1) Imagina una persona que va començar a treballar als cinc anys actuant damunt d'un escenari
Imagina que aquesta persona s'ha passat gairebé 70 anys de la seva vida voltant arreu del món per qüestions laborals i que ha pogut "gaudir" de la seva família en comptades ocasions
2) Imagina que aquesta persona va néixer en plena postguerra i que el seu pare es va passar anys a la presó per "rojo y separatista"
Imagina que aquesta persona va haver de marxar a l'estranger perquè li era impossible desenvolupar el seu talent en una dictadura assassina
3) Imagina tot això en un ambient de misèria, fam i de derrota humiliant
Imagina que aquesta persona era, a sobre, dona, republicana, independentista i artista
Imagina aquesta persona, com tantes altres, a qui prohibien parlar la seva llengua
4) Imagina que aquesta persona es va haver de casar per marxar de casa i que tot va acabar tot com el rosari de l'Aurora
Imagina que amb el temps aquesta persona va començar a quedar aïllada i a viure en el seu món
5) Imagina també que aquesta persona va arribar a tenir un èxit descomunal a fora i a ser pràcticament una desconeguda a casa seva
Imagina que aquesta persona ho ha donat tot per la seva feina que era al mateix temps la seva passió i raó de viure
6) Imagina que aquesta persona per qüestions d'edat va perdent facultats i memòria
Imagina que l'edat és impecable i ens resta a tots facultats
Imagina que els seus èxits ja no es recorden
Imagina que avui aquesta persona ha rebut un regal
7) Imagina també que aquest regal d'avui és la reedició en CD d'un dels seus discos que va gravar als anys 70: les partites per a piano número 1 i 2 de J. S. Bach
Imagina que aquestes partites de Bach han estat publicades avui per primera vegada en CD
8) Imagina que algú avui ha anat a veure aquesta persona amb el CD per fer-li un regal
Imagina que aquesta persona és esquerpa, egocèntrica, excèntrica, de tracte impossible, de curta memòria, dura com una pedra, de personalitat complexa i amb els sentiments com glaçons
9) Imagina que avui li han portat el CD amb les partites de Bach
Imagina com el posava al reproductor
Imagina com s'ha assegut a la butaca
I imagina quan s'ha sentit a ella mateixa tocant com s'ha enfonsat, plorat i desencaixat
10) Imagina-t'ho
Imagina l'escena
Pots?
11) Aquesta tarda tots hem quedat en silenci davant l'escena i la immensitat d'una partita de Bach de música de fons. Fins i tot els meus "escaterets" han preferit no dir res
Veure un tros de gel desfent-se no passa sovint
Veure com s'activen els records impressiona molt
i 12)
Hi ha coses que costen d'entendre si no tens en compte la història personal de cadascú
Hi ha coses que només la música pot despertar
Hi ha sentiments que només la música pot fer aflorar
I hi ha coses que pensaves que no veuries mai
Això també és la vida, amics...
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) -Yak-42 (2003): 75 morts
-Atemptat 11M: 193 morts
-Metro de València (2006): 43 morts
-Gota freda a València (2024) 140 morts (i pujant)
Afegim el Prestige, la gestió de la Covid-19 per part de la presidenta de Madrid Isabel Ayuso (7.291 morts)...
2) Totes aquestes desgràcies tenen un nexe en comú, i és que la gestió política a càrrec del Partit Popular ha estat desastrosa i nefasta. Zero responsabilitats, manca de previsió i nul·la empatia per les víctimes. I sempre amb el suport de la premsa de la caverna.
3) La gestió del PP és nefasta. Quan els treus de la unidad, la lengua común i els toros no hi ha més discurs. De fet, és un partit "a la contra" que res té a veure amb la dreta democràtica europea. Ho he escrit en moltes ocasions: quin és el projecte d'Espanya per als espanyols?
1) La cerimònia d'obertura dels JJOO no deixa de ser el reflex d'un moment concret de la història d'una ciutat i la seva projecció al món. Per a mi, la de Barcelona 92 sempre anirà lligada a la creativitat i originalitat, i la de Londres, a la seva cultura esdevinguda universal.
