Un parell de coses sobre el #25Abril portuguès que a Espanya no vos han dit mai. Òbric fil👇
La Revolució dels Clavells naix de l’exèrcit. Ni més ni menys que de l’exèrcit, que s’alça en armes contra la dictadura per a portar una revolució socialista. Sí, els primers mesos Portugal va estar a punt de convertir-se en un Estat socialista, a l’estil dels d’Europa de l’est.
És a dir, a Portugal no hi hagué “transició” de la dictadura a la democràcia. Hi hagué trencament, ruptura. I per les armes. Salazar va morir de vell, sí, però a Marcelo Caetano el varen fer fora de Belém a trets.
Però allò més important fou el gran detonant del #25Abril, que a Espanya ni en parlen. No només s’alçaven contra una dictadura, es revoltaven perquè volien posar fi d’una puta vegada a les guerres colonials a Àfrica.
En 1961, una Índia acabada d’independitzar del Regne Unit entra sense quasi oposició amb les armes a Goa, la part més extensa del llavors l’Estado Português da Índia. S’acaba una presència colonial que es remunta al segle XV. Són els primers a arribar-hi i últims a anar-se’n.
Tot seguit, tal com passa amb Algèria després de veure com s’enfonsa la metròpoli a Indoxina, la Guinea portuguesa es rebel·la. La figura d’Amílcar Cabral és clau. Els segueix sobretot Angola.
Per entendre un poc la mentalitat de l’època, cal explicar que la tirania feixista de l’Estado Novo, per sortejar la nova doctrina de descolonització de l’ONU, comença a teoritzar i inventar-se que això no són “colònies”. Es reforma l’Estat i ara són “Províncias Ultramarinas”
De l’època és el famós mapa amb la llegenda “Portugal não é um país pequeno”, en què se sobreposen els territoris de les colònies a un mapa d’Europa. Formalment, tot és Portugal i s’inventa la filosofia del “luso-tropicalismo” per emmascarar el colonialisme. 
En les colònies africanes viuen uns 2 milions de portuguesos originaris del Portugal continental, que llavors no arriba els 2 milions d’habitants. És a dir, més o menys 1 de cada 5 portuguesos són africans, amb tot el que això implica.
Doncs bé, ací és on volia arribar: a pesar de tot això, l’esquerra la considera una guerra profundament injusta. I el rebuig que genera en el poble comú (el Zé Povinho) és general. Estan enviant els nostres fills a morir de manera absurda. I -atenció!- a matar per un absurd.
Hi ha molts testimonis de militars portuguesos de l’època que escriuen en les seues cartes que aquells negres que estan agafant els AK-47 contra ells tenen tota la raó de fer-ho.
I això mateix és el que considera el Partit Comunista Portugués, el qual, tot siga dit, és el més ortodox de tot el món occidental (en dura pugna amb el KKE grec), que ni tan sols ha passat per un procés de desestalinització.
És a dir, l’esquerra portuguesa no és que precisament s’amague sota la bandera del feixista Estado Novo o diga “Uf qué mal todo” quan té una població alçada en armes i guerrilles contra el seu país... és que els donen la raó i es posen al seu favor!
És a dir, la dictadura salazarista cau fonamentalment per culpa de la guerra colonial i perquè l’esquerra portuguesa denuncia de manera radical el colonialisme del seu país.
[Jo ja em veuria l’esquerra espanyola oscil·lant entre l’equidistància, la culpabilització dels africans per impedir la democratització de Portugal, el qué pone en tu DNI, negrata de mierda, i l’umbundu és la llengua de la burgesia.]
Quan triomfa la Revolució dels Clavells hi ha enfrontaments a la vora de la violència entre els socialistes i els comunistes, Mário Soares i Álvaro Cunhal. El Verão Quente.
La diferència entre els socialistes i els comunistes respecte a les colònies és que els primers volen fer referèndums d’autodeterminació (potser Cabo Verde acaba com les Açores), mentre que els segons no en volen ni parlar: independència i punt!
António Guterres (sí: el mateix que seria president de Portugal i que ara és secretari General de l’ONU) escriu açò en aquella època sobre si l’economia portuguesa és viable sense les colònies [Aquest llibre el vaig trobar en una llibreria de vell en una traducció espanyola]
Guterres deixa clar que, siga un problema o no perdre les colònies, això és irrellevant, perquè l’emancipació dels pobles africans està per damunt. El màxim que a Esp s’ha dit sobre Cat. és que Pablemos vol un referèndum perquè és la millor manera de defensar la unidad de España.
En definitiva, que hi ha poques societats més ultranacionalistes radicals que l’espanyola. No, no és normal trobar-se això. Alianzas fraternales i tal...
I -hòstia- que el testimoni que he agafat és de Guterres, que és del PS i lo més establishment que hi ha, que s’hi afilia en 1973 i no participa mai en l’oposició activa a la dictadura, ell personalment. El que a Espanya seria la més radical del món allà és lo més moderat.
Que no he rebuscat en cap text de l’època maoista de Durão Barroso en el Partido Comunista dos Trabalhadores Portugueses -Movimento Reorganizativo do Partido do Proletariado en què es feia el súper ultra radical per impressionar alguna novieta, no...
Per acabar, només diré que a Portugal només queda una minoria lingüística a la Tierra de Miranda. No és que la tracten massa bé. Però si tenim en compte que és l’únic territori de tot el domini asturià on la llengua és oficial... i això que de poc passa dels 10.000 habitants.
[No puc evitar fer una ultima addenda: un dia explicaré les diferències entre els casos paral·lels del Sàhara Occidental i el Timor Oriental i els comportaments d’Espanya i Portugal. SPOILER: Ara mateix, Timor-Leste és un Estat independent.]
