How to get URL link on X (Twitter) App
Cèsar va néixer l’any 100 aC. Entorn a aquesta data es van fundar moltes de les ciutats romanes de l’actual Catalunya (Aeso, Iesso, Baetulo...). És a dir que, en aquell moment, el territori (majoritàriament habitat per indígenes) tot just es començava a organitzar "a la romana".
Hi ha molts tipus de discapacitats que poden afectar a com les persones es relacionen amb el seu entorn. Algunes són més limitants que d’altres, però també a l’antiguitat s’hi mirava de posar remei. Bé, malauradament, no sempre...
Comencem pel perquè. Com sabeu, el @museudelleida organita l'exposició "Romans a Ponent. Lleida, Iesso, Aeso". Fa temps (anys!) que s'està ideant, i en Xavier Payà, comissari de l'exposició, tenia ben clar que calia fer recreacions en 3D de les tres ciutats.
Comencem per dalt? Sobre el paper, la gent de la classe senatorial es dedicava a l' "otium" (oci) en contraposició al "negotium" (negoci). A la realitat, això no es complia: invertien en les seves finques (i en venien el vi, oli, etc) i finançaven expedicions comercials.
Qui eren els ibers? Donem aquest nom als pobles que van habitar la franja mediterrània de la península ibèrica durant la 2a edat del ferro. El nom d’Ibèria i la descripció d’aquests pobles com a conjunt és donat pels autors grecs i llatins, que van forjar imatges com aquesta.
Hem dit Antonis? Quins Antonis? Ens referim a la família dels Antonii d’Aeso. Ja us hem explicat anteriorment que els homes romans lliures tenien tres noms: el praenomen, el nomen i el cognomen. Les dones només tenien nomen i cognomen. Posem d’exemple la família de Cèsar:
Posem-hi una mica de context: com coneixem la història d’un noi de fa tant de temps? Precisament, gràcies a la seva mort. Recordeu aquesta imatge del fil #CenturióPatern? Doncs és just la inscripció fúnebre que ens parla d’en Publi Calpurnià https://twitter.com/MuseuConcaDella/status/1272113338265329664?s=20
Comencem pel principi: Aeso, una petita ciutat d’origen iber refundada pels romans entorn al 80 aC. En època Flàvia (darrer terç del segle I dC) la ciutat devia rebre la consideració de municipium i, els seus habitants, la ciutadania llatina. Això va ser un revulsiu enorme.