1) L'exministre Jorge Fernández Díaz està imputat per l'operació Kitchen. La pregunta és: i per què precisament ara? Les clavegueres de l'estat fa anys que funcionen a tota màquina, i és conegut per tothom el seu modus operandi: Interior filtra a El Mundo/OK Diario/El Español/El
2) Confidencial una informació falsa, uns quants periodistes fan la feina bruta de redactat i finalment, uns partits polítics (cas Ada Colau a Barcelona) se n'aprofiten. Només un cec o algú fanatitzat no podia veure/creure que tota la merda acusatòria era totalment inventada.
3) Per tant, torno al principi: per què precisament ara? Jorge Fernández Díaz ja no pinta res, ni al govern ni al partit. Cospedal tampoc. Villarejo és a la presó. Sí, molt bé, es demostrarà el que tothom ja sabia de feia temps, que són una colla de degenerats i uns desgraciats.
4) Per tant, per què ara? Doncs perquè l'objectiu final és Pablo Casado. I Casado diu que serà impecable... fins que ell també en quedi esquitxat. O potser no hi era en Casado durant l'època de Jorge Fernández Díaz? No tenia cap responsabilitat? Segur?
5) Casado ha fet fora Álvarez de Toledo per prevenció. Feijóo va guanyar per golejada a Galícia, la FAES (Aznar-Toledo) va perdre per derrota humiliant a Euskadi. Feijóo guanya amb perfil moderat, amagant les sigles del PP i, a sobre, no es va posicionar mai per substituir Rajoy.
6) Per tant, Feijóo és un home net, ponderat, moderat, sense vinculacions amb el PP de Madrid, sense cap lligam amb el PP de Cospedal... I sí, amb alguna foto al costat d'un "narco" filtrada per Soraya quan sonava que Feijóo es podia posicionar per a la carrera successòria. Res!
7) Sí, l'operació Kitchen serà un gran espectacle mediàtic que ja fa anys que dura, que esquitxarà a exaltcàrrecs populars, que Rajoy en sortirà amb alguna esgarrinxada, on la merda sortirà per tot arreu i que impossibilitarà a Pablo Casado tirar endavant.
8) Afegeixo un altre escenari. Si es convoquen unes noves eleccions generals i el PP perd, seria la tercera derrota de Pablo Casado. Inassumible per al partit i per a ell mateix. Per tant, o Casado plega com a víctima col·lateral de la Kitchen, o perquè perd de nou les eleccions.
9) I a partir d'aquí, què? Feijóo al capdavant del PP, perfil moderat, Vox a l'extrema dreta i Podemos a l'extrema esquerra. Els dos grans partits units en la reforma de la constitució i grans consensos estatals. Monarquia callada (el pare ha marxat, el fill és millor que calli).
10) (Sí, Felipe VI és millor que calli perquè si no es publicarà que tenia comptes corrents amb el seu pare i haurà de marxar cap a Mònaco. Amb tot, vendrà cara la seva pell i és possible que estigui tan mal aconsellat que vulgui plantar cara fins i tot quan l'estat l'abandoni).
11) És la gran operació d'estat. Amb Casado no es pot parlar ni negociar (ni tan sols la renovació del CGPJ), és un ultra amb peus de fang. Feijóo, en canvi, és l'home que pot centrar el partit i, per tant, arribar a grans acords amb el PSOE quan aquest estigui lliure de Podemos.
12) Feijóo és un guanyador, i Casado un perdedor. L'operació Kitchen acabarà de rematar l'actual cúpula dirigent que és successora de Rajoy & Co. I per això mateix es va posar Pablo Iglesias al CNI. Recordeu aquest fil que vaig escriure el 25 de març?
1) -Yak-42 (2003): 75 morts
-Atemptat 11M: 193 morts
-Metro de València (2006): 43 morts
-Gota freda a València (2024) 140 morts (i pujant)
Afegim el Prestige, la gestió de la Covid-19 per part de la presidenta de Madrid Isabel Ayuso (7.291 morts)...
2) Totes aquestes desgràcies tenen un nexe en comú, i és que la gestió política a càrrec del Partit Popular ha estat desastrosa i nefasta. Zero responsabilitats, manca de previsió i nul·la empatia per les víctimes. I sempre amb el suport de la premsa de la caverna.
