1. A vegades m'he trobat qui em diu que, això de fer saber la manera bona de dir les coses en català, és empipar la gent.
Doncs ara us contaré un fet agradable que em va passar l'altre dia a la pastisseria Domingo-Pellicé de Riudoms. +
2. Hi vaig anar a comprar la mona de la meva fillola i vaig veure una errada en un dels retolets que hi havia davant les mones exposades.
Ho vaig fer saber a la dependenta i després a la mestressa. I van estar ben contentes que els digués quina errada hi havia al cartellet. +
3. Em van dir que així ho podran esmenar. Va ser un gest i una resposta que jo vaig agrair.
Us deveu demanar quina era l'errada. Hi deia «mona gran», però ha de ser «mona grossa», perquè una mona no és cap recipient, cap contenidor en què s'hi puguin posar coses dintre. +
4. Una bassa, un dipòsit, poden ser prou grans per a contenir una determinada quantitat de líquid. O una capsa pot ser prou gran per a poder-hi posar dintre uns determinats objectes. I un teatre o un estadi poden ser prou grans per a un determinat nombre d'espectadors. +
5. Però una mona, una pedra, els ulls d'una persona, direm que són grossos. També un gos, un gat, etc. poden ser grossos. Si diem que són grans, voldrem dir que aquests animals són vells.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
2. la que té tants elements que la superen com que són superats per aquesta mesura.
Ho exemplificarem:
En la imatge de l'esquerra, la mediana és l'alçada de la nena del mig, la de la faldilla de plecs. En la de la dreta, és l'alçada del nen de la samarreta grana.
+
3. Si el nombre d'elements és parell, la mediana és la mitjana aritmètica de les dues mesures amb tants elements que la sobremunten com sobremuntats.
La mediana de l'alçada dels sis infants de la imatge és la mitjana de la de la nena de cabells llargs i la de la nena rossa +
@anem_pams @kmaleonmanel 1. No veig per què una castellanada hagi de ser més adient que un mot català. Una castellanada, a parer meu, no és mai adient.
Aquests sí que són adients: ruca, ase, beneita, enze, babaua, bajana, toixa, guillada, palatreca, obtusa, totxa, toia, curta, curta de gambals +
@anem_pams @kmaleonmanel 2. cul d'olla, llonza, panoli, capsigrany, tanoca, tòtila, ximple, ximpleta, bàmbola, carallot, tros de quòniam, gamarús, tros de soca, ninot, betzola, llondra, sòmines, pallús, banasta, banastra, morros de cony, estaquirot, capfluixa, capçot, cap de barana, cap de tina, +
@anem_pams @kmaleonmanel 3. cap de suro, cap de gronsa, cap de fava, cap de pa, cap verd, cap de lluç, mec, bova, bacanarda, taujana, bleda, bleda assolellada, lluç, animal, talossa, mussol, orelluda, cap de cony, taral·lirota, xup, carxofa, bajoca, borinot, moniato, animal de séquia, tabalota, +
2. tanoca, tòtil, ximple, ximplet, bàmbol, carallot, gamarús, tros de quòniam, tros de soca, ninot, betzol, llondro, sòmines, pallús, banasta, banastra, estaquirot, capfluix, capçot, cap de barana, pom d'escala, cap de tina, cap de suro, cap de gronsa, cap de pa, cap verd +
1. El tweet de #boncatalà del 17 de desembre serà un enfilall de quatre tweets. Feu-los córrer, si us plau.
Segur que us deu estranyar que els filòlegs sovint diguem que l'anomenat «llenguatge iclusiu» no n'és gens, d'inclusiu.
+
2. I n'explicarem el perquè: cada vegada que algú duplica unint masculí i femení, i diu coses com 'tots i totes', 'benvinguts i benvingudes', 'atents i atentes', etc., sense adonar-se'n, allò que fa és transmetre a l'auditori la idea que en 'tots' no hi ha incloses les dones +
3. (ja que també hagut de dir 'totes'), que quan hom diu 'benvinguts' o 'atents', n'exclou les dones (ja que hi ha d'afegir 'benvingudes' o 'atentes').
Adoneu-vos-en: la duplicació sistemàtica no és inclusiva, perquè aconsegueix de marcar les dones com a separades dels hòmens +
1. Avui, 5 d'abril, és el dia de sant Vicent Ferrer.
No comentaré els aspectes religiosos i polítics d'aquest predicador dominicà dels segles XIV i XV, sols parlaré de la valor lingüística dels seus sermons. +
[enfilall]
2. El sant valencià no va fer mai cap sermó en una llengua diferent del català. No va canviar mai de llengua, tampoc quan predicava a Castella, a França o a la Bretanya, on va morir (és soterrat a la catedral de Gwened [imatge]).
+
3. Els sermons de sant Vicent eren estenografiats.
Això vol dir que tres persones copiaven el sermó mentre el deia: cadascun escrivia el tros que podia i després es trobaven i el passaven en net, ajuntant allò que havia anotat cadascun (personatge del costat inferior del sant)+
1 Parlo sempre de llengua, ja ho sabeu.
Però avui vull fer un fil de política. Sobre la investidura d'un president de la Generalitat. I altres coses que hi són relacionades.
Us prego que el llegiu atentament. Gràcies a la bestreta.
2 Fins a dia d'avui la Generalitat de Catalunya ha tingut 130 presidents. Però cap ha estat el cap d'estat de Catalunya. El càrrec de president de la Generalitat es va crear i ha estat sempre el càrrec segon del país, sempre ha estat subordinat al cap d'estat, bé sigui +
3 el cap de l'estat català (el monarca corresponent, abans de 1714) o el cap de l'estat espanyol, després de 1714, és a dir, el president de la república espanyola o, després, el rei d'Espanya.
El primer president, Berenguer de Cruïlles, era el segon mandatari català, +