Thread by @CaixaCatalana

Spoiler: El divendres 4 s'informarà obertament de la campanya contra FUSIONS BANCÀRIES.

Us avancem el text del manifesto:

-fil llarg-

No a la fusió Caixabank-Bankia

Les persones i entitats sota signants ens oposem rotundament a aquesta fusió perquè allunya la possibilitat

2.
d’una banda pública, disminueix la competència a l’augmentar la concentració bancària, incrementa la inestabilitat del sistema financer, empitjora les condicions per als usuaris, destrueix ocupació, redueix l’obra social, disminueix el control social i desconnecta aquestes

3.
entitats encara més dels seus territoris originaris.

La creació d’un oligopoli bancari, similar a l’elèctric i al de carburants, amb unes 2-3 empreses que controlin el mercat, és un fet que provoca, entre altres efectes negatius, comissions desorbitades, empitjorament del

4.
crèdit,i el perillósxantatge d’unes entitats “massa grans per caure”.

Ja a la passada crisi, la destrucció de las caixes d’estalvi va complir el vell i anhelat objectiu de la banca privada. Les caixes recollienmés de la meitat dels estalvis, invertien preferentment en els

5.
seus territoris i dedicaven una partimportant dels beneficis a l’obra social. Molts d’aquests territoris i Comunitats Autònomes han perdut autonomia financera per recolzar projectes estratègics locals, etc.

La crisi de 2008 va originar-se per les pràctiques de risc del sector

6.
financer privat i el rescat va implicar a tot el sector, no pas com falsament es difon, només a les Caixes.

Primer “banqueritzaren” les Caixes, ocasionant errades que després portaren a un rescat del que finalment va beneficiar-se la banda privada, que les va rebre sanejades

7.
i regalades. En altres casos, foren obligades a sortir a Borsa i, en pocs anys, han perdut més de la meitat del seu valor.

Aquest projecte de fusió CaixaBank-Bankia, i altres que seguiran, aprofundeixen en la negativa línia de la concentració. D’aquesta manera, queda

8.
l’Estat espanyol com una excepció a Europa, sense un sector públic a la banca. Els estats més desenvolupats, com Alemanya, Holanda, França, etc.,mantenenentorndel 50% dels recursos del país en caixes d’estalvi, cooperatives de crèdit i altres entitats públiques.

Es necessita

9.
una banca pública a diferents nivellsque sigui referència en el tracte als seus clients. També per a minimitzar la pràctica habitual de l’activitat privada, amb el repartiment de dividends, que minven la solvència i augmenten el risc que les crisis financeres siguin més

10.
freqüents i devastadores. A l’ensems, es destinen remuneracions desmesurades per a l’elit bancària.

El conjunt de l’Estat i cadascun dels seus territoris necessita que no se desviï gran part de la inversió cap als mercats financers, abandonant l’economia real del petit

11.
teixit productiu.

S’ha d’evitar l’exclusió financera de les capes més febles de la població, evitant els abusos que pateixen els seus usuaris i reduint el cobrament de comissions excessives en comptes bancaris sense retribució.

Denunciem, també, que en aquesta fusió no

12.
s’han defensat els interessos de l’Estat. Malgrat que aquest posseeix el 61,8% de la propietat de Bankia, va abandonar des del començament la seva obligació d’actuar com una banda pública. La perspectiva de la seva venda i la seva negativa gestió va facilitar els baixos

13.
beneficis i una forta caiguda de la cotització de l’acció, deixant-la en un 25,48% de la seva valoració real per actius i presència en el mercat. Usar aquest únic criteri ara és una greu cessió del diner de tothom.