Sabeu a quin lloc de #Figueres es troba aquesta pintura?
Enmig del merder del #covid19, aprofito per obrir un petit fil d’històries i llegendes sobre la Pesta, Sant Roc, els Caputxins i Figueres👇👇👇
Ens remuntem al segle XVI. La Pesta –l'anomenàvem la Glànola- estava causant estralls sobre la comarca i delmant la seva població. El brot més violent va ser el de 1348, que els figuerencs el van anomenar popularment Mal Any Primer.
Per calendaris, sempre amb el figuerenc.
La por a la glànola va provocar grans mostres de devoció religiosa, motiu pel qual es van bastir algunes esglésies noves durant els anys següents a la comarca:
Una mica d'antisemitisme per aquí... el racisme que mai falti:
Però, si bé Figueres va patir una gran mortaldat, una llegenda recull una versió dels fets segons la qual la vila va salvar-se miraculosament d’aquell brot. Per aquest motiu, els cònsols van construïr una capelleta en honor a Sant Roc, patró dels apestats:
Ho explico tal com ho recull Rodeja, però el cert és que la capella havia de ser posterior, segurament del segle XV, que és quan comença la devoció pel sant arreu d'Europa... Aquí un detall d’uns goigs impresos a Figueres de la col·lecció Marès:
Aquesta capella es trobava a la Muntanyeta, prop d'on avui hi ha el Castell de Sant Ferran, i cada octava de Corpus tenia lloc la Processó de La Pesta, baixant la imatge de Sant Roc fins a l'església de Sant Pere davant una gran devoció popular.
La història segueix amb llegenda... ja al segle XVI. Es diu que de la capella en tenia cura un ermità anomenat Joan Hospital, que un dia va rebre la visita d’uns monjos caputxins demanant allotjament. L’ermità va desaparèixer i els monjos van fer-se càrrec de l’ermita...
...transformant-la en un monestir. Fundat l’any 1584, els caputxins van mantenir l’advocació per Sant Roc i van encarregar-se de la Processó de La Pesta. D’allavors, el que avui coneixem com La Muntanyeta va anomenar-se Turó dels Caputxins.
Es tractava d’un edifici de grans dimensions. Aquest mapa del segle XVIII permet fer-se’n una idea:
També s'hi pot observar el convent franciscà de Santa Maria de Jesús, consagrat l'any 1556. Com que els dos monestirs es trobaven foramurs, en èpoques de pesta allotjaven a viatjants, ja que les portes de la vila es tancaven per aïllar-la i protegir els figuerencs. #touristgohome
Seguim fins a l'any 1752, quan una Reial Ordre autoritzava la construcció de la Fortalesa de Sant Ferran al capdamunt de la muntanya dels Caputxins i ordenava l'expropiació de tots els terrenys...
...entre els quals es trobava el Convent de Sant Roc. Una companyia de dragons procedent de Mèrida va venir a Figueres per formalitzar la signatura i una compensació de 15.000 lliures catalanes a la congregació caputxina.
Mentre els monjos s’allotjaven temporalment a la Casa Gelpi del carrer de La Jonquera, el seu convent era enderrocat. L’altre monestir medieval de Figueres, el de Santa Maria de Jesús, va ser destruït a principis del segle XIX durant la Guerra del Francès. Figueres💔Patrimoni
Amb la indemnització, els caputxins van poder construir un nou convent al carrer Rec Arnau, que va ser inaugurat l'agost de 1760. Aquest document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és ben xulo:
...encara que a la realitat sigui tot una mica més prosaic:
Així arribem al segle XIX, amb una Processó de La Pesta que, a Figueres, se seguia celebrant des de feia prop de 400 anys. Però s'acostaven temps convulsos. L'anticlericalisme estava prenent força, posant les ordes religiosos en el punt de mira...
Barraquer recull algunes de les històries que els figuerencs explicaven sobre els Caputxins i el Convent de Sant Roc:
L'any 1835 esclataven les Bullangues, es cremaven esglésies a tot el país i s'assassinaven religiosos, així que les autoritats de Figueres van aconsellar als caputxins que abandonessin un convent que va acabar saquejat pel poble 🤷♂️
(El gravat és de les Bullangues de Ripoll)
L'any següent el convent va ser desamortitzat. I d'allavors va ser utilitzat...
...com a dipòsit municipal on es guardaven els llits i pertinences de les persones que morien per malalties infeccioses. És curiós, no?
