El meu pare va treballar a Borsa tota la vida, va començar a anar al Mercat Lliure de Valors als catorze anys -mai va dir que fos explotació infantil- i es va retirar abans de la reestructuració del 1988. (Es aquest senyor d'aquí -amb ma mare-) FIL sobre Borsa 👇 
Mon pare es va retirar per raons de salut, quan la Maria Àngels Vallvé -dona de l’Hortalà- es va fer càrrec de la cartera del Xavier Ribó -pare del Síndic- amb qui treballava mon pare-, qui havia heretat la clientela de Cambó. Tot quedava a casa en aquells temps.
Quan jo era petit a casa hi havia els anuaris de Foment, els quals jo devorava ajagut per terra buscant-hi les diferències entre les cotitzacions, els beneficis, i el número de treballadors de les cotitzades a Madrid i Barcelona. Era un hobby infantil com qualsevol altra, no?
La crisi del petroli i la mort del dictador varen fotre enlaire aquells mercats. La promesa de Jacques Delors de l’ingrés d’Espanya al Mercat Comú, va produir el desembarcament de inversió estrangera i Madrid va convertir-se en una plaça financera, perifèrica, però important
Com es que les Borses de Bilbao o Barcelona en varen quedar fora? La de Bilbao era mes aviat petiteta, però la de Barcelona déu n’hi do dels quartos que movia. Tot va anar a petar a Madrid a fi i efecte de crear una indústria financera del no res. Què va passar?
Tinc una sèrie de records al voltant del tema. Primer va venir el desprestigi de la Borsa de Barcelona -mon pare deia que tenia més amics a la Modelo que fora- amb el cas del despatx del Alejo Buxeres i el seu apoderat en Juanito Sempere.
La cosa va anar que el despatx estava compromès per molts més quartos dels que podia retornar, i els registres en aquella època anaven com anaven. Molta encaixada de mans i pocs papers. La sindicatura d’Agents va voler aturar el procés, però Mena i Villarejo van anar al coll.
Paral·lelament va esclatar el cas catalana, i tot el pollastre de l’Industrial de Catalunya, que venia a dir: “los catalanes quieren bancos para robar, favorecer a amistades catalanistas y al demonio”. Seria que el Central, el Banesto o l’Hispano eren basses d’oli.
Curiós: el règim del 78 només va passar factura de les irregularitats fiscals i les corrupteles empresarials a Catalunya. Mena i Villarejo (Pat Garret i Wyatt Earp) van acollonir a les famílies de tota la vida, plenes de merda fins les orelles i tots amb calers fora el país 🙄
En aquest context Madrid dona el cop d’estat financer, s’endú la Borsa, privatitza monopolis -posant les seves famílies al capdavant- i construeix una plaça financera vinculada al BOE abandonant poder fer de Barcelona una Zurich o una Frankfurt (per impossible de controlar)
Això si, tot aquest moviment va deixar Catalunya en mans de les Caixes -vinculades als partits- amb l’excepció del Sabadell. Aquest Banc va aguantar donant finançament industrial i comercial a les empreses mentre hi van manar els Monràs.
(Al final els Monràs van marxar i van deixar el Banc en mans del Oliu i CIA, que volien copiar el model de La Caixa: Retail, hipotecas i crèdits al consum. Un desastre pel món empresarial català, incapaç de capitalitzar-se i créxer a pulmó. Yloqueterondarémorena.)
En fi, que a Catalunya no hi ha ni mercat financer propi, ni bancs, ni mandangues. Els diners o operen fora, o es refugien en el totxo, o han de pactar les amistats a Madrid. Això si, van deixar les engrunes dels JJOO en mans del Samaranch i els partidets del oasi.
Abans els Ribó, els Buxeres, per fer negoci no havien d’allunyar-se massa de la Mansana de la discòrdia. A partir del 88 van haver de suportar haver de passar per les mans dels que havien estat els seus encarregats a la Villa y Corte, i no... no direm el nom de Voldemort.
La foto finish es que aquestes “purgues santificants ‘con la Ley en la mano” del Règim del 78 no són noves, la primera es va ser contra la burgesia catalana que va pactar amb Franco -no gaire entusiasta- que “abans de la guerra” eren republicans-. Com voleu que no siguin porucs?
Els van fer una causa general on tots eren sospitosos i tots tenien quelcom a amagar, i els van fotre la indústria financera. Impunement. Com faran ara amb tot el que puguin. Només ens quedarà vendre canyes als turistes si badem.
