Acab d'assistir a l'estrena de "Les correnties de sa Dragonera", una películ·la sobre l'ocupació llibertària de l'illa i les baceroles de la lluita ecologista a Mallorca. Copatrocinada per @ConselldeMca, voldria fer una petita reflexió: (1/6)
És evident que aquella iniciativa, allunyada del confort de les seus dels partits, aconseguí dues fites: la protecció de l'illa i la introducció d'eteris conceptes conservacionistes de manera transversal en el discurs polític. (2/6)
Però no ho és menys que la destrucció de Mallorca no s'ha aturat en els 44 anys que han passat des de llavors. De fet, ens queda el dubte de si protegir l'illleta no va ser el ridícul preu que el sistema pagà per seguir especulant a l'illa major... (3/6)
tal com ho sembla demostrar el fet de que fos el PP qui la comprà i declarà parc natural, i el PSOE qui la llueix com a una conquesta que legitima i neteja la imatge de constructors d'autopistes, complexos hotelers a Canyamel, urbanitzacions a sa Ràpita, Deià... (4/6)
Vaig aprendre molt d'aquella lluita. Des de l'importància de la utopia, com a motor de canvi, a la grandesa i misèria que abasta la condició humana: generosos i mesquins a parts iguales. Però, lluny de veure'ns com a guanyadors, tal com planteja la películ·la i el discurs (5/6)
institucional, em sent utilitzat per blanquejar la rapinya de Mallorca que no acaba. Potser hem de celebrar les petites passes, potser, però no al preu d'oblidar les regressions (6/6)
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