Més tard va ser una fàbrica de taps de suro i l'edifici tindria innombrables usos fins avui en dia, que és un centre cultural municipal. Ara que molts teniu temps, aquí vaig parlar d'alguns dels seus episodis silenciats durant el segle XX:
Tornant al XIX, em sap greu no haver trobat la font on es diu que algú va amagar la imatge de Sant Roc abans del saqueig, mantenint una espècie de culte clandestí que acabaria essent descobert. És una pena perquè la història molava. Juro que ho he intentat...!
Així doncs, on és Sant Roc? Pot ser que la imatge fos cremada l'any 1936 amb la destrucció de l'església de Sant Pere, però tampoc en trobo cap referència posterior a la desamortització del convent. Potser la té algú a casa seva... que aquestes coses a Figueres ja passen.
En fi, tot venia per la pintura que he penjat al començament. L'any 2011, una de les fases de rehabilitació del Convent dels Caputxins la va posar al descobert i va ser restaurada...
Com que l'auditori l'obren poc i normalment és per coses c*nvers o progreliberalotes no hi vaig gaire i no en tinc més fotos, però hi ha altres pintures restaurades i més coses guapes per tot arreu...
Res, que espero no haver fet un Virgili. Només volia compartir el flipe que em va fer la primera vegada que vaig veure aquell Sant Roc allà, pensant en tots els segles d'història figuerenca que hi ha al darrere, i que aquests dies venen inevitablement al cap.
I em tallo els dits per no explicar que un dia vaig intentar fer un curt sobre Sant Roc on la Pesta era la mercantilització del centre i la meva àvia em va cantar per primera vegada "El perro de San Roque no tiene rabo...". i...
Bon confinament a tots aquells que pugueu fer-lo!
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Tal dia com avui de 1749 va tenir lloc la Gran Batuda, Gran Redada o Presó General contra els gitanos a Espanya. Un episodi gairebé desconegut per a la majoria, poc estudiat, gens ensenyat. I, gràcies a noves investigacions, ja podem saber quin impacte va tenir a #Figueres
Aquests dies hi haurà mil articles i fils molt interessants on s’hi expliqui què va ser la Gran Batuda. Va consistir en l’empresonament sorpressiu de tots els gitanos del regne amb l’objectiu del seu extermini durant el regnat de Ferran VI.
Un genocidi planificat i sistematitzat des dels preceptes il·lustrats que, justificant l’eliminació de la diferència, tenia com a objectiu acabar amb la presència gitana al regne d’Espanya.
L'altre dia el company @fcampistol se m'avançava tirant un bon fil sobre el Carnestoltes de #Figueres del XIX però... anem una mica més enllà?
Aquí va una “història altra" sobre els carnavals figuerencs, disposicions, prohibicions i, sobretot, les seves resistències.
La notícia anterior és de 1997, quan l’Ajuntament feia oficial la suspensió temporal de la Rua Nocturna del carnaval figuerenc. Feia anys que es parlava de deslluïment a causa de les batalles d’esprais i d’escumes entre comparses:
Però per entendre el Carnestoltes de #Figueres cal anar indubtablement cap al XIX. Les cròniques parlen d’una celebració bestial a la qual la ciutat es llançava amb fúria i passió. Ho resumeix en Ferran al seu fil:
Algun expert en cabarets i similars a la sala? 💃 Segons wikipedia, els primers cabarets de l’estat van ser Els Quatre Gats (1897) i El Molino (1899) de Barcelona. Obro fil per parlar de la curiosa història de l’Entrebanch de #figueres : ⬇️⬇️⬇️
L’Entrebanch va obrir les seves portes l’any 1885 al carrer Muralla, cantonada amb Barceloneta. L’edifici havia estat seu del Casino Menestral. Probablement va ser el primer cabaret que es va obrir a tota Espanya.
Era un local distribuït en dues sales, una destinada a cafè i l'altre a teatre, on també actuaven artistes de varietats i s'hi oferien concerts. Fins i tot tenia un teatre d'autòmats instal·lat de manera permanent.
📕Heu llegit la novel·la Revolta, de Josep Pous i Pagès? M’agradaria
compartir algunes curiositats sobre els mistaires de #figueres en un fil:
Revolta és una de les primeres novel·les de l’escriptor modernista. Va ser escrita el 1905 i publicada l’any següent a Barcelona. Fins i tot va ser traduïda a l’alemany sota el títol “Gori der Rebell” el 1910. Fa poc, Adesaira la va reeditar.
Pels qui no l’hagin llegida, s’hi explica la història d’en Gori el Mistaire, un fabricant de mistos de Figueres que es nega a acceptar el monopoli de l’estat sobre el fòsfor i acaba perseguit per la llei.