1)
❌ Los CDR detenidos formaban una "organización terrorista" y planeaban un ataque contra Pablo Casado. Los investigadores señalan que los detenidos disponían de “laboratorios” y “material” para elaborar explosivos que iban a usar para lograr la independencia de Cataluña. 2)
❌ La cuenta corriente número 7651162-3445.954 de la Union de Banques Suisses (UBS) de Ginebra aparece a nombre del ex alcalde de Barcelona @xaviertrias.

1)
Detenido el jefe de la UDEF en Madrid por vínculos con el narcotráfico. En el registro de su domicilio se encontraron 20 millones € escondidos en una pared y casi otro millón en su despacho de la Jefatura Superior de Policía. Su esposa, policía nacional, también fue detenida 2)
El exjefe de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal detenido en Madrid podría tener ocultos otros 27 millones de euros en dinero negro en una segunda casa y más de 15 millones en criptomonedas.

1)
-Yak-42 (2003): 75 morts
-Atemptat 11M: 193 morts
-Metro de València (2006): 43 morts
-Gota freda a València (2024) 140 morts (i pujant)

Afegim el Prestige, la gestió de la Covid-19 per part de la presidenta de Madrid Isabel Ayuso (7.291 morts)... 2)
Totes aquestes desgràcies tenen un nexe en comú, i és que la gestió política a càrrec del Partit Popular ha estat desastrosa i nefasta. Zero responsabilitats, manca de previsió i nul·la empatia per les víctimes. I sempre amb el suport de la premsa de la caverna.

1)
La cerimònia d'obertura dels JJOO no deixa de ser el reflex d'un moment concret de la història d'una ciutat i la seva projecció al món. Per a mi, la de Barcelona 92 sempre anirà lligada a la creativitat i originalitat, i la de Londres, a la seva cultura esdevinguda universal. 2)
La de Rio, en canvi, va ser un espectacle multicultural mentre que la de Beijing era la carta de presentació d'un nou imperi que s'obre al món. La de Tòquio, un jeroglífic indesxifrable per als occidentals; i la d'ara, la de París, una aposta arriscada per la diversitat.

1)
Les campanyes de la infàmia organitzades per @Esquerra_ERC contra els germans Maragall o el ninot d'Oriol Junqueras penjat d'un pont se suposa que era per carregar-li el mort a @JuntsXCat, el teu adversari polític i amb qui en principi havies de fer la independència del país. 2)
Per tant, tot allò que deien alguns de la "unitat estratègica" entre les forces independentistes per tal de tenir un govern "fort" per combatre la repressió era una presa de pèl. L'objectiu era precisament el contrari, fer impossible la unitat entre partits independentistes.

1)
Catalunya porta reclamant el concert econòmic des de fa dècades (es digui concert econòmic, pacte fiscal o finançament singular). Dubto que precisament ara el candidat socialista prometi un concert econòmic per poder dirigir una Generalitat sense pràcticament competències. 2)
Recordo que l'expresident de la Generalitat, el també socialista José Montilla, va dir l'any 2010 que Espanya seria "inviable" amb un concert econòmic per a Catalunya. Montilla va dir això essent president de la Generalitat i amb @Esquerra_ERC i Iniciativa al govern català.

1)
@Esquerra_ERC i @JuntsXCat formen govern de coalició. Un dels socis, concretament els juntaires, demana al president republicà @perearagones que se sotmeti a una moció de confiança, i aquest respon cessant el vicepresident @jordiPuignero precisament per pèrdua de confiança. 2)
Al mateix temps que @jordiPuignero és cessat, el president republicà @perearagones confia que @JuntsXCat continuï al govern ja que valora positivament la feina realitzada el darrer any. Però els juntaires estan enfadats i fan una reunió per decidir si continuen o no al govern.

1)
Anys 80. El secretari general d'Esquerra Republicana, Joan Hortalà, abandona el partit i amb un grup d’antics militants funda Esquerra Catalana (EC) el 1989. Quatre anys més tard, EC s'incorpora i es dilueix dins de la Convergència de Jordi Pujol i Miquel Roca. 2)
Anys 90. El secretari general d'ERC, Àngel Colom, abandona la formació republicana i junt amb Pilar Rahola i un grup de militants funden el Partit per la Independència (PI) el 1996. El PI es dissol el 1999 i Colom i part de la direcció s'incorpora a Convergència.

1)
Primera constatació. Fins dilluns tothom estarà parlant i elocubrant sobre Pedro Sánchez i no pas sobre la seva companya, Begoña Gómez. Per tant, atrau el focus cap a la seva persona i evita que la seva dona quedi exposada en el fangar polític i mediàtic. 2)
Segona constatació. Pedro Sánchez espanyolitza la campanya electoral catalana. Digui el que digui o faci el que faci dilluns converteix les eleccions catalanes en una aposta entre socialistes i ppvox, entre esquerres i dretes. L'eix unionisme vs independència cau del debat.

1)
És un molt bon amic meu i ens coneixem des de l'escola. des de que érem petits. L'empresa tira milles, i junt amb el seu soci es guanyen prou bé la vida. No són rics, però viuen bé. Ara fa pocs dies vam dinar junts i em va explicar una història que em va deixar de pedra. 2)
El meu amic i el seu soci van tancar un acord molt satisfactori amb un grup d'empresaris alemanys. Tots estaven molt contents, van aconseguir allò que ara se'n diu un win-win. Amb el seu soci van decidir convidar els alemanys -sis en total- a sopar per tal de celebrar l'acord.

