1) L'episodi de Sant Jordi i el Drac és una llegenda, és clar. Però el personatge sí que va existir realment. De fet, sabem que va morir decapitat el 23 d'abril de 303, després de patir tortures. #HistòriaPPCC
2) Jordi era un oficial militar al servei de l'emperador Dioclecià que es va negar a complir l'ordre de massacrar cristians. Ben aviat es va estendre la devoció per aquest home, sobretot a partir del segle VIl, que el van fer sant.
3) La seva història va arrelar tant als Països Catalans que el 1456 el van fer patró. En aquella mateixa època se celebrava el mateix 23 d'abril el dia dels enamorats a Catalunya.
4) Al voltant del Palau de la Generalitat es feia la Fira dels Enamorats. I els carrers s’omplien de paradetes de flors i de gent amunt i avall. Era costum que els homes regalessin una rosa a les seves núvies o esposes.
5) Amb l'arribada del Borbó Felip V es va intentar fer desaparèixer la festa, però el moviment de La Reinaxença, al segle XIX, la va recuperar i la Mancomunitat de Catalunya, a començament del segle XX, la va impulsar. El costum de regalar llibres va arribar més tard.
6) Alfons XIII, va instaurar a petició del dictador Miguel Primo de Rivera la “Fiesta del Libro Español”. El dictador decideix el 1930 fer coincidir la data de la “Fiesta del Libro”amb el 23 d'abril.
7) L'excusa era que el dia 23 d’abril van enterrar Cervantes. Força absurd, perquè la lògica ens diu que el que es commemora dels personatges històrics és el dia del seu naixement o de la seva mort, però no pas el dia que els van enterrar.
8) Per què van fer coincidir aquesta festa amb el dia, aleshores, més important de Catalunya? Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. La qüestió és que la idea, lluny d’aigualir Sant Jordi, el va potenciar.
9) A partir d'aquell moment, els catalans no només regalaven roses, sinó que ara, a més, també regalaven llibres. Des d'aleshores i fins al dia d'avui, s'ha intentat diversos cops buidar de simbolisme una celebració que neix al segle XV a Catalunya i que és molt arrelada al país.
10) Quan no s'ha intentat amagar qualsevol vestigi de catalanitat, s'ha mirat de fer veure que no és una festa genuïnament catalana. Us diran que és copiada de l’Aragó, o fins i tot d’Anglaterra.
11) Sigui com sigui, i malgrat tot, els catalans seguim celebrant avui com fa sis segles Sant Jordi: sortint al carrer, regalant amor i obsequiant cultura. Que passeu una molt bona Diada de Sant Jordi! #SantJordi2021
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Avui 29/1 és Sant Pere Nolasc. Qui va ser aquest comerciant de teles nascut a la Catalunya Nord i que va morir a Barcelona el 1256? Per què el van fer sant? Sabem que va dilapidar el seu patrimoni pagant rescats de gent segrestada i que va fundar un orde medieval ben peculiar.
2) Pere Nolasc va ser ni més ni menys que el fundador de l'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius. El 2018 ja vaig fer un fil que, ara en certa manera, recupero. Penso que val la pena recordar qui caram eren (i encara són) els mercedaris.
3) Quan parlem d'ordes religiosos medievals sempre ens vénen al cap els Templers. Se n'ha escrit tant, sobre ells... Però n'hi va haver molts més, d'ordes. I alguns de ben curiosos i, segurament, no tan coneguts. I els Mercedaris us ben asseguro que és un dels més interessants.
1) El 4 de gener de 1714 la Guerra de Successió ja era coneguda com la Guerra dels catalans. La guerra, des del juliol del 1713, ja era entre dos clars contendents: l'exèrcit borbònic (corones espanyola i francesa) i una Catalunya abandonada a la seva sort pels seus antics aliats
2) Els borbònics, a mesura que conquerien territoris, implementaven un nou impost conegut com les quinzenades. Era un impost per a que els catalans paguessin les despeses i la manutenció dels soldats invasors.
3) Un impost que s'havia de pagar cada quinze dies i que era impossible de poder assumir per la majoria dels pagesos, la qual cosa donava carta blanca (encara més) a les tropes del rei Borbó per actuar amb extrema crueltat.
En un d'aquests fils sobre la història de Catalunya que penjo regularment, em pregunta un seguidor que quan penso jo que va començar el declivi de la Catalunya sobirana. La meva resposta fou que, segons la meva opinió, tot va començar amb la mort del rei Martí l'Humà. (1)
La historiografia ens planteja els fets de la mort del rei com un cúmul d'episodis de mala sort. Accepto que em digueu conspiranoic, encara que ningú no em convencerà que tanta, tanta mala sort, no fou casual. (2)
Martí l'Humà fou l'últim rei de la dinastia catalana, i va morir el 31 de maig de 1410 sense descendència. Només dos anys més tard, el 1412 es va fer una reunió entre els representants de Catalunya, València i Aragó coneguda com el Compromís de Casp. (3)
1) Tal dia com avui, un 7/11/1659, els representants de Felip IV de Castella i els de Lluís XIV de França signen el Tractat dels Pirineus. Amb aquest tractat es posa fi a una llarga guerra, sent Catalunya la principal damnificada.
2) Castella cedeix a França la Catalunya del Nord a canvi que França deixi de donar suport als catalans. Felip IV aconseguia dos objectius: la pau amb França i castigar cruelment els catalans, contra els qui sempre estava en guerra.
3) La Catalunya del Nord era un antic objectiu de França, i des del segle XIII hi va haver fins a vint intents d'annexió. Ara Felip IV jugava la carta del desmembrament del Principat de manera declaradament il·legal.
1) Tal com avui, un 28 d’agost de 1285, Catalunya va viure un dels seus episodis històrics més cèlebres, de la mà de l’almirall Roger de Llúria. Parlem de la batalla naval que es va produir davant de les Illes Formigues (FIL).
2) Parlar de Pere el Gran i de Carles d'Anjou era parlar de guerra. Aquests dos reis no es podien ni veure. L'any 1283 el Papa Martí IV va decidir promoure una croada contra el català. De fet, el Papa i el rei francès eren cosins.
3) És evident que la motivació d'aquest rampell evangelitzador segurament no va ser només religiosa. Dos anys després, la guerra continuava. Així, l'any 1285, els francesos van decidir tirar pel dret i envair directament Catalunya.
1-Una Diada més us diran que el que va passar l’11 de setembre de 1714 va ser a conseqüència d’una guerra que no tenia res a veure ni afectava particularment a Catalunya. La mentida de sempre.
2-És cert que la Guerra de successió fou un conflicte per la Corona Hispànica entre Felip de Borbó i Carles d’Àustria. Els catalans es van posicionar a favor de Carles, que semblava més procliu a respectar la sobirania catalana: constitucions, llibertats, legislació propia, etc.
3-Amb la mort del monarca austríac, Carles va tornar al seu país per ostentar aquell tron, tot signant amb el Tractat d’Utrecht del 14/3/1713 un armistici amb el Borbó que posava fi a la guerra a partir de l’1/7/1713.