Thread by @albertvillaro

Avui fa tres-cents anys justos, #Bach va dedicar al marcgravi Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt els «Six Concerts avec plusieurs instruments». Sis concerts resplendents, compostos amb la llibertat del geni, una intel·ligència suprema i una sensibilitat inigualable. Filet:

Bach era llavors director musical de la cort del príncep Leopold von Anhalt-Cöthen, i probablement va intentar que el margravi de Brandenburg li oferís una feina més ben pagada. Però Leopold no va fer cap cas dels concerts i el manuscrit autògraf va quedar oblidat.

Quan el margravi va morir, el 1734, el manuscrit es va vendre. El 1849 Siegfred Wilhem Dehm el va recuperar a la biblioteca reial de Prússia. Durant la WW Il, els aliats van bombardejar el tren que el transportava a un lloc segur, però l’arxiver al càrrec va poder salvar-lo.

1. BWV 1046. El va començar a compondre el 1713, a Weimar: una primera versió apareix a la ‘Cantata de la caça’ (BWV 208). Corni da caccia, cordes i canyes. Un document excepcional: Pau Casals, l’any 1964, en ple assaig, amb la Marlboro Festival Orchestra.

2. BWV 1047. El de la trompeta impossible. Al video tenim el tercer moviment, per la Petite Bande, amb els germans Kuijken i el fabulós Jean-François Madeuf, que toca una trompeta natural-natural (sense forats).

3. BWV 1048. 3 violins, 3 violes, 3 violoncels i continu. Sense solistes: tots tenen el seu moment de glòria. El segon moviment és un sol compàs, amb dos acords. Shunske Sato, concertino de la NBV, parla de la instrumentació i del simbolisme entorn al 3.

4. BWV 1049. Té tres solistes: un violí i dues ‘flauti d’echo’, que s’empaiten tota l’estona, en un joc al·lucinant de contrapunts. El primer moviment en una preciosa versió d’Il Giardino Armonico.

5. BWV 1050. Diu la llegenda que Bach el va compondre el 1719 per provar un clavicèmbal fet per Michael Mietke. És el primer exemple de concert amb (diabòlic) teclat solista. Ton Koopman i l’Amsterdam Baroque Orchestra.

I el sisè, BWV 1051. Segurament compost a l’època de Weimar, vers 1715, no hi ha violins, en una decisió revolucionària. Dues violes, dues violes de gamba, cello i baix continu. Al video, la versió lluminosa de la Nederlandse Bachvereniging.

Bonus track 1. Una relíquia de l’era soviètica: Sviatostav Richter tocant, el 1978, el concert BWV 1057, que és una reescriptura del quart concert de Brandenburg: «Cembalo certato, due Fiauti à bec, due Violini, Viola e Cont.»

Bonus track 2. El pare de l’invent, en una gravació històrica. 1982: Nikolaus Harnoncourt, amb el Concentus Musicus Wien interpretant el primer concert de Brandenburg, amb els corni da caccia i els oboès i fagots barrocs en un paper estel·lar.

Bonus track 3. El tercer moviment del 5è, BWV 1050. La Petite Bande, amb els Kuijken grans (Sigiswald i Barthold, el de la flauta). Fixeu-vos en el violoncello da spalla i amb el violoncelista que toca dret, amb l’instrument sobre un tamboret.

Gràcies! Visca Bach!