Si jo estigués al lloc del President @KRLS, faria exactament el mateix. 1er. postulat polític: “Si el teu rival a les urnes vol fer-se l’hara-kiri, no el distreguis”. (enfillal) ara.cat/opinio/The-wal…
El vicepresident econòmic fent reverències en noces i batejos a Fainé mentre aquest lliura a Madrid les claus del símbol financer de Catalunya.
Un altre geni -alletat al Tripartit-, introduint l'islam a les aules per a recaptar el vot magrebí sense importar-li donar carnassa a l'extrema dreta. Una consellera de cultura que no sap ni contesta i una altra de Sanitat que no ha pogut gestionar pitjor una pandèmia.
Tota una ganga i una invitación a deixar que floreixi el crisantem d'Esquerra abans d’una comtessa electoral
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Ara sabreu tota la veritat i el significat de les paraules d’en Rufián encoratjant la confrontació entre la Catalunya Plena i la “Cataluña Nueva”, El vídeo comença quan li tocaven la botzina i no se n'anava ni amb salfumant; saludant com si fos la Reina d'Anglaterra [ENFILALL]
En aquell moment altres companys com en Chema Clavero, l'Antonio Baños i jo, desconeixíem les intencions de Junqueras. Vaig col·laborar a la promoció de Rufián confiant que era indepe. Més tard vam saber que era el tret de sortida de “l'eixamplamenta” per a combregar amb Comuns.
Primer objectiu: Ficar encara que fora amb calçador Rufian al Secretariat de l'ANC. Per a Junqueras va ser bufar i fer ampolles. La gent d'ERC, Súmate i Òmnum hi érem aleshores pel que calgués.
Aquest petit ENFILALL és dirigit especialment a @JuntsXCat, on hi ha gent que em fa patxoca i una altra no tant. Com en saben de lletra, suposo que ja estan al cas, però si parlem de la maltractada democràcia, més val que en sobri que no que en falti.
No sóc dels que utilitzen qualificatius gratuïts de caire pejoratiu, però estic en condicions d'afirmar -almenys presumptament-, que Espanya és un Estat amb metodologia feixista i el que ha estat el seu apèndix governamental a Catalunya (ERC), també. Vegem perquè:
Un dels elements clau per a l'èxit de la “contraoperació” Gàbia ha estat el mòvil geolocalizat d’en @JordiTurull -Secretari General del partit de l'Oposició-, del qual va desfer-se’n abans de pujar a l’Honda. Monotoritzat pel CNI? Per la Conselleria d'Interior de la Generalitat?
No sé si és el dia més apropiat, encara que penso que als que us pugui interessar aquest ENFILALL, no sou dels que estan ara mateix passejant-se amb el cotxe tocant la bocima i cridant: “soy español!” També em servirà a mi per abstreure'm una mica d'aquesta malaurada situació.
Tinc l'esperança que m'accepteu com un junqueròleg suficientment homologat. Em mou l’interès de fer palès el meu fonamentat desacord amb la gratuïta i reiterativa reivindicació de Junqueras: Estic segur que no és una bona persona; més aviat tot al contrari.
Ni per un moment penseu que Junqueras ha deixat de moure els fils. El titellaire està més atent que mai; Els té a tots penjats per l'ambició de poder o per la simple subsistència. Un dia ordena Rovira que parli d'unitat indepe i l'altre de l'enganyifa del "finançament singular".
Durant la meva vida, he tingut poc a veure amb la política (carrera professional, fora de CAT). En jubilar-me vaig voler compensar-ho i em vaig allistar a Súmate; (repte complicat). Vaig participar activament a les eleccions de JuntsxSí (per ERC). Em van enganyar (PETIT ENFILALL)
Tinc la ferma convicció que sense unitat no hi ha independència. Sigui per convicció o per estratègia. Junqueras no la vol. És per això que ha fet allò impossible perquè no es compleixi el requisit previ: la unitat de l'independentisme més enllà de la ideologia de cadascú.
Una de les coses que vaig poder constatar, és que Junqueras va pressionar amb vanes promeses la CUP, -en un moment que eren decisius-, perquè enviessin el President Mas "a la paperera de la història". Amb aquesta operació veia el camí obert per esdevenir el rei del mambo.
Carta oberta a @Esquerra_ERC (ENFILALL)
[lectura 5 minuts i escaig]
Malgrat les meves reiterades crítiques, ens seguim mútuament. Un servidor perquè us arribin els meus voluntariosos missatges i vosaltres per a tenir-me més o menys controlat. Normal; no és res pel qual avergonyir-se’n.
Alguns de vosaltres sabeu (entre d’altres Rufián o Lluís Salvadó), que el principi de la fi del nostre interromput idil·li -esquitxat d'infidelitats electorals per part meva-, es va produir el 2015. Just després de les eleccions de JuntsxSí. Abans havia estat votant d'ERC.
Agraït per l'acollida de l'anterior ENFILALL sobre el MHP Jordi Pujol i especialment a qui de manera respectuosa ha manifestat els seus dubtes que m'han valgut per mirar d’explicar-me millor en aquesta 2a. entrega
Pujol ve d'una tradició sociocristiana, en la qual la família és pedra angular. Em va emocionar veure com assumia tota la esponsabilitat, malbaratant un preuat patrimoni personal. Tot per protegir una família que al meu parer no era mereixedora d'aquest sacrifici.
Jordi Pujol és més indepe que cap dels polítics actuals. La primera lliçó d'un polític independentista és justament no presumir-ne gaire. No va fer el pas perquè no hi havia quòrum social. Quan tot va començar només hi havia 3 diputats que deien ser-ho.