3) La gestió del PP és nefasta. Quan els treus de la unidad, la lengua común i els toros no hi ha més discurs. De fet, és un partit "a la contra" que res té a veure amb la dreta democràtica europea. Ho he escrit en moltes ocasions: quin és el projecte d'Espanya per als espanyols?
1) La cerimònia d'obertura dels JJOO no deixa de ser el reflex d'un moment concret de la història d'una ciutat i la seva projecció al món. Per a mi, la de Barcelona 92 sempre anirà lligada a la creativitat i originalitat, i la de Londres, a la seva cultura esdevinguda universal.
2) La de Rio, en canvi, va ser un espectacle multicultural mentre que la de Beijing era la carta de presentació d'un nou imperi que s'obre al món. La de Tòquio, un jeroglífic indesxifrable per als occidentals; i la d'ara, la de París, una aposta arriscada per la diversitat.
3) Les cerimònies d'obertura d'uns Jocs Olímpics poden agradar més o menys, però totes mostren -encara que sigui de manera inconscient- el nervi d'una ciutat.
La pregunta és si aquest tarannà es manté en el temps o no. Crec -opinió personal- que si ara es repetissin els JJOO a
1) Les campanyes de la infàmia organitzades per @Esquerra_ERC contra els germans Maragall o el ninot d'Oriol Junqueras penjat d'un pont se suposa que era per carregar-li el mort a @JuntsXCat, el teu adversari polític i amb qui en principi havies de fer la independència del país.
2) Per tant, tot allò que deien alguns de la "unitat estratègica" entre les forces independentistes per tal de tenir un govern "fort" per combatre la repressió era una presa de pèl. L'objectiu era precisament el contrari, fer impossible la unitat entre partits independentistes.
3) Mentre @Esquerra_ERC reclamava "unitat estratègica", hi havia un sector del partit, conegut com "la B", que enviava mariachis per actuar davant la seu de @JuntsXCat o llençava bitllets falsos tractant de corrupta la presidenta @LauraBorras davant del tribunal que la jutjava.
1) Catalunya porta reclamant el concert econòmic des de fa dècades (es digui concert econòmic, pacte fiscal o finançament singular). Dubto que precisament ara el candidat socialista prometi un concert econòmic per poder dirigir una Generalitat sense pràcticament competències.
2) Recordo que l'expresident de la Generalitat, el també socialista José Montilla, va dir l'any 2010 que Espanya seria "inviable" amb un concert econòmic per a Catalunya. Montilla va dir això essent president de la Generalitat i amb @Esquerra_ERC i Iniciativa al govern català.
3) La gent té poca memòria, i els catalans sembla que tenim una especial tendència a esborrar el nostre passat recent com a mecanisme d'autodefensa. Però la història és la que és i no la podem obviar ni canviar. Aquí, al nostre país, va haver-hi dos governs tripartits.
1) @Esquerra_ERC i @JuntsXCat formen govern de coalició. Un dels socis, concretament els juntaires, demana al president republicà @perearagones que se sotmeti a una moció de confiança, i aquest respon cessant el vicepresident @jordiPuignero precisament per pèrdua de confiança.
2) Al mateix temps que @jordiPuignero és cessat, el president republicà @perearagones confia que @JuntsXCat continuï al govern ja que valora positivament la feina realitzada el darrer any. Però els juntaires estan enfadats i fan una reunió per decidir si continuen o no al govern.
3) Mentre @JuntsXCat debat si es manté al govern o no, apareixen tres mariachis a la seu del partit i entonen "La cucaracha". Ara s'ha sabut que qui els envia és @Esquerra_ERC, el partit que cessa el fins llavors vicepresident @jordiPuignero però que al mateix temps insisteix per
1)
Anys 80. El secretari general d'Esquerra Republicana, Joan Hortalà, abandona el partit i amb un grup d’antics militants funda Esquerra Catalana (EC) el 1989. Quatre anys més tard, EC s'incorpora i es dilueix dins de la Convergència de Jordi Pujol i Miquel Roca.
2)
Anys 90. El secretari general d'ERC, Àngel Colom, abandona la formació republicana i junt amb Pilar Rahola i un grup de militants funden el Partit per la Independència (PI) el 1996. El PI es dissol el 1999 i Colom i part de la direcció s'incorpora a Convergència.
3) Dècada 2000-2010. Joan Carretero funda Reagrupament, i Uriel Bertran crea Solidaritat Catalana, que obté representació a les eleccions catalanes de 2010. Tots dos provenen d'Esquerra Republicana i són crítics amb els pactes tripartits.