Diversos precandidats a la presidència del Barça estan intentant fitxar de director esportiu a Michael Zorc, l'home del Dortmund que ens va colar a Ousmane Dembélé per 145M€ (dels que portem pagats 130). A continuació, perquè és molt mala idea. 🔽
Qui l'aconsegueix convèncer (si és que passa) ens el vendrà com el Monchi alemany. I la veritat és que té algunes similituds amb Monchi. Tots dos van començar als despatxos molt joves, just a l'acabar la seva carrera esportiva. Monchi amb 32 anys el 2000 i Zorc amb 36 el 1998.
Com Monchi (que porta 20 anys als despatxos) Zorc porta 22 anys gestionant la política esportiva d'un club essencialment venedor com el Dortmund, on no hi ha exigència de guanyar títols, els seus encerts llueixen i les seves cagades tenen poca repercussió.
Però a diferencia de Monchi, fins que no va venir el Barça a fer el pallús amb els diners de Neymar, les xifres de venda de Zorc eren bastant discretes:
Mkhitaryan 42M€ al United
Götze 37M€ al Bayern
Hummels 35M€ al Bayern
Gündogan 27M€ al City
Kagawa 16M€ al United
Per no parlar de Lewandowski, que va marxar gratis al Bayern. Encara avui, les vendes històriques del Dortmund són aquestes:
1) Démbelé (145M€ al Barça) 2) Pulisic (64M€ al Chelsea) 3) Aubameyang (63,75M€ a l'Arsenal) 4) Mkhitaryan (42M€) 5) Götze (37M€)
Vendre als teus millors jugadors a preu de mercat no té mèrit. Vendre'ls per sobre del seu preu de mercat, sí. I per ara Michael Zorc només ho ha aconseguit amb Bartomeu, que estarem d'acord en que no era un negociador gaire competent.
Voleu saber en què es va gastar Zorc els diners de Dembélé? Yarmolenko (25M€), Akanji (21,5M€), Max Philipp (20M€), Toprak (12M€), Dahoud (12M€), Diallo (28M€), Delaney (20M€) i Witsel (20M€). Quatre d'aquests jugadors ja no són al club.
I algú em dirà... Home, però amb els diners de Dembélé Michael Zorc també va fitxar a Jadon Sancho i només aquest encert ja compensa totes les errades. Segur? De de la venda de Dembélé el 2017 el Dortmund només ha guanyat una Supercopa alemanya.
Aquest és el gran problema, que el Dortmund no és el Barça en molts sentits. Ni li demanen el mateix preu al Barça que al Dortmund, ni els jugadors demanan el mateix sou, ni l'exigència esportiva és la mateixa. Això de fitxar 20 tíos esperant que un et surti bé aquí no funciona.
Perquè això és exactament el que fan directors esportius com Monchi o Zorc, tirar d'acumulació. Ningú recorda les seves apostes fallides, que n'hi ha MOLTES. I quan venen per un dineral una aposta encertada el seu club ho celebra. Però a clubs com el Barça no es ven als millors.
En els 22 anys de Zorc com a director esportiu del Dortmund, en 9 ocasions ha venut més del que ha gastat. I en les 13 temporades on ha gastat més que ha ingressat la mitjana de despesa ha sigut de 19,4M€. Només en 3 ocasions ha invertit 30M€ o més (01/02, 14/15 i 20/21).
I en aquesta mateixos 22 anys el Dortmund ha guanyat 3 lligues i 2 copes alemanyes. Guarismes absolutament inacceptables pel Barça. A més ha tingut 12 entrenadors diferents. Traient els 7 anys seguits de Jürgen Klopp fan una mitjana d'1,3 anys per entrenador.
Tot això no ho haurien de tapar els fitxatges de Sancho i Haaland o la venda de Dembélé. Un rellotge trencat diu bé l'hora dos cops al dia. Rexach va fitxar a Messi, Zubizarreta a Ter Stegen i Abidal a Pedri. Tots estarem d'acord que cap dels 3 és un geni.
Cada cop que us venguin a un Monchi o a un Zorc com a directors esportius estrella pregunteu-vos quants diners hagués ingressat el Barça si s'hagués venut als seus millors jugadors quan arribaven ofertes estratosfèriques per ells en comptes de quedar-se'ls per intentar guanyar.
I reflexioneu sobre si el que necessita el Barça és un broker dels fitxatges que inverteix en 15 promeses de les quals amb sort en surten 2 bé i aleshores les ven i en pot portar unes altres 30 i així successivament.
El que necessita el Barça és just el contrari. Algú que coneixent a fons la cultura futbolística del Barça minimitzi els riscos (que sempre existeixen) portant entrenadors i futbolistes seleccionats que encaixin amb l'estil, el vestidor i la grada.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
En un moment on tothom dona per fet que el Barça haurà de recórrer a La Masia en el futur immediat poc s'està parlant de com el Barça B de García Pimienta porta 2 partits guanyats de 7 i el Juvenil A de Franc Artiga només 3 de 7. La deixadesa dels darrers 10 anys es nota. 🔽
Especialment preocupant és la situació del Barça B, que ara mateix ocupa l'avantpenúltim lloc de la classificació i aquesta temporada es juga perdre no una sinó dues categories amb la reestructuració de la Segona B. Podria acabar jugant a quarta o cinquena divisió l'any que ve.
