Us ve de gust una història de romans amb viatges, emperadors, guerres i condecoracions? I què us sembla si, a més, ho fem de la mà d’un romà de km zero? Aquesta és la història de Luci Emili Patern, d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) #CenturióPatern 
Comencem pel principi: Aeso, una petita ciutat d’origen iber refundada pels romans entorn al 80 aC. En època Flàvia (darrer terç del segle I dC) la ciutat devia rebre la consideració de municipium i, els seus habitants, la ciutadania llatina. Això va ser un revulsiu enorme.
La ciutat aconseguia la jurisdicció sobre un territori molt gran (grosso modo, el Pallars, l’Alta Ribagorça i la Noguera). Econòmicament els va anar bé: a principi del segle II dC Aeso va créixer fora de les seves muralles fins passar de les 9 has.
A la imatge hi teniu la recreació que en va fer @iduilustracion en base a les indicacions de @treyesbellmunt i Ignasi Garcés. La ciutat també aconseguia unes institucions semblants a les de Roma: l’assemblea de ciutadans, el consell i 2 o 4 càrrecs electes anuals.
Aquests càrrecs electes anuals (anomenats duumvirs o quatuorvirs) aconseguien la plena ciutadania romana, de manera que podien aspirar a càrrecs arreu de l’Imperi. Les elits es van enriquir, i van deixar constància de la seva posició en un munt d’inscripcions.
A Aeso hi ha una quarantena d’inscripcions, una quantitat molt alta per a una ciutat de les seves característiques. No, no se’ns ha girat la imatge: aquesta inscripció va ser reaprofitada per a la construcció de l’església d’Isona.
Gràcies a aquestes inscripcions coneixem unes quantes famílies; entre elles, la dels Emilis. Del matrimoni de Luci Emili Matern i Fàbia Fusca van néixer quatre fills: Luci Emili Patern (el nostre protagonista), Publi Emili Patern, Marc Emili Fratern i Emília Materna.
Luci Emili Patern és el que coneixem millor, ja que en tenim 3 inscripcions que ens parlen de la seva carrera. La més llarga és aquesta de la imatge, gravada en un pedestal que es conserva al @macarqueologia.
Hi consta la llista de càrrecs que va ostentar: va tenir una carrera militar que el va portar arreu de l’Imperi, mireu la imatge! Ho sabem gràcies a que es coneix on estava instal·lada cadascuna de les legions en la seva època.
És impossible precisar dates, però en referència a les que sí coneixem podem proposar la biografia de Patern. Comença, com no, amb el seu naixement a Aeso, que devia ser vora l’any 64 dC, al final del regnat de Neró.
Amb 17 anys (per tant, cap al 81 dC) devia ostentar el seu primer càrrec com a cap d’enginyers. Es tracta d’un càrrec menor que el va permetre iniciar-se en la gestió sense sortir de la província Tarraconense. Amb 18 anys (82 dC) es va allistar a la legió.
Ho va fer a la legió més propera, la VII Gemina, i gràcies a la posició de la seva família hi va entrar com a centurió. La seva seu era a Legio (l’actual Lleó) per vigilar les mines d’or de las Médulas, tot i que desplaçava efectius arreu de la provincia.
Un saludo, @museoscastyleon y @LeonAyto, estamos siguiendo los pasos de un centurión que pasó por el campamento de Legio hacia el 82 dC.
En aquesta època, l’emperador era Domicià, i el llegat (cap de la legió) de la VII Gemina era Trajà. Pot ser que Patern participés l’any 89 en la marxa apressada de la legió cap a Mogontiacum per acabar amb la revolta de Saturní? Fos així o no, Patern va acabar a Germània.
Cap a finals dels anys 80 s’havia enrolat a la legió I Minèrvia (era habitual que els centurions canviessin de legió cada poc més de 3 anys). La I Minèrvia estava instal·lada a Bonna (Bonn), vigilant la riba del Rhin.
Grüße, @lvrlandesmuseum , wir folgten dem Weg eines Zenturios, der um 89 n. Chr. durch das Lager Bonna ging.
La frontera del Rhin havia estat una de les més conflictives per als romans, però a principis dels 90 Patern va passar a la zona més calenta del moment: la frontera del Danubi. Concretament, va passar a la legió VII Clàudia, a Viminacium (actual Kostolac, Sèrbia).
Aquest campament era estratègic per controlar les incursions dels Dacis, liderats per Decèbal. Поздрав, @VisitPozarevac, стојимо стопама центуриона који је био у кампу Виминацијума око 91. године.