1)
El relat dels principals mitjans de comunicació de cara a les eleccions del #12M era clar: enquestes i sondejos anunciant una folgada victòria del PSC de Salvador Illa. La resta de partits, sobretot els indepes, a anys llum del PSC i sense opcions reals de poder formar govern. 2)
L'objectiu que es persegueix en aquests casos és doble: establir el marc mental que el PSC guanya sobradament (per sobre dels 40 diputats) i desmobilitzar els rivals per tal que no vagin a votar "perquè no servirà de res i perdreu el temps".

1)
Que el Partit Popular és un cau de corrupció ho sap tothom; que darrere les clavegueres de l'Estat hi havia el govern d'un tal M. Rajoy també se sabia; que tots els suposats informes d'investigació que han aparegut aquests darrers anys és merda periodística també és conegut. 2)
Que M. Rajoy és un corrupte se sap; que la majoria de mitjans de comunicació han mentit és una certesa; que partits com C's i Manuel Valls i llistes antiindepes com les que ara manen en algunes cambres de comerç han rebut diners i informació també se sospita de fa temps.

1)
2020
Decenas de ex altos mandos retirados del Ejército español lanzan amenazas en un chat: "No queda más remedio que empezar a fusilar a 26 millones de hijos de puta". "No quiero que estos sinvergüenzas pierdan las elecciones. No. Quiero que se mueran todos y toda su estirpe". 2)
3 noviembre. 39 altos mandos retirados de la XIX promoción de la Fuerza Aérea envían una carta al Presidente del Parlamento EU, David Sassoli advirtiendo de "la desintegración de la democracia" y que cesen los ataques a la monarquía, al poder judicial y a la lengua castellana.

1)
"L'independentisme perd suport entre els catalans més joves", diuen els titulars de la premsa, i afegeixen: entre els mil·lennistes (27 a 42 anys) i la generació Z (16 26) la preferència és l'statu quo automòmic. I hi ha qui es posa les mans al cap: i ara què? Què farem ara? 2)
Els que es queixen d'aquests resultats potser es pensen que als anys 70 i 80 del segle -i mil·lenni!- passat els joves eren majoritàriament indepes, que tothom parlava català, i que a les llibreries i quioscos només hi trobaves llibres i diaris escrits en la nostra llengua.

1)
1969. La llavors cap de govern, Golda Meyer, es desplaça a l'hotel King David de Jerusalem on està allotjat el violoncel·lista, director i compositor català Pau Casals. Casals ha de dirigir l'oratori El Pessebre, una peça escrita per ell mateix i amb lletra de Joan Alavedra. 2)
Quan Golda Meyer arriba a l'hotel s'abraça a Pau Casals, li agafa les mans i s'asseu al seu costat. Llavors, li lliura un pergamí que reconeix el mestre Pau Casals com a Ciutadà d'Honor, la més alta condecoració de l'Estat Israel.

1)
Fa molt de temps que escric sobre la guerra estat-govern i com aquesta s'ha intensificat a partir del procés independentista català que ha rebentat tots els consensos establerts durant la mal dita (i "maldita", que dirien en castellà) transició. 2)
Ja fa alguns anys que estic anunciant -a qui vulgui escoltar-me, evidentment- que és ara quan Espanya està fent la seva transició cap a una democràcia plena i com les forces reaccionàries -i franquistes- intenten torpedinar qualsevol canvi que els pugui desplaçar del poder.

1)
Miércoles 1 de noviembre de 2017
Puigdemont monta un show en Bruselas para pedir impunidad
El Mundo 2)
Miércoles 31 de enero de 2018
Puigdemont, en vía muerta
El Mundo

1)
Que ve l'extrema dreta!!! diuen ara alguns amb cara de por, laments i preguntes retòriques del tipus "com hem pogut arribar fins aquí?" Són els mateixos que quan ens enviaven els piolins a atonyinar-nos i la gent els encoratjava al crit de "a por ellos" dissimulaven i callaven 2)
Sí, ara alguns estan esparverats que aquesta colla de feixistes hagin entrat a les institucions. Els mateixos que curiosament no s'adonaven que l'extrema dreta estava infiltrada a la cúpula judicial i policial perquè no s'havia fet neteja durant la mal anomenada transició.

1)
El periodista @jordibarbeta escrivia fa unes setmanes a @elnacionalcat que "L’Estat espanyol mai estarà ben disposat a cedir a les bones el seu domini i no cal discutir que la seva superioritat militar sempre serà determinant. Aquesta opció la podem descartar perquè els 2)
els catalans sempre han estat un poble més comercial que conqueridor i pocs estan disposats a jugar-se la vida ni el patrimoni. Ja he escrit altres vegades que l’Estat està disposat a matar i els catalans, que no són tan rucs, s’estimen la vida. Això és més clar que l’aigua".

1)
Un mitjà de comunicació amb seu al nostre país s'ha adonat ara de l'existència d'una Operació [contra] Catalunya i que l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz hi estava implicat i involucrat des del 2012. Hi ha un cert tipus de periodisme que va amb molt de retard... 2)
Només afegir un apunt, per qui té mala memòria: Jorge Fernández Díaz va ser el ministre de les tanques a Melilla, el de la Camarga, el dels nou morts que van intentar creuar la frontera a Ceuta, el de les medalles a la verge, el de l'indult al fill de Tejero que es va reunir

1)
Que l'Estat espanyol actua d'aquesta manera ho sap tothom. Per això és encara més greu que certs polítics s'hagin aprofitat de les clavegueres de l'Estat per als seus interessos personals i/o de partit.

elpais.com/espana/2023-02… 2)
A Espanya la veritat s'imposa per dalt. Els mitjans unionistes -que són gairebé tots- poden assenyalar amb el dit el dissident i en base a relats artificials i/o inventats destruir reputacions. I això passa perquè hi ha un públic (i un votant) que consumeix aquests relats.