i 4)
Podria posar centenars d'exemples de la guerra entre estat (monarquia/alta judicatura/guàrdia civil) i el govern que fa mesos que dura. Però tothom tranquil, recordeu que jo no n'encerto mai ni una...
1) Rodalies és el símbol perfecte de la gestió del @govern actual: retards constants, incidències diàries, caos, falta d’inversió i ningú assumint responsabilitats reals. Milers de persones arribant tard cada dia a la feina o a les aules.
2) El famós “traspàs” continua sent més propaganda que realitat. La Generalitat dóna la cara, però el control continua repartit entre Renfe, Adif i Madrid. Resultat: usuaris desesperats i servei col·lapsat. I a sobre, els usuaris tornarem a pagar per un servei que no funciona.
3) Habitatge: lloguers disparats, compra impossible per als joves i expulsió de famílies dels centres urbans. Molta regulació, molts anuncis… però la realitat és que cada vegada costa més viure dignament a Catalunya.
1)
Comunicat de la Casa Real del 18 (!) de juliol 1978: "Hoy se conmemora el aniversario del Alzamiento Nacional que dio a España la victoria contra el odio y la miseria, la victoria contra la anarquía, la victoria para llevar la paz y el bienestar a todos los españoles. 👇
2)
Surgió el Ejercito, la escuela de virtudes nacionales, y a su cabeza el generalísimo Franco, forjador de la gran obra de regeneración".
Aquest comunicat de la Casa Real, mai desmentit, dóna una idea del que ha estat la transició espanyola.
Transició? Quina transició?
3) La mateixa nit del cinc de gener de 1977 es dissol el franquista Tribunal de Orden Público (TOP) i es crea la Audiencia Nacional (AN). 10 dels 16 jutges que havien tingut plaça titular al TOP són posteriorment nomenats magistrats de la Audiencia Nacional i del Tribunal Suprem.
1) A la sortida de l'estació de rodalies del Passeig de Gràcia aturo un taxi i li demano que em porti si us plau al carrer Aribau xamfrà Diagonal. Per culpa de rodalies arribo tard a una reunió important i per això he decidit agafar un taxi, per arribar el més ràpid possible.
2) Pujo i el taxista ni entén el català i amb prou feines el castellà. El pobre home inicia el recorregut pendent del GPS que mira a través d'una pantalleta de mòbil. No sap per on va; a cada cantonada, quan estem aturats davant d'un semàfor en vermell treu el cap per la finestra
3) per llegir el nom que hi ha a la placa de la cantonada. Li pregunto que com pot ser que no sàpiga on és el carrer Aribau, i em diu que s'ha embolicat, que li sap greu. Li dic que aturi el taxímetre, pago i baixo. Evidentment, arribo tard a la reunió però encara hauria estat
1) Quan les empreses juguen a fer política poden sortir-ne escaldades. És el que va passar amb Freixenet. Qui era el seu president, Josep Lluís Bonet, es va mostrar partidari de l'aplicació de l'article 155 i va defensar que "el govern espanyol ha jugat net en tot moment".
2) Sí, ho heu llegit bé: Josep Lluís Bonet deia que el govern de Mariano Rajoy, el més corrupte de la història amb més de 3.700 casos comptabilitzats durant el període 2000-2020 i l'ús de les clavegueres de l'Estat contra rivals polítics (inclosos els catalans) havia jugat net!
3) Bonet, també president de la Cambra de Comerç d’Espanya, va defensar l'aplicació del 155, però abans del 2017 es va mostrar disposat a liderar un front econòmic contra Podemos perquè un pacte entre Pablo Iglesia i Pedro Sánchez "no convé a Espanya".
1)
Detenido el jefe de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF) en Madrid por vínculos con el narcotráfico. En el registro de su domicilio se encontraron 20 millones de euros escondidos en una pared y casi otro millón en su despacho de la Jefatura Superior de Policía.
2)
La mujer del jefe de la UDEF en Madrid, también policia nacional, fue detenida así como la cuñada, que tenía decenas de licencias de VTC para dar cobertura a la trama y blanquear dinero.
3)
El jefe de la UDEF detenido en Madrid podría tener ocultos otros 27 millones de euros en dinero negro en una segunda residencia y más de 15 millones invertidos en criptomonedas.
1) "Ésser català no és gens fàcil" és el títol d'un dels llibres de l'escriptor i periodista Rossend Llates. Crec que si Llates encara fos viu (va morir l'any 1973) hauria pogut escriure una segona part titulada "Ésser català encara és una mica més difícil en un país de bojos".
2) He pensat en Rossend Llates, perseguit pels franquistes, després d'haver llegit la piulada dels d'Aliança Catalana que feliciten als d'Alternativa per Alemanya (AfD), el partit més extremista de l'eurocambra, pels resultats obtinguts a les darreres eleccions alemanyes.
3) Que un partit català que assegura que declararà "unilateralment la independència i la defensarem fins expulsar definitivament l’Estat espanyol de Catalunya" doni suport a un partit neonazi alemany i, per tant, hereu d'aquells que van bombardejar Gernika o van col·laborar