URGENT.
La informació que ara exposarem ha d'arribar al màxim de persones abans de diumenge a les 19 hores. Ara mateix hi ha una història en marxa i el seu desenllaç depèn de les persones que llegeixin i comparteixin aquesta informació.
Aquesta història té una PART VISIBLE i una PART OCULTA.
Primer explicarem la part que es veu: una candidatura per un premi.
És una història que no crida gaire l’atenció. Aquí s’explica:
No sembla res de l’altre món, oi? De fet, és probable que per a molts, sigui la primera vegada que llegiu el nom d’Iñaki Rivera. Iñaki és professor de la UB, doctor en Dret ‘cum laude’. Mireu: ub.edu/ospdh/ca/prese…
Com sempre que es convoca un premi hi ha diverses candidatures. En aquest cas n’hi ha 3 i la gent pot participar i votar telemàticament per la seva candidatura preferida. Aquí podeu veure la pàgina de votació: apdhe.org/poll/votacion-…
També, com passa sempre en aquests casos, les organitzacions que impulsen les diferents candidatures i la gent compromesa amb una lluita concreta, conviden a votar per la candidatura en la qual estan implicats. Sobre la candidatura d’Iñaki:
Però a banda de la "competició", tothom entén que uns premis de Drets Humans, apleguen lluites totes necessàries i imprescindibles. Més enllà dels resultats, del que es tracta és d'impulsar i reconèixer lluites. Ni guanyadors ni perdedors.
Explicat tot això, ara entrem a LA PART OCULTA I FOSCA d’aquesta història. La candidatura de l’Iñaki està pràcticament empatada amb una candidatura que fa una GRAN TASCA de denúncia de la nefasta gestió a les residències durant la COVID.
Insistim: tant la lluita pels DDHH representada per l’Iñaki com la lluita per unes residències dignes, són IMPRESCINDIBLES. Però aquí està passant una cosa que no té res a veure amb cap de les dues lluites. Atenció:
Al llarg dels anys, la feina de l'Iñaki denunciant fets molt greus que passen a les presons, li ha comportat enemics molt poderosos: Consellers de Justícia, ministres de l'Interior i mitjans de comunicació del poder i sindicats.
Malgrat les crítiques, Iñaki i els seus van seguir fent feina. Però l'any 2018 l'ofensiva va passar al terreny judicial i Iñaki va començar a patir una veritable persecució als jutjats.
Aquesta persecució va desfermar una allau de suports cap a l'Iñaki. Entre ells, la del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, òrgan estatutari d'informació al Parlament de Catalunya:
Per acabar d'empitjorar la situació, Iñaki es va implicar en la defensa dels drets dels presos polítics del procés…
la qual cosa li va comportar encara més pressió, també per part de la premsa espanyolista, que va dedicar-li uns quants “reportatges”.
La qüestió és que per a tots aquests grups que tenen al punt de mira l'Iñaki, la possibilitat que se li atorgui un premi sobre Drets Humans seria un cop molt dur per la seva persecució. I per això s'han organitzat per impedir-ho. Com?
D'ençà que es va conèixer la candidatura de l'Iñaki, diversos perfils de sindicats de presons, i de propaganda ultra, han mostrat un sobtat interès pel tema de les residències.
Diem "sobtat interès" perquè, fins ara, la "lluita" d'aquests perfils en l'àmbit de les residències era nul·la. De fet, veient certs missatges, sembla que la campanya no és ben bé en favor de les residències sinó en contra de l'Iñaki.
És a dir: no és una campanya en favor d’una de les lluites pels DDHH candidates al premi sinó en contra d’una d’elles. I el pitjor: una campanya impulsada per un col·lectiu que està sota la lupa per haver comès violacions de DDHH.
Així, una votació que hauria de ser una festa dels DDHH, guanyi qui guanyi, s'ha convertit en un terreny de batalla on participen els persegueixen defensors de DDHH. Una persecució que ha estat denunciada per instàncies internacionals:
La candidatura de l’Iñaki ha rebut a les últimes hores suports molt transversals a Catalunya, d’arreu l’Estat i el món. Veure aquí: dropbox.com/s/1fvdq718366c…
Òbviament, i per sort, també hi ha molta gent implicada en la candidatura de les residències. Però és evident que
l'empat és provocat per una acció que res té a veure amb la defensa dels DDHH sinó al contrari. Una maniobra que perverteix el mateix objectiu d'uns premis que es fan a favor dels diversos DDHH però en cap cas en contra de cap d'ells.
