1) L'exministre Jorge Fernández Díaz està imputat per l'operació Kitchen. La pregunta és: i per què precisament ara? Les clavegueres de l'estat fa anys que funcionen a tota màquina, i és conegut per tothom el seu modus operandi: Interior filtra a El Mundo/OK Diario/El Español/El
2) Confidencial una informació falsa, uns quants periodistes fan la feina bruta de redactat i finalment, uns partits polítics (cas Ada Colau a Barcelona) se n'aprofiten. Només un cec o algú fanatitzat no podia veure/creure que tota la merda acusatòria era totalment inventada.
3) Per tant, torno al principi: per què precisament ara? Jorge Fernández Díaz ja no pinta res, ni al govern ni al partit. Cospedal tampoc. Villarejo és a la presó. Sí, molt bé, es demostrarà el que tothom ja sabia de feia temps, que són una colla de degenerats i uns desgraciats.
4) Per tant, per què ara? Doncs perquè l'objectiu final és Pablo Casado. I Casado diu que serà impecable... fins que ell també en quedi esquitxat. O potser no hi era en Casado durant l'època de Jorge Fernández Díaz? No tenia cap responsabilitat? Segur?
5) Casado ha fet fora Álvarez de Toledo per prevenció. Feijóo va guanyar per golejada a Galícia, la FAES (Aznar-Toledo) va perdre per derrota humiliant a Euskadi. Feijóo guanya amb perfil moderat, amagant les sigles del PP i, a sobre, no es va posicionar mai per substituir Rajoy.
6) Per tant, Feijóo és un home net, ponderat, moderat, sense vinculacions amb el PP de Madrid, sense cap lligam amb el PP de Cospedal... I sí, amb alguna foto al costat d'un "narco" filtrada per Soraya quan sonava que Feijóo es podia posicionar per a la carrera successòria. Res!
7) Sí, l'operació Kitchen serà un gran espectacle mediàtic que ja fa anys que dura, que esquitxarà a exaltcàrrecs populars, que Rajoy en sortirà amb alguna esgarrinxada, on la merda sortirà per tot arreu i que impossibilitarà a Pablo Casado tirar endavant.
8) Afegeixo un altre escenari. Si es convoquen unes noves eleccions generals i el PP perd, seria la tercera derrota de Pablo Casado. Inassumible per al partit i per a ell mateix. Per tant, o Casado plega com a víctima col·lateral de la Kitchen, o perquè perd de nou les eleccions.
9) I a partir d'aquí, què? Feijóo al capdavant del PP, perfil moderat, Vox a l'extrema dreta i Podemos a l'extrema esquerra. Els dos grans partits units en la reforma de la constitució i grans consensos estatals. Monarquia callada (el pare ha marxat, el fill és millor que calli).
10) (Sí, Felipe VI és millor que calli perquè si no es publicarà que tenia comptes corrents amb el seu pare i haurà de marxar cap a Mònaco. Amb tot, vendrà cara la seva pell i és possible que estigui tan mal aconsellat que vulgui plantar cara fins i tot quan l'estat l'abandoni).
11) És la gran operació d'estat. Amb Casado no es pot parlar ni negociar (ni tan sols la renovació del CGPJ), és un ultra amb peus de fang. Feijóo, en canvi, és l'home que pot centrar el partit i, per tant, arribar a grans acords amb el PSOE quan aquest estigui lliure de Podemos.
12) Feijóo és un guanyador, i Casado un perdedor. L'operació Kitchen acabarà de rematar l'actual cúpula dirigent que és successora de Rajoy & Co. I per això mateix es va posar Pablo Iglesias al CNI. Recordeu aquest fil que vaig escriure el 25 de març?
1) Que el Partit Popular és un cau de corrupció ho sap tothom; que darrere les clavegueres de l'Estat hi havia el govern d'un tal M. Rajoy també se sabia; que tots els suposats informes d'investigació que han aparegut aquests darrers anys és merda periodística també és conegut.
