Tal dia com avui de 1749 va tenir lloc la Gran Batuda, Gran Redada o Presó General contra els gitanos a Espanya. Un episodi gairebé desconegut per a la majoria, poc estudiat, gens ensenyat. I, gràcies a noves investigacions, ja podem saber quin impacte va tenir a #Figueres
Aquests dies hi haurà mil articles i fils molt interessants on s’hi expliqui què va ser la Gran Batuda. Va consistir en l’empresonament sorpressiu de tots els gitanos del regne amb l’objectiu del seu extermini durant el regnat de Ferran VI.
Un genocidi planificat i sistematitzat des dels preceptes il·lustrats que, justificant l’eliminació de la diferència, tenia com a objectiu acabar amb la presència gitana al regne d’Espanya.
L’operació va ser planificada en secret pel Marquès de l’Ensenada i va tenir lloc la nit del 30 de juliol de 1749 i la matinada del dia següent. L’exèrcit, amb l’ajuda de les autoritats locals, van detenir i empresonar a totes les persones identificables com a gitanes.
Entre 8.000 i 10.000 gitanos van ser reclosos i separats per sexe. Els varons de més de 7 anys van ser enviats a treballar com a esclaus a galeres, mentre que les dones van ser obligades a filar en institucions habilitades com a penal.Algunes estarien empresonades durant 16 anys.
Fins fa poc, l’escassetat d’estudis feia difícil saber quines van ser les conseqüències de la Presó General a #Figueres i a Catalunya en general. Però, de mica en mica, van sortint noves investigacions al respecte, jo em basaré en les de Manuel Martínez (@Manumar55) de 2019.
Però anem una mica enrere. Com s’ho van fer l’exèrcit i les autoritats per localitzar a totes les persones gitanes i arrestar-les de matinada? Cal tenir en compte que, llavors, la població gitana vivia sota un estricte control, vigilància i repressió...
Pel que fa a #Figueres, els gitanos tenien l’obligació de fixar la seva residència en un indret concret: el carrer dels Gitanos. Per ubicar-lo, l’any 1882, els propietaris van demanar un canvi al nomenclàtor i des de llavors es diu carrer de Tortellà.
A Catalunya,des de principis del segle XVIII, les autoritats van encarregar nombrosos censos especials de persones gitanes per garantir-ne el control i obligar-los a abandonar el caló, les vestimentes tradicionals, a sedentaritzar-se. En fi, a obligar-los a deixar de ser gitanos.
De fet, és sovint gràcies a aquests censos i als informes de control que sabem alguna cosa dels gitanos de #Figueres de principis de segle. I és que, quan es vol rescatar la seva història, et trobes que aquesta ha estat escrita pels seus botxins. Leblon:
No cal anar gaire lluny. Mireu els termes que utilitzava Eduard Rodeja a la seva “Història de Figueres” o a les “Notas Históricas” per justificar l’existència del carrer dels Gitanos:
I és que... amb quines fonts locals (periodístiques, administratives, judicials...) hauran de lidiar els investigadors dels pròxims segles per entendre les realitats dels gitanos figuerencs del segle XXI?
Tornant a la Gran Batuda... a #Figueres (i a tot Girona) aquesta va tenir lloc el 25 d’agost de 1749, gairebé un mes després que es produís a la resta del regne. En un sol dia, a la vila, es van detenir a 21 persones.
Gràcies a Martínez podem saber els noms, cognoms, destins i la duració de la pena de tots els empresonats per la Gran Redada a #Figueres:
Pareu atenció a la Margarita Locaya, la Maria Teresa Bohigas, o les Maria Àngela Escuder (mare i filla). Van estar 11 anys empresonades i esclavitzades sense haver comès cap delicte. Només per ser gitanes.
La Maria Àngela Escuder va entrar a la presó amb 3 anys i en va sortir amb 14. Només per ser gitana!
Ja que veig molta interacció... llegiu el treball d'en @Manumar55. Jo només he parlat de Figueres, però és que la llista que fa inclou totes les grans poblacions catalanes. És un treball importantíssim!
Sabeu a quin lloc de #Figueres es troba aquesta pintura?
Enmig del merder del #covid19, aprofito per obrir un petit fil d’històries i llegendes sobre la Pesta, Sant Roc, els Caputxins i Figueres👇👇👇
Ens remuntem al segle XVI. La Pesta –l'anomenàvem la Glànola- estava causant estralls sobre la comarca i delmant la seva població. El brot més violent va ser el de 1348, que els figuerencs el van anomenar popularment Mal Any Primer.
Per calendaris, sempre amb el figuerenc.
La por a la glànola va provocar grans mostres de devoció religiosa, motiu pel qual es van bastir algunes esglésies noves durant els anys següents a la comarca:
L'altre dia el company @fcampistol se m'avançava tirant un bon fil sobre el Carnestoltes de #Figueres del XIX però... anem una mica més enllà?
Aquí va una “història altra" sobre els carnavals figuerencs, disposicions, prohibicions i, sobretot, les seves resistències.
La notícia anterior és de 1997, quan l’Ajuntament feia oficial la suspensió temporal de la Rua Nocturna del carnaval figuerenc. Feia anys que es parlava de deslluïment a causa de les batalles d’esprais i d’escumes entre comparses:
Però per entendre el Carnestoltes de #Figueres cal anar indubtablement cap al XIX. Les cròniques parlen d’una celebració bestial a la qual la ciutat es llançava amb fúria i passió. Ho resumeix en Ferran al seu fil:
Algun expert en cabarets i similars a la sala? 💃 Segons wikipedia, els primers cabarets de l’estat van ser Els Quatre Gats (1897) i El Molino (1899) de Barcelona. Obro fil per parlar de la curiosa història de l’Entrebanch de #figueres : ⬇️⬇️⬇️
L’Entrebanch va obrir les seves portes l’any 1885 al carrer Muralla, cantonada amb Barceloneta. L’edifici havia estat seu del Casino Menestral. Probablement va ser el primer cabaret que es va obrir a tota Espanya.
Era un local distribuït en dues sales, una destinada a cafè i l'altre a teatre, on també actuaven artistes de varietats i s'hi oferien concerts. Fins i tot tenia un teatre d'autòmats instal·lat de manera permanent.
📕Heu llegit la novel·la Revolta, de Josep Pous i Pagès? M’agradaria
compartir algunes curiositats sobre els mistaires de #figueres en un fil:
Revolta és una de les primeres novel·les de l’escriptor modernista. Va ser escrita el 1905 i publicada l’any següent a Barcelona. Fins i tot va ser traduïda a l’alemany sota el títol “Gori der Rebell” el 1910. Fa poc, Adesaira la va reeditar.
Pels qui no l’hagin llegida, s’hi explica la història d’en Gori el Mistaire, un fabricant de mistos de Figueres que es nega a acceptar el monopoli de l’estat sobre el fòsfor i acaba perseguit per la llei.