Fa temps que us vaig avisar el que passaria amb el tractament penitenciari, torneu a llegir les meves piulades i comprovareu qui us va enganyar i qui no. No agradarà, però és necessari, qui em vulgui deixar de seguir que ho faci, però algú us ha de dir la veritat. Obro fil:
No guanyarem mai amb les seves normes, que per això són seves, els presos polítics que retenen com a ostatges i a la seves famílies els hi hem de donar tot el suport, però els hem de tractar com a presos polítics no com a ostatges.
I per tant no podem cedir al xantatge emocional que suposa entrar amb el marc mental dels indults (rendició individual) de l’amnistia (rendició col·lectiva) ni del 3r grau.
La seva llibertat ha de venir amb la república, o bé amb la pressió internacional i amb la sentencia d’Estrasburg. Sé que és dur però el debat ha de ser la independència i no els presos.
La opció d’entregar-se i sotmetre’s a un judici amb les seves normes, renunciant a fer una defensa de ruptura i esperar justícia, és intentar guanyar a Espanya amb les normes d’Espanya i amb els àrbitres d’Espanya.
Això és propi d’ostatges i no de presos polítics, sé que aquest fil no agradarà però algú ha de trencar el tabú. Ho faig des del respecte que els hi tinc i precisament perquè els considero presos polítics i no ostatges jo els hi parlo clar.
Ningú que accepta anar a la presó, i que fa que els carcellers els sortís de franc està capacitat per liderar res, ja siguin d’Esquerra o de Junts, són ostatges perquè l’estat espanyol els interessa que ho siguin, i nosaltres no podem seguir sent ostatges dels ostatges.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