Des d'@OctuvreCAT convidem a la participació en aquesta votació popular VOTANT PER QUALSEVOL DE LES CANDIDATURES. Creiem que totes les lluites pels DDHH són IMPRESCINDIBLES. Però justament per això
cal exposar a la llum maniobres de sectors d'ultradreta que tenen com a objectiu afeblir, silenciar i perseguir lluitadors pels DDHH. Voteu el que vulgueu i estarà bé. Però amb informació. Aquí teniu l'enllaç per votar: apdhe.org/poll/votacion-…
Per acabar, aquí hi ha un enllaç amb la història que acabem d’explicar. Si coneixes algú que no tingui Twitter, li pots enviar aquest enllaç: octuvre.cat/que-corri-aban…
Gràcies per la vostra atenció!
L’equip d’@OctuvreCAT.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
BONA TARDA!
FIL DE TWITTER:
A octuvre vam acabar la setmana passada amb la despesa militar als pressupostos PSOE/Podemos. Comencem igual. Algú dirà: "com es repeteixen els d'octuvre". Doncs si: ens repetim i ho seguirem fent.
1) Insistim perquè els pressupostos de PSOE/Podemos destinen 2.342M€ a Programes Especials" d'Armament (PEA). Alguns exemples del total dedicat a PEA.
(via @CentreDelas)
2) Insistim perquè els grans mitjans de comunicació controlats per la banca dediquen infinitats d'hores fer d'altaveu partidista (especialment de la dreta i la ultradreta) mai troben el moment de parlar del tema.
🔴🔴🔴
Last Thursday we mentioned that we would work on a video explaining the role of the newspaper El País regarding “the Russian Plot.” But during the documentation process we have discovered something we would like to explain.
The images of police brutality on October 1st had an enormous impact on public opinion regarding Spain’s image globally. The most prestigious media in the world were extremely straight forward and blunt:
Faced with this P.R. disaster, over the hours that followed, the Foreign Minister, Alfonso Dastis, attempted to convince people, by any means necessary, that the images were ‘fake news’. Here are some of the attempts … quite unsuccessful, I might add.
ATENCIÓN
El jueves pasado dijimos que nos poníamos a trabajar en un vídeo explicando el papel de El País en “la trama rusa”. Estamos trabajando. Pero durante el proceso de documentación ha pasado una cosa que os queremos contar.
Las imágenes de la violencia policial del 1-O hicieron un mal enorme a la imagen internacional de España ante las opiniones públicas alrededor del mundo. Los medios más prestigiosos del mundo fueron muy contundentes.
Ante este desastre el ministro de Exteriores, Alfonso Dastís, se pasó los días siguientes intentando por todos los medios hacer creer que las imágenes del 1-O eran 'fake news'. Aquí algunos de estos intentos (Bastante fallidos, por cierto).
🔴🔴🔴ATENCIÓ
Dijous passat vam dir que ens posàvem a treballar en un vídeo explicant el paper d’El País en el tema de "la trama russa". Estem treballant-hi. Però durant el procés de documentació ha passat una cosa que us volem explicar.
Les imatges de la violència policial de l'1-O van fer un mal enorme a la imatge internacional d'Espanya davant les opinions públiques d'arreu del món. Els mitjans més prestigiosos del món van ser molt contundents:
Davant aquest desastre el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, es va passar els següents dies intentant, per tots els mitjans, fer creure que les imatges de l’1-O eren 'fake news'. Aquí alguns d'aquests intents (bastant fallits, per cert).
Bon dia! Les notícies sobre la pandèmia van a tota velocitat: restriccions, estat d'alarma, toc de queda... Però aquesta velocitat, de vegades, fa que no parem prou atenció a fets que tenen moltíssima importància. Fem un #FilOctuvreUrgent.
Comencem amb una data: 13 de març de 2020.
Aquell dia el MHP @quimtorraipla va demanar poder limitar l'entrada a Catalunya des d'altres comunitats autònomes amb aquestes paraules:
Aquell dia, les dades disponibles indicaven que a Catalunya hi havia 316 casos "probables i confirmats" mentre que a Madrid hi havia 1990. Així ho recollia l'Informe Núm. 9 del 13 de març de 2020 del Ministerio de Sanidad.
Molta gent pregunta on trobar aquesta cançó que surt al final del nostre vídeo sobre Marchena.
Us expliquem:
La lletra de la cançó, com bé explica Jordi Cuixart, és d'Apel·les Mestres, "La cançó dels invadits" (Flors de Sang, Barcelona, Bonavia i Duran Impressors, 1917).
Fa un temps, a @VilaWeb, Jaume Reyner explicava la història -poc coneguda- d'aquest poema que ha esdevingut un crit de llibertat arreu del món. blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=272…