2) La de Rio, en canvi, va ser un espectacle multicultural mentre que la de Beijing era la carta de presentació d'un nou imperi que s'obre al món. La de Tòquio, un jeroglífic indesxifrable per als occidentals; i la d'ara, la de París, una aposta arriscada per la diversitat.
3) Les cerimònies d'obertura d'uns Jocs Olímpics poden agradar més o menys, però totes mostren -encara que sigui de manera inconscient- el nervi d'una ciutat.
La pregunta és si aquest tarannà es manté en el temps o no. Crec -opinió personal- que si ara es repetissin els JJOO a
1) Les campanyes de la infàmia organitzades per @Esquerra_ERC contra els germans Maragall o el ninot d'Oriol Junqueras penjat d'un pont se suposa que era per carregar-li el mort a @JuntsXCat, el teu adversari polític i amb qui en principi havies de fer la independència del país.
2) Per tant, tot allò que deien alguns de la "unitat estratègica" entre les forces independentistes per tal de tenir un govern "fort" per combatre la repressió era una presa de pèl. L'objectiu era precisament el contrari, fer impossible la unitat entre partits independentistes.
3) Mentre @Esquerra_ERC reclamava "unitat estratègica", hi havia un sector del partit, conegut com "la B", que enviava mariachis per actuar davant la seu de @JuntsXCat o llençava bitllets falsos tractant de corrupta la presidenta @LauraBorras davant del tribunal que la jutjava.
1) Catalunya porta reclamant el concert econòmic des de fa dècades (es digui concert econòmic, pacte fiscal o finançament singular). Dubto que precisament ara el candidat socialista prometi un concert econòmic per poder dirigir una Generalitat sense pràcticament competències.
2) Recordo que l'expresident de la Generalitat, el també socialista José Montilla, va dir l'any 2010 que Espanya seria "inviable" amb un concert econòmic per a Catalunya. Montilla va dir això essent president de la Generalitat i amb @Esquerra_ERC i Iniciativa al govern català.
3) La gent té poca memòria, i els catalans sembla que tenim una especial tendència a esborrar el nostre passat recent com a mecanisme d'autodefensa. Però la història és la que és i no la podem obviar ni canviar. Aquí, al nostre país, va haver-hi dos governs tripartits.
1) @Esquerra_ERC i @JuntsXCat formen govern de coalició. Un dels socis, concretament els juntaires, demana al president republicà @perearagones que se sotmeti a una moció de confiança, i aquest respon cessant el vicepresident @jordiPuignero precisament per pèrdua de confiança.
2) Al mateix temps que @jordiPuignero és cessat, el president republicà @perearagones confia que @JuntsXCat continuï al govern ja que valora positivament la feina realitzada el darrer any. Però els juntaires estan enfadats i fan una reunió per decidir si continuen o no al govern.
3) Mentre @JuntsXCat debat si es manté al govern o no, apareixen tres mariachis a la seu del partit i entonen "La cucaracha". Ara s'ha sabut que qui els envia és @Esquerra_ERC, el partit que cessa el fins llavors vicepresident @jordiPuignero però que al mateix temps insisteix per
1)
Anys 80. El secretari general d'Esquerra Republicana, Joan Hortalà, abandona el partit i amb un grup d’antics militants funda Esquerra Catalana (EC) el 1989. Quatre anys més tard, EC s'incorpora i es dilueix dins de la Convergència de Jordi Pujol i Miquel Roca.
2)
Anys 90. El secretari general d'ERC, Àngel Colom, abandona la formació republicana i junt amb Pilar Rahola i un grup de militants funden el Partit per la Independència (PI) el 1996. El PI es dissol el 1999 i Colom i part de la direcció s'incorpora a Convergència.
3) Dècada 2000-2010. Joan Carretero funda Reagrupament, i Uriel Bertran crea Solidaritat Catalana, que obté representació a les eleccions catalanes de 2010. Tots dos provenen d'Esquerra Republicana i són crítics amb els pactes tripartits.