Entorn a l’any 93 dC, Patern es trasllada a una altra legió del Danubi: la XIII Gemina, acampada a Vindobona (l’actual Viena). Grüße, @OeAW, wir folgten dem Weg eines Zenturios, der um 93 n. Chr. durch das Lager Vindobona ging.
Oi que comença a ser repetitiu, això de tenir en Patern canviant d’una legió a una altra de la frontera nord? Doncs ell devia pensar el mateix, i va canviar d’aires: cap al 97 dC va passar a la cohort X Urbana, part del cos de policia de la ciutat de Roma.
Just en aquella època, el tirà Domicià ja era mort i Nerva havia arribat al poder. Però els incentius de Patern devien ser uns altres: millor clima que al nord, una ciutat plena de vida, passar de vigilar bàrbars a vigilar lladres i... un sou molt més alt.
Entorn al 100 dC encara va millorar més la seva situació: va passar a centurió de la cohort IIII Pretoria, la guàrdia pretoriana. El sou era encara molt millor, i el nou emperador era Trajà, un hispà a qui ja coneixia de l’època de la VII Gemina.
Saluti, @ParcoColosseo, siamo sulle orme di un centurione che prestò servizio a Roma (nelle Cohortes urbanae e nella Guardia pretoriana) ai tempi di Traiano.
Se les prometia molt felices, en Patern! Però Trajà tenia una llarga trajectòria militar, i tenia clar que la situació amb els dacis era insostenible. Entre el 101 i el 106 va fer dues guerres contra els dacis, i sabem del cert que Patern hi va participar.
Salutări, @MNIR_, suntem pe urmele unui centurion care a fost la războaiele dacice.
Acabada la guerra, la Dàcia (l’actual Romania) va quedar incorporada a l’imperi romà. No tenim gaires dades de què va fer Trajà aquells anys, a banda d’organitzar un nou fòrum a Roma). Sortirà el pretorià Patern entre els “extres” de la Columna Trajana?
Entre el 114 i el 117, però, un Patern força madur (seguint a un Trajà ja envellit) es va embarcar en la seva segona guerra. En aquest cas, contra els parts; l’escenari, Síria i Iraq. La guerra va ser un desastre, i els romans eren incapaços de retenir les zones conquerides.
تحياتي @AinIraq ، نحن على خطى قائد المئة الذي كان في بلاد ما بين النهرين مع الإمبراطور تراجان.
La guerra no va poder acabar pitjor: Trajà va emmalaltir i, de tornada cap a Roma, va morir a l’actual Turquia. El seu nebot, Adrià, el va succeir. Entorn a aquests fets Patern va rebre la seva darrera destinació: va viatjar de l’extrem oriental de l’imperi a l’extrem occidental.
Ja fora de la Guàrdia Pretoriana, s’enrolava a la legió II Augusta, acampada a Isca Silurum (Caerleon, País de Gal·les). Allà va ocupar primer el càrrec de centurió trecenari, és a dir, amb el doble d’homes al seu càrrec i un sou superior.
També a la II Augusta va arribar a primus pilus (primera llança), el soldat de rang superior tret dels oficials de rang eqüestre i senatorial (oficials de famílies riques que ocupaven càrrecs militars com a part de la seva carrera de càrrecs públics).
Cyfarchion, @cadwcymru, rydyn ni yn ôl troed canwriad a oedd yng ngwersyll Isca Silurum tua 117 OC.
Aquí va acabar la carrera de Luci Emili Patern, al lloc més alt d’una legió a Britània. Hem omès fins ara part de la llarga inscripció a Patern: “Condecorat 3 cops per l’emperador Trajà amb torques, braçalets i amb faleres. Dues corones vallars: a la Dàcia i a Pàrtia.”
D’aquestes condecoracions concedides per Trajà (el que demostra un cop més que el seu contacte era proper), les que més criden l’atenció són les dues corones vallars, que es concedien al primer soldat en assaltar un campament enemic.
Luci Emili Patern, al final de la seva carrera, devia tenir un aspecte semblant a aquest. A més, havia acumulat uns estalvis importants. No sabem del cert si va tornar a Aeso després de llicenciar-se, però suposem que es va casar amb Atília Vera, que li va dedicar la inscripció.
En qualsevol cas, va viure una vida de pel·lícula, servint emperadors i coneixent paisatges i cultures que ni hauria imaginat quan era un nen corrent pels carrers d’Aeso. Llarga vida a Luci Emili Patern, “BENE DE SE MERITO”, que bé s’ho mereixia.
Escriure un fil sempre suposa simplificar alguns detalls. Els podreu trobar tots al següent article: academia.edu/31560387/La_ca…
Gràcies per seguir el fil! Fins aquí la història del #CenturióPatern
