i 4)
Podria posar centenars d'exemples de la guerra entre estat (monarquia/alta judicatura/guàrdia civil) i el govern que fa mesos que dura. Però tothom tranquil, recordeu que jo no n'encerto mai ni una...
1) És un molt bon amic meu i ens coneixem des de l'escola. des de que érem petits. L'empresa tira milles, i junt amb el seu soci es guanyen prou bé la vida. No són rics, però viuen bé. Ara fa pocs dies vam dinar junts i em va explicar una història que em va deixar de pedra.
2) El meu amic i el seu soci van tancar un acord molt satisfactori amb un grup d'empresaris alemanys. Tots estaven molt contents, van aconseguir allò que ara se'n diu un win-win. Amb el seu soci van decidir convidar els alemanys -sis en total- a sopar per tal de celebrar l'acord.
3) L'empresa del meu amic és a Barcelona , i els alemanys estaven allotjats en un cèntric hotel de la capital catalana. Per tant, el més fàcil era buscar un bon restaurant al centre per a comoditat de tots plegats. El meu amic en va triar un de bo i de certa anomenada.
1) El relat dels principals mitjans de comunicació de cara a les eleccions del #12M era clar: enquestes i sondejos anunciant una folgada victòria del PSC de Salvador Illa. La resta de partits, sobretot els indepes, a anys llum del PSC i sense opcions reals de poder formar govern.
2) L'objectiu que es persegueix en aquests casos és doble: establir el marc mental que el PSC guanya sobradament (per sobre dels 40 diputats) i desmobilitzar els rivals per tal que no vagin a votar "perquè no servirà de res i perdreu el temps".
3) També, i per evitar problemes de darrera hora, Salvador Illa no vol menjar-se les seves paraules com va haver de fer @jaumecollboni. Illa ja va anunciar que "el PSC no vetará a nadie en posibles pactos tras el #12M
1) Que el Partit Popular és un cau de corrupció ho sap tothom; que darrere les clavegueres de l'Estat hi havia el govern d'un tal M. Rajoy també se sabia; que tots els suposats informes d'investigació que han aparegut aquests darrers anys és merda periodística també és conegut.
2) Que M. Rajoy és un corrupte se sap; que la majoria de mitjans de comunicació han mentit és una certesa; que partits com C's i Manuel Valls i llistes antiindepes com les que ara manen en algunes cambres de comerç han rebut diners i informació també se sospita de fa temps.
3) Que Alícia Sánchez-Camacho, Victoria Álvarez i Método 3 són claveguera és força clar; que periodistes han arruïnat reputacions i han practicat el xantatge és conegut; que SCC està finançada per fons reservats és sabut; que l'alta judicatura està podrida és una evidència.
1) 2020
Decenas de ex altos mandos retirados del Ejército español lanzan amenazas en un chat: "No queda más remedio que empezar a fusilar a 26 millones de hijos de puta". "No quiero que estos sinvergüenzas pierdan las elecciones. No. Quiero que se mueran todos y toda su estirpe".
2) 3 noviembre. 39 altos mandos retirados de la XIX promoción de la Fuerza Aérea envían una carta al Presidente del Parlamento EU, David Sassoli advirtiendo de "la desintegración de la democracia" y que cesen los ataques a la monarquía, al poder judicial y a la lengua castellana.
3) 10 noviembre. Los 39 oficiales militares envían también una carta a la Zarzuela "preocupados por la situación de deterioro en la que se encuentra nuestra Nación, a la que un día juramos defender (...) y reafirmar la total lealtad a nuestro Jefe Supremo de las Fuerzas Armadas".
1) "L'independentisme perd suport entre els catalans més joves", diuen els titulars de la premsa, i afegeixen: entre els mil·lennistes (27 a 42 anys) i la generació Z (16 26) la preferència és l'statu quo automòmic. I hi ha qui es posa les mans al cap: i ara què? Què farem ara?
2) Els que es queixen d'aquests resultats potser es pensen que als anys 70 i 80 del segle -i mil·lenni!- passat els joves eren majoritàriament indepes, que tothom parlava català, i que a les llibreries i quioscos només hi trobaves llibres i diaris escrits en la nostra llengua.
3) La nostàlgia sovint s'acompanya d'una idealització del passat, ja sigui en part per ignorància, en part per conformisme, en part per mala fe. El nostre passat era llustrós; en canvi, en el present actual tot és desfeta, derrota, desil·lusió i conformisme. Segur que és així?
1) 1969. La llavors cap de govern, Golda Meyer, es desplaça a l'hotel King David de Jerusalem on està allotjat el violoncel·lista, director i compositor català Pau Casals. Casals ha de dirigir l'oratori El Pessebre, una peça escrita per ell mateix i amb lletra de Joan Alavedra.
2) Quan Golda Meyer arriba a l'hotel s'abraça a Pau Casals, li agafa les mans i s'asseu al seu costat. Llavors, li lliura un pergamí que reconeix el mestre Pau Casals com a Ciutadà d'Honor, la més alta condecoració de l'Estat Israel.
3) El diumenge 24 d'agost de 1969, Casals dirigeix la The Israel Broadcasting Symphony Orchestra i els Kibbutz Choirs que interpreten El Pessebre en anglès. Pau Casals, que té 92 anys, només dirigeix -i assegut- la segona part del concert. L'oratori esdevé un clam per la pau.