Segons l'últim informe anual que va presentar el club (19-20 encara es desconeix) el Barça tenia una despesa esportiva de 671M€ (525M€ salaris + 146M€ amortitzacions) sobre uns ingressos de 990M€. Això representava un 67,8% del pressupost. La Lliga marca un límit del 70%. 🔽
El pressupost de la temporada 2019-2020 preveia una despesa en salaris de 507M€ (amortitzacions a part) sobre uns ingressos de 1.047M€ que no s'han arribat a assolir pel Covid. L'estimació de pèrdues en ingressos del propi Barça, a falta de confirmació oficial, és d'uns 154M€.
Per tant, si els ingressos han passat dels 1.047M€ previstos a 893M€ i les amortitzacions es mantenen en un % similar la despesa esportiva d'aquesta temporada ha sigut de 617M€, un 69% dels ingressos. Fregant el límit. D'aquí la rebaixa salarial que van demanar a la plantilla.
De cara a la 2020-21 els ingressos baixaran encara més i l'actual directiva del Barça vol pressupostar 800M€. Una despesa esportiva de 600M€ sobre aquests 800M€ suposaria un 75% dels ingressos. Implicaria sancions. Per això el Barça està alliberant jugadors a la desesperada.
Sense Arthur, Rakitic, Luis Suárez, Arturo Vidal i Semedo el Barça s'estalviarà 58M€ en salaris. O una part d'aquests 58M€ perquè Pjanic cobra més que Arthur i els altres marxen cobrant una part important del salari. A més, els 16M€ de Coutinho aquest any es paguen sencers.
Com a mínim el Barça necessita rebaixar el cost esportiu a 560M€, el 70% exacte de 800M€ d'ingressos. És a dir, uns 57M€ respecte a la temporada passada. Queden per sortir Umtiti, Rafinha, Junior Firpo i Todibo, que suposarien un estalvi màxim de 23M€ si no marxen cobrant.
Només amb aquestes dades s'explica la política esportiva del Barça aquesta temporada. I té molt més d'econòmica que d'esportiva. No vull ni imaginar-me com seria si no hi hagués vot de censura i eleccions a la cantonada.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Trobo un error l'estripada de Laporta contra el Madrid perquè és del que més es parlarà en comptes del que veritablement importa:
1) Hi ha factures detallades dels serveis prestats. Es van pagar per transferència bancària, apareixen als comptes i es van declarar a Hisenda. 🔽
2) No hi ha un patró d'cultació propi del que comet una activitat delictiva.
3) La pròpia Agència Tributària admet que no pot provar que els pagaments hagin servit per influir en els resultats. La pròpia RFEF admet que Negreira no tenia capacitat per influir en el resultats.
4) Tot apunta a que no existeix cap delicte de corrupció esportiva.
5) En la hipòtesi de l'administració deslleial que va prenent força a la Fiscalia el Barça és una víctima de persones físiques o entitats privades que s'han beneficiat a ells mateixos, no al club.
Us vaig prometre un fil sobre Martin Braithwaite el dia que rescindís amb el Barça i aquí el teniu. 🔽
Braithwaite va fitxar pel Barça un 20 de febrer de 2020, en circumstàncies excepcionals, fora de termini per la lesió de llarga duració de Dembelé, i a base de mentides i enganys, assegurant que acceptava un rol de substitut provisional i que no posaria cap problema per marxar.
Durant 3 estius Braithwaite ha incomplert la seva paraula rebutjant múltiples ofertes per sortir del Barça amb excuses variades: 1er perquè es veia amb cor d'aconseguir minuts, després perquè li havia costat molt arribar a l'elit i només volia marxar a un club de prestigi similar
Absolutament tothom que té contacte amb Jordi Alba o el seu entorn assegura que no té cap intenció de sortir del Barça i que està molt emprenyat de que el club l'intenti col·locar.
Ja us dic jo que si continúa de suplent i no va al Mundial serà ell el que reclami sortir al gener.
Que Jordi Alba no vegi com seria de positiu aquest moviment per a la seva carrera em demostra que viu més aferrat al seu ego que a la realitat.
Per a ell tot serien avantatges i, en canvi, ho viu com una putada que li estan fent.
1. Mantindria el seu sou 2. Tindria més minuts i protagonisme 3. Jugaria a una lliga més pausada on podria explotar les seves virtuts ofensives i estaria més protegit en defensa 4. Es tornaria a sentir una estrella 5. Tindria més opcions d'anar al Mundial
Si Robert Martínez acaba fitxant pel Barça bona part de l'afició ràpidament s'entusiasmarà amb ell. És un home educat, elegant, poliglota, amb discurs, carismàtic, fins i tot seductor. En això (i estèticament) té punts en comú amb Guardiola. Però aquí s'acaben les similituds. 🔽
Robert Martínez presumeix d'haver sigut un pioner introduint la possessió al futbol anglès amb el Swansea i el Wigan però la seva evolució com a entrenador ens parla d'un home que se n'ha anat desmarcant fins a especialitzar-se en el contraatac.
Escollir entre Bob Martínez i Xavi és una decisió molt rellevant perquè marca un punt d'inflexió en el camí que vol prendre el Barça en el futur. Per cert, els que diuen que el problema de Xavi és que vol controlar-ho tot haurien de saber que Robert Martínez és exactament igual.
Que Laporta digués abans del partit de Cadis que al Barça no es pot permetre el derrotisme i que Piqué i Sergi Roberto insistissin en això mateix després del partit demostra que dins del club encara queden anticossos al discurs ploramiques i perdedor de Koeman. 🔽
Però de poc servirà si el malalt segueix amb febre perquè una grip mal curada és molt perillosa i cada partit que es perdi o s'empati amb Koeman a la banqueta anirà sumant adeptes a la causa de que no es pot fer més i del "realisme". És un discurs dissenyat expressament per això.
Aquesta negativitat i nul·la autocrítica anirà fent metàstasi fins a apoderar-se del Barça, tornant al victimisme històric que sempre el sobrevola. I si el Barça vol ser gran en el futur com ho ha sigut especialment els darrers +30 anys això no s'ho pot permetre.
En 3 partits amb el PSG Messi no ha pogut marcar i ja té conflictes amb Pochettino. Griezmann gaudeix de la total confiança de Simeone però porta 3 partits desaparegut com al Barça. A Sevilla la temporada passada flipaven del nivell amb el que va arribar Rakitic a l'estiu. 🔽
Arthur ha perpetuat a la Juventus els motius que el van portar a sortir del Barça. Arturo Vidal va trigar un parell de mesos a entrar a la rotació de l'Inter. Tots estan patint o han patit les conseqüències de passar uns anys a una cultura malalta com la del vestidor del Barça.
Una cultura de la qual tenim constants advertències del jugadors que marxen. Malcom des de San Petesburg va explicar que li estava costant adaptar-se a l'exigència física del Zenit perquè al Barça entrenaven 40 o 50 minuts diaris com a molt.