OBRO FIL Tweet obert als cotxistes que diuen a les families que es manifesten per un aire més net que se'n vagin a viure al poble. Tinc una noticia bona i una dolenta. Començo per la dolenta, així acabem bé. Heu estat enganyats. Molt. Durant molt i molt de temps.
Heu estat enganyats per gent extremadament rica. Ha estat una enganyifa multitudinaria, d'abast mundial i que ens ha afectat qui més qui menys a tothom. M'incloc. Ens han fet creure que tenir cotxe era el futur. Que era llibertat. Que era necessari. Que no podies ser feliç sense
Durant molt de temps, cada dos anuncis a la televisió, un era de cotxes. Anuncis divertits, amb música tremenda, encara recordats. Grans produccions cinematogràfiques. A la premsa i a la ràdio també. Ara a les xarxes socials. Un bombardeig constant. Impossible no caure
El somni de molts adolescents dels 70, 80 i 90 era un cotxe. Poder anar allà on volguessis amb llibertat. El primer/a de la colla d'amics que tenia carnet, era una festa. Ens pujavem al cotxe del seu pare o mare a donar voltes, emocionats. Erem com els anuncis...
Recordo el meu carnet de conduir. Jo anava en bici per la ciutat des dels 18, però amb el cotxe podia anar més lluny, portar més gent, obrir el meu món. Un somni. Llarg i costòs. Però a la tercera, finalment exitòs. Les primeres vegades, una aventura. Molts estímuls...
Després agafavem seguretat. Anavem més lluny. Recordo que poc a poc el cotxe antic del pare va a passar a ser nostre, del meu germà i meu. Els problemes per aparcar. Les despeses inesperades. Haver de fer números pels gastos extres del cotxe. Ja no era tant divertit.
A poc a poc, m'he adonat que no disfruto agafant el cotxe. És perillós. Vas ràpid. Encara l'agafo de tant en tant, però trio molt bé l'ocasió, i si no hi ha cap alternativa. Conduir un cotxe és una gran responsabilitat. I no tothom està preparat/da.
Un cotxe no és llibertat. No és necessari per a dur un vida plena. Si que és una constant demanda d'atenció i de diners. El seguro. L'IVTM. El parking. La benzina. Els peatges. Les avaries. L'ITV. I això només és la punta del iceberg.
El que costa el manteniment i la construcció de les infrastuctures per a la circulació de vehicles a motor. Els ferits en accidents. Els morts. Els gasos. Aquell aire pudent que et pica i provoca asma als nens i nenes. Tot aquest patiment per a que? Per una llibertat falsa?
Mai una industria s'havia esforçat tant per a convence'ns que els seu producte era bo i necessari. Mentiders. Ens han robat l'espai, el silenci, les converses, el temps, la salut. Per fer-se més rics. Diuen que mouen l'economia, però no és certt. Només s'enriqueixen ells.
Saps que tinc raó. És clar com l'aigua. El teu cotxe o moto, no et fa feliç. No t'estima. Una màquina no pot estimar. T'ha fet una persona estressada, que no sap veure el goig de les petites coses. Reneges de la gent que ha obert els ulls. Hi ha una altra manera de viure.
En l'ocàs de l'industra del automobil, encara fan cotxes més grossos i més demandants. I cars. Estan acabats. És qüestió de temps. La gent esta reclamant l'espai que tenien els seus avis per jugar, passejar, parlar, estar, ser.
Encara estàs a temps. Mira tot el que tens. Pensa en el que et fa feliç. Camina un dia pels carrers, sense pressa i amb els ulls oberts. T'adonaràs de les meravelles de la nostra ciutat. Uneix-te a la revolució. Trenca amb el cotxisme
#bicibcn #Barcelona
#bicibcn #Barcelona
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
