L'impacte de la mort de Guillem Agulló en una generació no es pot explicar sense els silencis protectors dels nostres avis ni les mentides protectores dels nostres pares. Aquella mort ens va marcar, la injustícia i impunitat posterior, no encaixava amb els relats publicats.
He entès perquè es volia passar pàgina del feixisme i mirar endavant. Cap retret, massa dolor. Però aquella mort ens va arribar en un ambient molt particular als carrers de les nostres ciutats i pobles, molta por. Qui fos un adolescent a principis dels 90 m'entendrà. Qui no, no.
No em sorpren de l'auge de Vox a Catalunya. Fa 30 anys, agafar el metro, caminar fora del teu barri, anar el fútbol o sortir de festa, era una loteria. Si et tocava, et tocava.
La gent que ens atemoria es va deixar els cabells més llargs, es va treure les esvàstiques i els pollastres, i ara son respectables professionals i pares de familia "ni de derechas ni de izquierdas" i "la monarquia y la constitución son sagradas".
Amb l’assassinat d’en Guillem va finalitzar la meva innocència i inconcència política, vaig despertar amb 15 anys. Ni oblido ni perdono.
Finalitzo amb aquesta versió tan maca de Selma Bruna de la cançó "No tingues por" de Obrint Pas. Vía @jordedu
https://twitter.com/jordedu/status/1381154860024922113?s=20
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
