01. Cal fer un govern independentista, que ens porti a la independència, o a les seves portes.
I per a això, cal que es negociï un bon acord, de manera madura. I no sempre s’està seguint aquest precepte.
Obro fil:
02. Si l’objectiu és la independència, cal deixar de fer-se la guitza mútuament.
Per qui comencem?
03. La CUP. Tothom els té per ser els de la línia irredenta, els insubornables, els indoblegables.
En canvi, han tancat un acord en 2 dies i acusen Junts de... prendre’s massa temps! (gloriosa ironia!)
04. I Junts? La gestió que han fet de la Mesa del Parlament ha fet certa vergonya.
Afortunadament, al final s’ha imposat el sentit comú (i programàtic) del partit i (de moment) s’ha reconduït la situació.
05. ERC, per la seva banda, ha estat tota la campanya advocant per la “via àmplia” i, el primer que fa, és pactar amb les 9 diputades de la CUP per a, acte seguit, dir-li als 32 de Junts que “el pacte amb la CUP no es toca”.
Això és “via àmplia”? Doncs no ho entenc...
06. Entenguem-nos, entre ERC i Junts hi ha sols 1 (1!!) diputat de diferència. Ningú no pot comportar-se com si hagués escombrat l’altre a les eleccions. La gent (indepe) ha volgut que hi regnés aquesta igualtat (amb el relleu gens menyspreable de la presidència).
Toca entesa.
07. Entenc que ERC tingui ganes de fer-li un lleig a Junts (flirtejant amb Comuns primer, i pactant amb CUP després) però, més enllà de la conyeta inicial, ara toca ser responsables i entendre’s amb la seva altra mitja taronja.
És el mandat democràtic!
08. I sí, em consta que Junts no va “de farol” (com alguns volen fer creure) quan diu que si l’acord no és prou satisfactori amb aquest mandat, cediran els diputats precisos per a investir Aragonès i passaran a l’oposició.
09. Per tant, si ERC no vol un suïcidi polític, li cal fer ara el que havia d’haver fet DE BON COMENÇAMENT: arribar a un acord amb Junts que sigui satisfactori per a ambdues parts.
10. Per tant, si ERC vol mesa de diálogo per dos anys, cal accedir-hi. Però també cal pactar què fer quan aquesta fracassi.
I, evidentment, el que cal és parlar de la confrontació ESP-CAT i d’autodeterminació (per parlar d’engrunes que no arriben mai, ja hi ha d’altres espais).
11. I sí, cal trobar l’espai per a la direcció col•legiada del procés (l’Estat major). I l’espai ha de ser el @ConsellxRep. I si cal adaptar un espai al mateix Consell perquè ERC i CUP s’hi sentin còmodes, doncs s’haurà de fer.
12. En definitiva, partits: parleu i feu política.
Com deia Tarradellas, “en política es pot fer de tot menys el ridícul”.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1/4. Demà veurem què decideixen les assemblees de la @cupnacional. I, segons com, podríem veure que l'equip negociador ha anat molt desencaminat a l'hora de pactar acords.
2/4. Crec que és bo posar pausa i no precipitar-se. El 52% de vots i els 74 escons demanen calma, molta reflexió, generositat i valentia.
3/4. I els intoxicadors "de partit" (siguin d'on siguin) millor que romanguin tranquils i no es dediquin a boicotar les converses. Prou difícil és ja tot plegat, i només ens faltaria el seu afany de protagonisme i toxicitat.
01. Sense el PSOE no hi hauria hagut 155 ni destitució del govern legítim. Ara, sense el PSOE, els eurodiputats exiliats no haurien perdut la immunitat, ni sense la fiscalia actual podrien els presos haver perdut el 3r grau en dos moments diferents.
02. El PSOE continua sent peça essencial i necessària per a la repressió. Només que ells haguessin tingut una postura diferenciada del PP res d'això no estaria passant.
Això ho hem de tenir en compte...
03. Proposo cancel•lar la "mesa de diálogo" i convocar NOSALTRES una taula de MEDIACIÓ internacional CAT-ESP.
Hi ha fórmules per fer-ho possible. Cal plantar cara i fer que la pressió a ESP se li faci insostenible.
01. Crec que els eurodiputats @KRLS, @toni_comin i @ClaraPonsati, en tan sols una setmana, han fet més per internacionalitzar el conflicte CAT-ESP que tot el departament d'Exteriors en la legislatura que ara acaba.
01. HEM guanyat. Això és incontestable. Però ara, què hem de fer?
Fil!
02. Hem superat el llindar psicològic del 50%. Ja no tenim excuses. A nivell internacional ja podem presentar un resultat que els estats hauran de reconèixer: Catalunya és independentista!
03. I Catalunya és progressista? Jo crec que sí. Però no pas gràcies al PSC.
El PSC és 155, llei mordassa, retallades de drets, recentralitzacions... Que no us venguin fum: el PSC NO és d'esquerres.
01. És clar, que hi ha dretes i esquerres, a l'independentisme! El tema és com estan repartides.
Obro fil!
02. D'entrada, hi ha una formació clarament de dretes: el PDeCat. Tan sols cal sentir Chacón per veure com només parla d'"empresa, empresa i empresa". Vol ser Duran i Lleida, Màrius Carol i Artur Mas, tot en un.
Per sort, no sortiran al Parlament.
03. Després, hi ha una força que recull tots els postulats de l'esquerra renovadora del segle XXI: la @cupnacional.
Afortunadament, milloraran els mals resultats del 21D.
01. Pros i contres dels diferents partits independentistes, i un epíleg sobre les forces que no entraran al Parlament.
Obro fil!
02. A favor d'@Esquerra_ERC:
- Moltes complicitats mediàtiques que li poden fer d'altaveu
- Representants actuals del «seny» català, que molta gent encara valora (parlen d'«independentisme pragmàtic»)
- Potencial per penetrar al cinturó de Barcelona
03. En contra d'@Esquerra_ERC:
- Lideratge dispers i afeblit
- Poc coneixement internacional d'aquests líders
- Flirtejos amb partits no independentistes, que tan sols volen dinamitar el moviment des de dins
- Contradiccions amb el que defensaven fa molt poc temps