Thread by @DFerrerC

01. Parlem d'estratègia per aconseguir la independència?

02. Per començar, fixem com a base de la reflexió que hi ha 3 partits independentistes parlamentaris (JXCat, ERC i CUP).

Parteixo que tots tres tenen el mateix objectiu final, però diferents vies traçades per a assolir-lo.

03. Sens dubte, JXCat i la CUP es fonamenten en jugar-ho als nostres drets inalienables com a poble. El que en dèiem «dret a decidir» (tot i que crec que el vocabulari ha quedat una mica obsolet; ho explicaré).

Com a subjecte polític que som, decidim el que volem ser.

04. ERC ho juga tot a un «possibilisme» o, com d'altres ho anomenarien, «realpolitik». És a dir, pensen que després de l'1 d'octubre ha quedat demostrat que amb la via no pactada no aconseguirem els nostres objectius, perquè serem sufocats per un estat repressor.

Cal entesa.

05. Efectivament, les dues vies hi són. El problema és que, malgrat ser les dues sengles possibilitats cap a la independència, fan de molt mal conviure entre elles, perquè suposen línies d'acció contraposades.

Si no ho comencem a veure, mai no ens entendrem.

06. Fa uns anys, hi havia un gran consens pel que fa al «dret a decidir». ICV-Comuns van descavalcar-se'n quan van veure que potser s'apropava l'hora d'exercir aquest dret. Per tant, els comuns queden fora de l'equació del camí per a la independència.

No hi comptem, amb ells.

07. En canvi, els «possibilistes» creuen que l'aliat natural per arribar a una via pactada amb Espanya són els comuns. Ho considero un error, perquè la història ha demostrat que no tenen cap intenció de facilitar les coses perquè exercim aquest dret.

08. És de bona lògica que, si s'ha de demanar permís i autorització per exercir un dret, és que aquest dret se t'està negant.

Però la qüestió n'és una, per a mi...

09. Hi ha moltes evidències recents de membres destacadíssims d'ERC que deien que això del «referèndum pactat amb l'Estat» és una quimera, o un conte per a nens.

Per tant, hi ha una cosa que cal demanar a aquest espai de manera imperativa:

10. Què ha canviat perquè una via que veien com una aberració (referèndum pactat) ara, precisament ara, la veuen factible?

Si no expliquen quins són els indicis que tenen, la seva via mai no convencerà a tots els votants indepes, ni als altres dos espais.

11. De fet, JXCat també vol un referèndum pactat (aquí coincideixen amb ERC). El matís és que parteixen de la base que Espanya té tics autoritaris i que cal plantar-li cara, confrontar-la, i que aquesta no tingui més remei que accedir a un referèndum.

12. JXCat sembla tenir clar que Espanya no té cap intenció de cedir, i cal buscar una mediació internacional. Per això, creuen, cal destapar la realitat profunda de l'Estat, i demostrar a l'exterior que som una minoria nacional (sí, nacional) amb els drets vulnerats.

13. Això de «minoria nacional vulnerada» és una expressió més moderna i jurídicament rellevant que l'obsolet «dret a decidir», que no agrada als països colonials.

14. Aleshores, per demostrar que som una minoria nacional vulnerada ens hem de comportar com a vulnerats, i que a fora ho vegin clar.

Per tant, no podem donar per bona la meitat de l'arc parlamentari espanyol, que va contribuir al 155 com a còmplices indispensables.

15. «Eixamplar la base» de l'independentisme vol dir «ser més gent» independentista.

És evident que tots ho volem, però hem de tenir clar un concepte fonamental de màrqueting:

16. Si vols vendre el teu producte, l'has de valorar a l'alça, i apostar fort per ell. Devaluant el teu producte i autodenominant-te «independentista moderat», (com dient «soc independentista, però no se'm nota tant») no fas que la teva proposta sigui més agradable: al contrari.

17. Si enlloc de fer nous independentistes, rebaixes (o ho has fet veure; tant és) el teu grau d'independentisme perquè et votin unionistes, no eixamples la base independentista.

Al contrari, introdueixes un nou factor en els teus votants molt difícil de gestionar.

18. Per tant, hem d'eixamplar la base amb gent que els convencem que amb un estat nou, la vida serà millor a tot nivell.

Crec que això ho poden entendre tots els partits indepes.

19. Crec que els canvis de rumb s'han d'explicar i justificar molt bé. Si no, generes soroll i confusió, i quedem com una olla de grills que, sens dubte, no es fa gens atractiva afuturs votants.

Deixem les coses clares.

20. Si no entenem que els nostres aliats són els altres partits indepes, malament rai.

Els comuns i el PSOE faran TOT el possible perquè no ens en sortim. Per tant, són uns aliats altament tramposos i perillosos. No ens equivoquem.

21. Cal que les dues vies de l'independentisme convergeixin en una. Si no, no anem enlloc.

22. Jo miraria de forçar Espanya a un referèndum pactat (via mediació internacional). Si no s'hi avé, cal fer que Espanya es comporti com un estat demofòbic amb tic autoritaris (ho és), per així invocar que som una «minoria vulnerada» per fer valer els nostres drets.

23. La connivència amb PSOE o Comuns mata l'efecte que busquem.

I tornem al principi: perquè se't vegi una «minoria vulnerada», a més de ser-ho, HAS DE SEMBLAR-HO.

Per tant, plantem cara i no afluixem!