1) El president @QuimTorraiPla és inhabilitat per la maquinària de l'estat. Convocatòria d'eleccions amb un sol objectiu: que l'independentisme perdi la majoria absoluta i no pugui formar govern. Com a molt, que un sol partit indepe entri al govern, però com el soci irrellevant.
2) Si l'independentisme perd el govern això suposa:
-taula de diàleg finiquitada. Ja no cal parlar amb ningú
-Pedro Sánchez pot acabar la legislatura tranquil sense haver de fer concessions als indepes ni "rendiciones de Pedralbes"
-Pedro Sánchez desarticula discurs PP, VOX i C's
3) -Els socis de govern de Pedro Sánchez ja no viuen en la incomoditat d'haver de parlar de "democràcia" cada vegada que la justícia espanyola se salta la llei contra els indepes
-Pedro Sánchez cohesiona govern i parla "dels temes que realment preocupen als espanyols"
4) -El discurs monarquia/república queda desarticulat i Felipe VI se salva pels pèls. Ara ja no pot ni venir a Catalunya, però en cas que l'independentisme perdi el govern no dubteu ni un moment que FVI tornarà amb tots els honors i arropat per les noves autoritats catalanes.
5) -Sense indepes al govern català, Pedro Sánchez pot convocar unes noves eleccions generals quan la pandèmia ja hagi passat. D'aquesta manera provoca la tercera derrota de Pablo Casado i la substitució d'aquest pel gallec Feijóo. Grans consensos entre els dos grans partits,
6) -Sense un govern indepe la qüestió catalana queda tancada a la UE. "Quan vostès tinguin majoria tornin i en parlem", ens diran...
-Sense govern indepe els mitjans públics quedaran sota la batuta de l'unionisme; per tant, exiliats i presos polítics desapareixeran del mapa.
7) -Per tal que l'independentisme no torni mai més governar Catalunya és possible que el propera objectiu sigui il·legalització de la CUP. Ja es va intentar a les eleccions del 21-12 però no hi van ser a temps. Sense la CUP difícilment l'independentisme obtindrà majoria absoluta
8) -Les baralles entre @Esquerra_ERC i @JuntsXCat pot provocar que part de l'independentisme es quedi a casa i, per tant, perdi la majoria absoluta. D'aquesta manera l'unionisme pot dir que l'independentisme va a la baixa i que la ciutadania recupera el seny. Autoliquidació.
9) Fa temps que alguns avisem. L'Estat espanyol té agenda pròpia, i aquesta passa per eliminar l'independentisme de les institucions catalanes. I sense indepes al govern no hi ha independència encara que els carrers siguin sempre nostres. A Escòcia hi haurà nou referèndum perquè
10) els independentistes són al govern. I això mateix va passar al Quebec, i les repúbliques bàltiques van iniciar els seus processos d'autodeterminació quan els independentistes van arribar al poder. Per tant, l'agenda política de l'Estat és molt clara, en aquest sentit.
11) Si l'independentisme polític no ha vist la jugada de l'Estat vol dir que no està capacitat per governar. I per molt que algunes patums quedin per dinar al restaurant del port de Vilanova (tot se sap) si no arriben a acords majoritaris entre ells hauran venut el país.
12) A l'estat se li en fot la pandèmia i les morts que pugui provocar la Covid-19 (ja s'està veient a Madrid). Si perdem el govern, l'independentisme recularà 10 anys de cop i els governants actuals hauran traït una generació que literalment s'ha partit la cara pel país.
i 13)
Potser ja toca que els partits polítics independentistes comencin a actuar amb sentit d'estat, maduresa política i visió estratègica. Potser ja toca, perquè l'Estat té una agenda propia molt clara i aquí sembla que alguns encara estiguin caçant mosques a canonades.
Salut!
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) -Yak-42 (2003): 75 morts
-Atemptat 11M: 193 morts
-Metro de València (2006): 43 morts
-Gota freda a València (2024) 140 morts (i pujant)
Afegim el Prestige, la gestió de la Covid-19 per part de la presidenta de Madrid Isabel Ayuso (7.291 morts)...
2) Totes aquestes desgràcies tenen un nexe en comú, i és que la gestió política a càrrec del Partit Popular ha estat desastrosa i nefasta. Zero responsabilitats, manca de previsió i nul·la empatia per les víctimes. I sempre amb el suport de la premsa de la caverna.
