Decidir marxar et trenca per dintre. El teu poble, els caminets, els arbres... la teva arrel. Tota la teva infantesa, feliç i aliena, mor. Per sempre.
T'espera un viatge on et jugaràs la vida. Però tot i així, quedar-se és encara pitjor, t'imagines com ha de ser?
T'espera un viatge on et jugaràs la vida. Però tot i així, quedar-se és encara pitjor, t'imagines com ha de ser?
Un matí simplement surts. Sense dir ni adéu perquè la fam, o la malaltia o la guerra o tot alhora ja s'ha endut tothom a qui podies dir adéu. I camines, camines, camines
Durant el camí perds qui ets. No importes, no existeixes, no et miren. Podries oblidar el teu nom perquè total, ningú no el sap. En tot el món.
Passes gana, fred, sed, calor, son. Veus morts, violència desesperada, persones entregant el seu cos per un glop d'aigua. Camines
Passes gana, fred, sed, calor, son. Veus morts, violència desesperada, persones entregant el seu cos per un glop d'aigua. Camines
T'acompanyen altres ombres però les vas perdent. No creueu paraula, potser ni us entendríeu. Els veus caure, defallir, morir. Tot això ho veus. I camines.
Un matí has arribat al mar. Hi ha més ombres com tu. Alguns impacients salten al mar sense recordar que la força els va abandonar fa dies. Tu també acabes saltant i nedes, nedes, nedes. Com pots. Empasses aigua, et rebolques i perds el rumb
Els teus peus tiben cap al fons fins que creus que no et queda alè. Et deixes. Has perdut i tant se val, fa massa que no ets.
Però toques fons a un pam. Se t'accelera el cor, trobes un bri de força, potser vols viure i no ho sabies
Però toques fons a un pam. Se t'accelera el cor, trobes un bri de força, potser vols viure i no ho sabies
Arribes a la platja. Et desmaies, et refàs. Arriba un cos flotant, un altre. Homes amb armes estan empenyent altres ombres al mar, els conviden a la mort. Per què ho fan? No vols existir més
La desesperació t'ha dit que agafis aquell roc i et piquis al cap. No saps per què, però així esperes morir ràpid. Plores, sagnes, babeges. Recordes l'arbre, el camí. La mare. Ja no et mira ningú fa massa temps
Però veus que no tindràs forces i t'atures. No tens dorça ni per morir. De sobte et salta l'ànima. Dos ulls s'han dirigit a tu, els primers en mesos. El seu rostre emmiralla el teu patiment.
Quan et creies una ombra morta, ella s'apropa i t'abraça. La sensació et torna la vida. Ets, per un instant. Ploreu junts.
A tu i a altres us porten de nou a l'altra banda. Potser tot haurà estat per res. Però l'ànima infinita de qui et va recordar que tu sí ETS no l'oblidaràs mai.
Lunas del món, no deixeu mai que ningú us apagui l'ànima infinita 
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