Aquesta temporada la lliga regular només té 22 jornades. Els 3 primers classificats es juguen l'ascens a Segona. Del 4rt al 7è es juguen la permanència a 2ªB, que passarà a dir-se Primera RFEF. Del 8è a l'11è lluitaran per no caure a la Segunda o fins i tot Tercera RFEF.
El misteri Riqui Puig continua. Koeman va dir a l'estiu que no era cert que no hi comptés però que no jugaria. Ara diu que està content amb el seu rendiment però que si no juga és per alguna cosa. Estaria bé que per una vegada expliqués aquesta cosa que els demés no veiem. 🔽
S'han dit moltes coses sobre Riqui Puig, que si s'ho té molt cregut, que si no entrena bé, que si li agrada molt la festa... Però cada cop que surt al camp jo no veig un jugador fora de forma ni un futbolista altiu que no s'esforci. On és el problema?
Ni tan sols es pot responsabilitzar al sistema de joc perquè ja hem vist a Koeman col·locant a Pedri i Aleñà al doble pivot o fent altres experiments com posar a Junior Firpo de central, per exemple. ON. ÉS. EL. PROBLEMA.
Això confondrà als que opinen que sóc un venut a Víctor Font però... d'entrada no veig què hi pintava Jordi Majó a una candidatura que vol transmetre la idea de futur i de foc nou. I la forma de gestionar la seva incorporació i expulsió és molt preocupant. 🔽
Ja fa dies que tinc la sensació que Font està presentant directius que no compleixen cap més funció que cobrir les quantitats necessàries per avalar i que el paper a l'organigrama que se'ls hi assigna resulta superflu o redundant.
Això afecta directament al que havia de ser el punt fort de la candidatura, que eren els anys de preparació de l'organigrama i el reclutament de les persones. Que en presentis a un i 3 hores després te'l carreguis reconeixent que en sabies ben poc dona una imatge nefasta.
Doncs ja sabem perquè les Eleccions del Barça són l'últim dia possible segons els Estatuts i no abans. A la captura que adjunto està tot el que necessiteu saber sobre el Barça Corporate i perquè la Gestora ho està negociant a contrarellotge però a continuació ho resumeixo. 🔽
Segons Oriol Tomàs, ex-directiu del Barça, Bartomeu i la seva Junta (que va vendre molt cara la seva pell i ningú entenia molt bé el perquè) estaven intentant convèncer empreses d'invertir en això del Barça Corporate. I això és el que segons ell ara ha de "rematar" la Gestora.
Què és el Barça Corporate? Bàsicament subcontractar àrees de negoci del Barça a canvi de compartir-ne els beneficis al 50% (49-51 en realitat). Perquè tan urgent? Perquè davant d'una possible reclamació de pèrdues poden dir que van deixar l'acord tancat i apuntar-ho als ingressos
A diferència del que diu Jordi Farré, Laporta el 2003 no es va dedicar a fitxar estrelles en la recta final de la seva carrera per iniciar el cercle virtuós. Excepte Rustu (lliure) i Edgar Davids (cedit), l'estratègia va ser eliminar sous alts i fitxar joves amb projecció. 🔽
Ronaldinho tenia 23 anys, Rafa Márquez 24, Mario 21 i Quaresma 19. També va venir Van Bronckhorst cedit de l'Arsenal. Van marxar Bonano (33), Frank De Boer (33), Anderson (32), Alfonso (30), Dani i Mendieta (29), Sorín (27) i joves fallits com Enke, Riquelme, Christanval...
...a més dels sempre recordats Rochenbach i Geovanni. La temporada següent van continuar sortint jugadors com Luis Enrique (34), Cocu (33), Reiziger, Overmars i els propis Rustu i Davids (31) o Kluivert (28). I van venir Eto'o amb 23, Deco amb 26 i Giuly i Edmílson amb 27.
A Mundo Deportivo, les notes de l'afició als jugadors del Barça després del partit a Cadis. Només aproven Dest i Pedri. Els 5 jugadors amb pitjor nota mitjana són Jordi Alba (3,77), Busquets (3.70), Messi (3,37), Lenglet (3,31) i Coutinho (3,21). 🔽
Tot i que només és un partit i que la mostra no deu ser gaire significativa, sí que em semblen notes força representatives del sentir general del barcelonisme: gent està molt farta del passat i afamada de coses noves. Alguns ho pintaran de desagraïment però és llei de vida.
En el cas de Messi, que es veu venir que tindrà un final al Barça que no es mereix (ni el club tampoc), la decisió de Bartomeu de negar-se a vendre'l a l'estiu es pagarà molt cara, com era previsible. El mateix es pot dir de Busquets i Jordi Alba, que no han sabut marxar a temps.