1) El defenestrat Pérez de los Cobos va ser protagonista d'uns dels fiascos més espectaculars del Govern espanyol en les últimes dècades: l'operació per impedir el referèndum de l'1-O a Catalunya. No en van encertar ni una. Però tenien un pla B encara més pervers. FIL
2) L'estratègia antireferèndum va ser catastròfica. No van trobar ni una urna. No van aconseguir bloquejar els sistemes informàtics. La violència salvatge no va impedir q votèssin més de 2m de persones. L'independentisme, es va enfortir notablement i va decidir plantar cara.
3) A més tot el món va ser testimoni de la brutalitat. I l'opinió pùblica internacional va condemnar sense matissos la violència policial contra votants indefensos, tot i les campanyes negacionistes de les autoritats espanyoles q l'únic q van aconseguir va ser fer el ridícul.
4) L'agressió física no va donar resultat i llavors van decidir utilitzar un altre tipus d'agressió: disuadir mitjançant la por, una por difícil de gestionar, pq opera a nivells molt subtils. I el camp de batalla seria els tribunals i s'executaria en 3 fases:
5) Als empresonats se'ls obligaria a abjurar de les seves conviccions i mostrar penediment pel "desafio" que, en teoria, havien encapçalat. La perversitat d'aquesta fase és diabòlica: el penediment no comporta cap garantia per obtenir la llibertat, possiblement, l'humiliació...
6) no serveixi per obtenir una llibertat provisional que de per sí no és més que una nova condemna, el penediment i la renùncia (trair els principis) comporta una mort civil i política, possiblement molt més dificil de suportar i d'assimilar que la ja patien darrere les reixes.
7) La 2ª fase té com a objectiu els implicats que no estan empresonats però que hi poden estar en qualsevol moment, només es necessari el caprici d'un magistrat, la declaració "anónima" d'algú, un document "trobat a l'atzar" o un canvi en la "interpretació" de determinada norma.
8) La base d'aquesta fase és la "incertesa i el desconcert" un sentiment altament destructiu i complementari de la por que és ideal en qualsevol operació de guerra psicològica. I que és el pas previ de la 3ª fase, la culminant, la que acostuma a acabar amb tota resistència.
9) Res de tot això tindria efectes tan devastadors si no servís per inocular als que no estan ni tan sols investigats, la por, la incertesa, la sensació d'amenaça, de estar sotmesos a una arbitrarietat que no es pot controlar. I això s'ha acostuma a fer difonent informacions...
10) ...falses o manipulades, atribuïnt comportaments delictius o sospitosos, apareixent en documents compromesos, en converses "interceptades" amb líders de la "conspiració", en agendes perdudes, "reconstruïnt" documents q havien estat destruïts, en e-mails borrats.
11) La fase es podria definir en llenguatge planer com "escampar merda". I no cal dir gaire cosa més, pq tots sabem com funciona. Només cal recordar els "Tàcitos" i les famoses filtracions d'informes a la premsa on s'acusava de greus irregularitats a qui els hi venia de gust.
12) A l'Estat q fa això, si li surt bé, no li cal piolins amb porres. L'efecte dissuasiu de la violència es pot generar cada dia en un informe manipulat, descontextualitzat o directament fals, filtrat a la premsa de confiança. Pèrez de los Cobos era un crack en aquest tema.
13) Tot això de les 3 frases de la guerra psicològica i tal, no és collita meva, que va. Ho podeu trobar en qualsevol manual q parli sobre els mètodes q els estats autoritaris fan servir per controlar la població, mitjaçant la por. La por, un dels pilar bàsics de les dictadures.
14) Per cert, el avui defenestrat Pérez de los Cobos era un funcionari de l'Estat que tenia certa afició per les dictadures. Potser per això a l'espanyolada li ha disgustat tant que l'hagin acomiadat.
diario16.com/perez-de-los-c…
diario16.com/perez-de-los-c…
