Spoiler: El divendres 4 s'informarà obertament de la campanya contra FUSIONS BANCÀRIES.
Us avancem el text del manifesto:
-fil llarg-
No a la fusió Caixabank-Bankia
Les persones i entitats sota signants ens oposem rotundament a aquesta fusió perquè allunya la possibilitat
2. d’una banda pública, disminueix la competència a l’augmentar la concentració bancària, incrementa la inestabilitat del sistema financer, empitjora les condicions per als usuaris, destrueix ocupació, redueix l’obra social, disminueix el control social i desconnecta aquestes
3. entitats encara més dels seus territoris originaris.
La creació d’un oligopoli bancari, similar a l’elèctric i al de carburants, amb unes 2-3 empreses que controlin el mercat, és un fet que provoca, entre altres efectes negatius, comissions desorbitades, empitjorament del
4. crèdit,i el perillósxantatge d’unes entitats “massa grans per caure”.
Ja a la passada crisi, la destrucció de las caixes d’estalvi va complir el vell i anhelat objectiu de la banca privada. Les caixes recollienmés de la meitat dels estalvis, invertien preferentment en els
5. seus territoris i dedicaven una partimportant dels beneficis a l’obra social. Molts d’aquests territoris i Comunitats Autònomes han perdut autonomia financera per recolzar projectes estratègics locals, etc.
La crisi de 2008 va originar-se per les pràctiques de risc del sector
6. financer privat i el rescat va implicar a tot el sector, no pas com falsament es difon, només a les Caixes.
Primer “banqueritzaren” les Caixes, ocasionant errades que després portaren a un rescat del que finalment va beneficiar-se la banda privada, que les va rebre sanejades
7. i regalades. En altres casos, foren obligades a sortir a Borsa i, en pocs anys, han perdut més de la meitat del seu valor.
Aquest projecte de fusió CaixaBank-Bankia, i altres que seguiran, aprofundeixen en la negativa línia de la concentració. D’aquesta manera, queda
8. l’Estat espanyol com una excepció a Europa, sense un sector públic a la banca. Els estats més desenvolupats, com Alemanya, Holanda, França, etc.,mantenenentorndel 50% dels recursos del país en caixes d’estalvi, cooperatives de crèdit i altres entitats públiques.
Es necessita
9. una banca pública a diferents nivellsque sigui referència en el tracte als seus clients. També per a minimitzar la pràctica habitual de l’activitat privada, amb el repartiment de dividends, que minven la solvència i augmenten el risc que les crisis financeres siguin més
10. freqüents i devastadores. A l’ensems, es destinen remuneracions desmesurades per a l’elit bancària.
El conjunt de l’Estat i cadascun dels seus territoris necessita que no se desviï gran part de la inversió cap als mercats financers, abandonant l’economia real del petit
11. teixit productiu.
S’ha d’evitar l’exclusió financera de les capes més febles de la població, evitant els abusos que pateixen els seus usuaris i reduint el cobrament de comissions excessives en comptes bancaris sense retribució.
Denunciem, també, que en aquesta fusió no
12. s’han defensat els interessos de l’Estat. Malgrat que aquest posseeix el 61,8% de la propietat de Bankia, va abandonar des del començament la seva obligació d’actuar com una banda pública. La perspectiva de la seva venda i la seva negativa gestió va facilitar els baixos
13. beneficis i una forta caiguda de la cotització de l’acció, deixant-la en un 25,48% de la seva valoració real per actius i presència en el mercat. Usar aquest únic criteri ara és una greu cessió del diner de tothom.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Targeta de dèbit de prepagament MASTER-CARD de la Cooperativa ETICAT
Aqui us presentem una prova gràfica, encara preliminar.
US EXPLIQUEM: En l'assemblea fundacional de la cooperativa de consum, serveis i de 1r grau @europees que farem a La Lleialtat Santsenca el 12 de -FIL-
2. desembre informarem del projecte de portar a Catalunya quelcom que una coooperativa belga ja ha implantat amb força èxit:
Es tracta de que els socis de la Cooperativa disposin d'una TARGETA DE DÈBIT DE PRECÀRREGA, per la qual per cada pagament que fan, 0.05 € van destinats
3. a finançar una ONG o entitat de caire social (Pot ser inclús de caire polític endependentista, al seu moment) que el soci ha escollit
Una iniciativa d'aquesta mena podrà ser molt interessant per donar suport financer a moltes entitats que previsiblement deixaràn de rebre el
Benvolguda, entenem "per alusions" que et refereixes a la iniciativa del nou BANC ÈTIC, COOPERATIU i EUROPEU, amb seu legal a Lituània que es proposa des de l'Associació CAIXA CATALANA
Per aclarir conceptes, que és un tema complexe, expliquem una mica: >>>
2. 1) Impossible pretendre bastir avui una Caixa d'Estalvi, com les desaparegudes =La llei ho impedeix arreu i a més, el model presentava estructuralment, moltes debilitats de governança
2) Hi hà unes inèrcies semàntiques/històriques: Caixa Enginyers i Caixa Guissona NO SON
3. CAIXES D'ESTALVI. Aquestes dues entitats son COOPERATIVES DE CREDIT
3) Una Cooperativa de Crèdit dona els mateixos serveis que una caixa d'estalvi però la seva PROPIETAT I CONTROL està al 100% a mans dels socis propietaris, de forma que en les assemblees anyals, cada soci té