2) Que M. Rajoy és un corrupte se sap; que la majoria de mitjans de comunicació han mentit és una certesa; que partits com C's i Manuel Valls i llistes antiindepes com les que ara manen en algunes cambres de comerç han rebut diners i informació també se sospita de fa temps.
3) Que Alícia Sánchez-Camacho, Victoria Álvarez i Método 3 són claveguera és força clar; que periodistes han arruïnat reputacions i han practicat el xantatge és conegut; que SCC està finançada per fons reservats és sabut; que l'alta judicatura està podrida és una evidència.
1) 2020
Decenas de ex altos mandos retirados del Ejército español lanzan amenazas en un chat: "No queda más remedio que empezar a fusilar a 26 millones de hijos de puta". "No quiero que estos sinvergüenzas pierdan las elecciones. No. Quiero que se mueran todos y toda su estirpe".
2) 3 noviembre. 39 altos mandos retirados de la XIX promoción de la Fuerza Aérea envían una carta al Presidente del Parlamento EU, David Sassoli advirtiendo de "la desintegración de la democracia" y que cesen los ataques a la monarquía, al poder judicial y a la lengua castellana.
3) 10 noviembre. Los 39 oficiales militares envían también una carta a la Zarzuela "preocupados por la situación de deterioro en la que se encuentra nuestra Nación, a la que un día juramos defender (...) y reafirmar la total lealtad a nuestro Jefe Supremo de las Fuerzas Armadas".
1) "L'independentisme perd suport entre els catalans més joves", diuen els titulars de la premsa, i afegeixen: entre els mil·lennistes (27 a 42 anys) i la generació Z (16 26) la preferència és l'statu quo automòmic. I hi ha qui es posa les mans al cap: i ara què? Què farem ara?
2) Els que es queixen d'aquests resultats potser es pensen que als anys 70 i 80 del segle -i mil·lenni!- passat els joves eren majoritàriament indepes, que tothom parlava català, i que a les llibreries i quioscos només hi trobaves llibres i diaris escrits en la nostra llengua.
3) La nostàlgia sovint s'acompanya d'una idealització del passat, ja sigui en part per ignorància, en part per conformisme, en part per mala fe. El nostre passat era llustrós; en canvi, en el present actual tot és desfeta, derrota, desil·lusió i conformisme. Segur que és així?
1) 1969. La llavors cap de govern, Golda Meyer, es desplaça a l'hotel King David de Jerusalem on està allotjat el violoncel·lista, director i compositor català Pau Casals. Casals ha de dirigir l'oratori El Pessebre, una peça escrita per ell mateix i amb lletra de Joan Alavedra.
2) Quan Golda Meyer arriba a l'hotel s'abraça a Pau Casals, li agafa les mans i s'asseu al seu costat. Llavors, li lliura un pergamí que reconeix el mestre Pau Casals com a Ciutadà d'Honor, la més alta condecoració de l'Estat Israel.
3) El diumenge 24 d'agost de 1969, Casals dirigeix la The Israel Broadcasting Symphony Orchestra i els Kibbutz Choirs que interpreten El Pessebre en anglès. Pau Casals, que té 92 anys, només dirigeix -i assegut- la segona part del concert. L'oratori esdevé un clam per la pau.
1) Fa molt de temps que escric sobre la guerra estat-govern i com aquesta s'ha intensificat a partir del procés independentista català que ha rebentat tots els consensos establerts durant la mal dita (i "maldita", que dirien en castellà) transició.
2) Ja fa alguns anys que estic anunciant -a qui vulgui escoltar-me, evidentment- que és ara quan Espanya està fent la seva transició cap a una democràcia plena i com les forces reaccionàries -i franquistes- intenten torpedinar qualsevol canvi que els pugui desplaçar del poder.
3) El tres d’octubre de 2017 es produeix una mena de cop d’estat del règim del 78 en què les tres potes d’aquest (Felipe VI, Guàrdia Civil i alta judicatura amb el suport de part de l’Íbex35 que té en nòmina alguns mitjans de comunicació) agafa les regnes del poder.