3) La gestió del PP és nefasta. Quan els treus de la unidad, la lengua común i els toros no hi ha més discurs. De fet, és un partit "a la contra" que res té a veure amb la dreta democràtica europea. Ho he escrit en moltes ocasions: quin és el projecte d'Espanya per als espanyols?
1) La cerimònia d'obertura dels JJOO no deixa de ser el reflex d'un moment concret de la història d'una ciutat i la seva projecció al món. Per a mi, la de Barcelona 92 sempre anirà lligada a la creativitat i originalitat, i la de Londres, a la seva cultura esdevinguda universal.
2) La de Rio, en canvi, va ser un espectacle multicultural mentre que la de Beijing era la carta de presentació d'un nou imperi que s'obre al món. La de Tòquio, un jeroglífic indesxifrable per als occidentals; i la d'ara, la de París, una aposta arriscada per la diversitat.
3) Les cerimònies d'obertura d'uns Jocs Olímpics poden agradar més o menys, però totes mostren -encara que sigui de manera inconscient- el nervi d'una ciutat.
La pregunta és si aquest tarannà es manté en el temps o no. Crec -opinió personal- que si ara es repetissin els JJOO a
1) Les campanyes de la infàmia organitzades per @Esquerra_ERC contra els germans Maragall o el ninot d'Oriol Junqueras penjat d'un pont se suposa que era per carregar-li el mort a @JuntsXCat, el teu adversari polític i amb qui en principi havies de fer la independència del país.
2) Per tant, tot allò que deien alguns de la "unitat estratègica" entre les forces independentistes per tal de tenir un govern "fort" per combatre la repressió era una presa de pèl. L'objectiu era precisament el contrari, fer impossible la unitat entre partits independentistes.
3) Mentre @Esquerra_ERC reclamava "unitat estratègica", hi havia un sector del partit, conegut com "la B", que enviava mariachis per actuar davant la seu de @JuntsXCat o llençava bitllets falsos tractant de corrupta la presidenta @LauraBorras davant del tribunal que la jutjava.
1) Catalunya porta reclamant el concert econòmic des de fa dècades (es digui concert econòmic, pacte fiscal o finançament singular). Dubto que precisament ara el candidat socialista prometi un concert econòmic per poder dirigir una Generalitat sense pràcticament competències.
2) Recordo que l'expresident de la Generalitat, el també socialista José Montilla, va dir l'any 2010 que Espanya seria "inviable" amb un concert econòmic per a Catalunya. Montilla va dir això essent president de la Generalitat i amb @Esquerra_ERC i Iniciativa al govern català.
3) La gent té poca memòria, i els catalans sembla que tenim una especial tendència a esborrar el nostre passat recent com a mecanisme d'autodefensa. Però la història és la que és i no la podem obviar ni canviar. Aquí, al nostre país, va haver-hi dos governs tripartits.
1) @Esquerra_ERC i @JuntsXCat formen govern de coalició. Un dels socis, concretament els juntaires, demana al president republicà @perearagones que se sotmeti a una moció de confiança, i aquest respon cessant el vicepresident @jordiPuignero precisament per pèrdua de confiança.
2) Al mateix temps que @jordiPuignero és cessat, el president republicà @perearagones confia que @JuntsXCat continuï al govern ja que valora positivament la feina realitzada el darrer any. Però els juntaires estan enfadats i fan una reunió per decidir si continuen o no al govern.
3) Mentre @JuntsXCat debat si es manté al govern o no, apareixen tres mariachis a la seu del partit i entonen "La cucaracha". Ara s'ha sabut que qui els envia és @Esquerra_ERC, el partit que cessa el fins llavors vicepresident @jordiPuignero però que al mateix temps insisteix per
1)
Anys 80. El secretari general d'Esquerra Republicana, Joan Hortalà, abandona el partit i amb un grup d’antics militants funda Esquerra Catalana (EC) el 1989. Quatre anys més tard, EC s'incorpora i es dilueix dins de la Convergència de Jordi Pujol i Miquel Roca.
2)
Anys 90. El secretari general d'ERC, Àngel Colom, abandona la formació republicana i junt amb Pilar Rahola i un grup de militants funden el Partit per la Independència (PI) el 1996. El PI es dissol el 1999 i Colom i part de la direcció s'incorpora a Convergència.
3) Dècada 2000-2010. Joan Carretero funda Reagrupament, i Uriel Bertran crea Solidaritat Catalana, que obté representació a les eleccions catalanes de 2010. Tots dos provenen d'Esquerra Republicana i són crítics amb els pactes tripartits.