres L’any 1981 ja es va recuperar el Rei Titus. En iniciar-se les festes, dissolia simbòlicament el consistori i es convertia en alcalde després de llegir un discurs. Aviat va esdevenir una figura incòmoda, donant-se casos delirants com aquest de 1987:

És ben bé que, quan tires d'hemeroteca, et preguntes en quin moment va arribar la democràcia a... Seguim! I és que no va ser fins l'any 1984 quan es va voler fer una "cosa sonada". Taaaaaaant "sonada" com tenir una festa jove i que aquesta pogués "repetir-se":

Llavors ja ho teníem. Havíem recuperat el carnestoltes amb tints locals i, a més, aquest tenia una festa jove. Havíem entrat en la normalitat de les poblacions mitjanes del país. Però quan parlem de #Figueres, no pot anar tot tan bé...

La política cultural i juvenil havia estat històricament nefasta, reflex del conservadorisme provincià, mentre bona part de l'oferta cultural seguia monopolitzada per les societats del XIX com l'Erato o el Menestral, l'espasa de Damocles nostrada.

Mentrestant, brots contraculturals i autogestionats procuraven obrir nous espais: l’any 1990 es creava l’Embarraca’t a la plaça de la Palmera. Contrasteu-ho amb el programa oficial de fires de #Figueres... de 1992:

Cada cop es feia més evident l’escletxa entre la joventut i la societat figuerenca, i la Rua de Carnaval i l’Embarraca’t van convertir-se en les úniques vàlvules d’escapament d’una joventut frustrada que era constantment criminalitzada...

Tot anava en contra. L'any 1995, la Policia Nacional havia assaltat l'Embarraca't quan es celebrava a la Fàbrica de Talc, i d'allavors, seria traslladat fora del nucli urbà. El correfoc de 1996 es va saldar amb la vida d'un jove de 17 anys i no va tornar a fer-se mai més.

La Rua de Carnaval de 1996 també va ser la darrera a la ciutat. Si bé és cert que l’ambient s’hi havia enrarit, feia anys que hi havia una gran part de la societat que volia veure-la desaparèixer.

La campanya anti-rua va posar el focus en els esprais i les pistoles d'escuma que s'havien popularitzat com a "arma de guerra" durant la celebració, produint-se verdaderes batalles campals entre les comparses. S'havien convertit en tradició:

Jo recordo de petit la PARANOIA ciutadana amb els esprais. Eren el mal! Que si eren tòxics, que si destenyien... Certament, eren els noranta i s'havia de cuidar la roba, però estem parlant d'una nit de disfresses que tenien una vida útil d'un cap de setmana...

Total, que l'any 1997 es va acabar tot allò. Els intents de reformulació del Carnestoltes figuerenc van passar per potenciar la rua infantil, inclòs amb alguna polèmica, però és un episodi que no mereix ni ser repassat. Aquesta imatge ho resumeix una mica:

Però anem a les resistències... I les darreres heroïnes d’aquesta història són l’Irene, l’Agnès i part l’antiga gestió del @barlacate . Gràcies a elles, l’any 2015 naixia el primer #Birraval. Es suplia una mancança que llavors ja era històrica:

Algun friki del segle XXII ja li explicarà als nostres néts com acabarà aquella aventura que, sens dubte -i sense saber-ho-, estava destinada a entrar a la història figuerenca...

...una història que enllaça la resistència del carnestoltes figuerenc a no morir. La d’en Marimont de l’Odeón, la dels gitanos del Garrigal, la de l’Agustí del Dynàmic, de l’Irene de La Cate... i, en fi, la de tots els participants i organitzadors, ara el @CLJFigueres

Res, que tot això només era una excusa per reivindicar i agrair a tota la gent valenta que lluita per obrir espais a la ciutat a pesar de les dificultats que sovint suposa un lloc com #Figueres. Dit això, llarga vida al #barraval20. Inscriviu-vos-hi!