La desobediència de l'Estat espanyol als dictamens de l'ONU que demanen alliberar els presos polítics és un escàndol majúscul, que fa encara més ignominiosa la possible inhabilitació del president @QuimTorraiPla per demanar exactament el mateix.
En aquest fil explic les claus:
L'Estat i l'unionisme han intentat desacreditar els dictamens dient que qui els fa és poc més que un grup d'amics.
La veritat és que és l'òrgan competent de l'ONU per analitzar possibles detencions il·legals dels estats.
No n'hi ha cap altre.
El logo dels informes és eloqüent:
Tot i que suposadament els dictamens no tenien cap valor, el govern del PSOE va impugnar-los i va intentar que la petició d'alliberar Cuixart, Sànchez, Junqueras, Forn, Rull, Romeva i Bassa fos revocada.
Ningú no ho ha explicat, però aquesta impugnació d'Espanya va ser rebutjada:
Espanya és l'únic estat europeu que té peticions de l'ONU per alliberar persones detingudes il·legalment segons el dret internacional. I no les compleix.
Entre els estats que han complert els dictamens de l'ONU sobre detencions arbitràries:
Togo, Qatar, Mauritània, Panamà, Nicaragua, Venezuela, Iran, Xina, Gabon, Tunísia, Corea, Egipte i Congo.
Però no hi ha l'Espanya de @PSOE i @Podemos.
Aquest és el nivell.
[Fins aquí el fil]
Actualització del fil (6/6):
L’altre argument per desacreditar el dictamen del Consell de Drets Humans de l’ONU és dir que la Generalitat ha donat diners a aquest organisme.
El que no expliquen és que Espanya també en dona: concretament 10 vegades més. Aquest 2020, 1,7 milions.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Alguns m’heu preguntat què fa que un partit siga d’extrema dreta. La resposta és molt senzilla: un partit d’extrema dreta és el que més s’assembla a un altre partit d’extrema dreta.
I els que tenim a Catalunya són idèntics als que hi ha a la resta d’ Europa.
M’explic:👇🏻
(1/9)
A Europa s’ha convingut a classificar així els partits xenòfobs. Podríem fer servir una altra definició? Sí, però no és una qüestió d’opinió. Que us agradi o no el seu discurs és irrellevant.
El que penseu vosaltres o jo no canviarà les categories generalment acceptades.
(2/9)
Si us identificau amb el que diuen i fan els partits d’extrema dreta europeus, i us molesta aquesta etiqueta perquè té connotacions negatives, podeu deixar de llegir aquí. No us puc ajudar. Ni la definició ni la connotació negativa que la història li ha donat no canviaran.
L’amnistia és impossible de blindar si per blindar entenem obligar els jutges a aplicar-la immediatament sense possibilitat de qüestionar-la al TC o al TJUE. Ho il·lustra perfectament una de les esmenes que han presentat tots els partits per separat.
Ho explic tot seguit:
(1/9)👇🏻
El text original deia que l’entrada en vigor de la llei implicava “ope legis” (automàticament, en terminologia jurídica) l’aixecament immediat de qualsevol mesura cautelar, incloses les ordres de detenció o presó. Això, com deia, tots els partits ja han acordat eliminar-ho.
(2/9)
El redactat original, en què la llei deixava sense efecte decisions judicial vigents sense cap intervenció dels tribunals que les havien pres, era massa agosarat. Era molt fàcil qüestionar que una mesura així fos compatible amb l’estat de dret i la separació de poders.
(3/9)
Avui n’@AgustiColomines centra correctament el debat sobre l’amnistia.
Segons ell, acceptar l’amnistia és assumir la derrota i intentar refer-nos per tornar-ho a intentar algun dia.
El plantejament és sincer i coherent, però té dos greus problemes:
(1/8)👇🏻 vilaweb.cat/noticies/amnis…
Ell diu:
“Partim d’una cosa que no entenem: vam perdre. A veure si ens ho posem al cap.”
Si acceptam la premissa, les conclusions són irrefutables. Però no només no argumenta aquest diagnòstic sinó que ens renya als que en discrepam obertament.
L’1O no va ser una victòria?
(2/8)
Fa una setmana ocupàrem els carrers reivindicant la nostra victòria contra l’Estat.
Tots sabem (almenys ho dic fa anys) que, per molt que diguin, ERC i PDCAT es varen instal·lar en el marc mental de la derrota quasi l’endemà mateix de l’1O. Això explica la seua estratègia.
(3/8)
Avui que ja no hi ha tant de soroll electoral, us propòs de "reflexionar" sobre els muntatges policials i els atestats manipulats a la carta.
Tots recordareu que el 19 de gener es va fer la manifestació contra la cimera Sánchez-Macron, que havia d'exhibir la pau autonòmica.
(1/5)
Potser també recordareu que diverses persones vàrem ser agredides pels @mossos, tot i que no hi va haver cap incident rellevant. De fet, als informes policials sobre les mobilitzacions d'aquell dia es destaca que no hi va haver cap detingut. Tampoc no es va denunciar ningú.
(2/5)
La cosa va donar un gir previsible quan vaig fer públic que denunciaria l'agent que em va agredir. De sobte, l'agent agressor fa un informe propi identificant-me a mi com l'únic autor dels incidents. Això fa que s'ampliï l'atestat i m'acusin de resistència i desobediència.
(3/5)
La raó per la qual la sentència és una victòria total, rotunda, és al paràgraf 125.
Diu que la persecució com a “grup objectivament identificable” el podem acreditar amb el dictamen del Grup de Treball de l’ONU.
Si voleu saber per què hem guanyat per 9 a 0, seguiu el fil:
(1/11)
Llarena va fer 7 preguntes, una d’elles triple. La majoria estaven redactades per induir el TJUE a respondre que sí, però eren plenes de paranys. Va aconseguir enredar l’Advocat General però no al TJUE, que a la sentència respon amb un “Sí, però”.
Repassem-les ràpidament:
(2/11)
1 a 0.
A la pregunta 1, Llarena preguntava si es podia denegar el lliurament d’una persona per causes previstes a la llei belga però no a la llei europea.
El TJUE li respon que la llei belga és perfectament coherent amb la llei europea.
Primera plantofada.
Llarena ha tornat a fer de Llarena. És a dir, ha fet política com sempre.
Comprant la derogació de la sedició li fa la campanya al PP. “El PSOE ha desarmat l’Estat contra l’independentisme”, diran.
Neutralitzant la reforma de la malversació li fa mal al PSOE i a ERC.
Fil (1/5)👇🏻
Admetre la derogació de la sedició no redueix la pressió repressiva. La derogació no beneficia els principals condemnats ja indultats, ni els exiliats (que mai no els extradiran per sedició), ni altra gent pendent de judici (no n’hi ha).
La campanya del PP és barata, doncs.
(2/5)
Mantenint la malversació agreujada neutralitza l’objectiu del pacte ERC-PSOE. Cap líder actiu (Juqueras, Turull) no quedarà sense inhabilitació (malversació són més anys que sedició, no menys).
I seguirà desfilant gent per la presó, com Jové, Salvador i els del Jutjat 13.
(3/5)