16)
Tornem enrere. M. Rajoy rep l'encàrrec de convocar eleccions el 21-12. De fet, el president espanyol, en una reunió de presidents de govern i primers ministres de la UE, informa que aplicarà el 155 per convocar eleccions a Catalunya i que els catalans, que són
gent de seny i ordre, acabaran abandonant les aventures secessionistes. Rajoy, com sempre, l'espifia. Amb una participació rècord de gairebé el 80%, l'independentisme s'imposa tot i l'espectacular -i ineficient i insuficient- ascens de Ciudadanos.
A partir d'aquest moment, l'Estat profund, que ja havia fet un cop d'estat el 3 d'octubre, torna a agafar les regnes davant el desastre de les eleccions del 21/12 per a l'unionisme. Al mes de gener, quan ja han acabat les vacances de Nadal, els grans mitjans internacionals
donen per amortitzat Mariano Rajoy. Bloomberg, per exemple, publica una informació on assegura que el president espanyol ha perdut el suport de les elits (llegeixi's Estat) i per tant es considera amortitzat.
elnacional.cat/ca/politica/ra…
Amb Rajoy fora de joc, l'Estat (monarquia-alta judicatura-Guàrdia civil) dinamita tots els intents d'investidura del nou president de la Generalitat. És la prova irrefutable de qui mana en aquests moments a Espanya: Felipe VI anant a Davos i els jutges decidint presidències
Al mes d'abril s'ajorna la sentència de la Gürtel. Rajoy penja d'un fil i es produeix la tempesta perfecta:
-pressupostos que s'han d'aprovar al mes de maig com a màxim
-pressió del PNB perquè hi hagi president català
-pressió de la UE pq no es convoquin unes noves eleccions
Finalment, en qüestió de dies, Torra és investit president, el PNB dóna suport als pressupostos i surt la sentència de la Gürtel. Pedro Sánchez impulsa una moció de censura i el PNB, que la setmana anterior aprova els pressupostos del PP, fa caure Rajoy.
D'aquesta manera, Pedro Sánchez obté la presidència espanyola pocs mesos després que el PSOE facilités la investidura de M. Rajoy i que el mateix Sánchez fos defenestrat com a secretari general de la formació socialista. Una situació política delirant.
A partir d'aquest moment, Felipe VI i el deep state comencen a tenir problemes. La situació dels presos polítics passa a ser l'únic as a la màniga que té l'Estat per especular i condicionar les polítiques del govern espanyol. I és aquí que cal recordar un parell de coses:
Pocs dies després que Sánchez sigui investit president espanyol, es reuneix amb Angela Merkel, que el convida a trobar solucions i "una desescalada del conflicte català".
elnacional.cat/ca/politica/pe…
I la segona: després de la reunió Sánchez-Merkel, el president espanyol diu des del congrés dels Diputats, i en resposta al portaveu d'ERC Joan Tardà, que la crisi a Catalunya “només es resoldrà votant”:
lavanguardia.com/encatala/20180…
Convé recordar aquestes coses, de tant en tant...
Com va dir Humphrey Bogart a Casablanca:
“Recuerdo cada detalle. Los alemanes vestían de gris. Tú vestías de azul”
Continuarà!